L'expresident d'Infraestructures.cat nega haver afavorit la seva empresa

L’expresident de l’empresa pública Infraestructures.cat Josep Lluís Quer ha negat aquest dimarts davant el jutge del ‘cas 3%’ haver afavorit una empresa seva beneficiària d’adjudicacions i ha al·legat que quan es van produir ell ja no era accionista i, a més, no tenia poder decisori en les licitacions.

Quer ha declarat per segona vegada aquest mes davant el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata, que l’ha citat en aquesta ocasió com a investigat en una causa esqueixada del cas tres per cent que es va obrir a partir d’uns correus electrònics que apuntaven a la irregularitat de diverses adjudicacions a Auding Intraesa, que havia sigut de la seva propietat.

Incompatible amb el càrrec

L’investigat ha explicat al jutge, segons fonts presents en la seva declaració, que quan el 2011 va arribar a la presidència de l’empresa pública va vendre les seves accions d’Auding per consell de l’assessoria jurídica d’Infraestructures.cat, perquè era una societat beneficiària de contractes públics i això era incompatible amb el càrrec. Ha defensat que en tot cas ell mai va tenir poder decisori en les meses de contractació d’Infraestructures.cat i que va instaurar un sistema de tallafocs amb l’Oficina Tècnica d’Avaluació (OTA), que realitzava avaluacions independents dels plecs.

No obstant, la Fiscalia Anticorrupció creu que, en línia amb un informe de la Guàrdia Civil incorporat al sumari, la venda de les seves accions d’Auding en 302.000 euros quan va arribar a la presidència és sospitosa per diversos motius. Li va suposar, argumenta la Fiscalia, una pèrdua de 301.996 euros, la va fer a una empresa (PEAC) filial de la mateixa Auding i les accions es van pignorar a altres empreses afins a Quer, de manera que, tot i que no tenia les participacions de manera directa, les controlava i tot indica que pretenia recuperar-les quan deixés de presidir l’empresa pública.

Anticorrupció destaca diversos contractes que es van poder adjudicar de manera irregular a Auding, com ara el projecte del desdoblament de la carretera C-66 al tram Bordils-Mendinyà (adjudicada per 1,1 milions), un estudi de la prolongació de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat al tram Plaça d’Espanya-Gràcia i el projecte de diverses línies del Metro de Barcelona.

Documentació en maletins

Els indicis contra Quer (que va presidir Infraesctructures fins al 2015) es basen en documentació trobada en uns maletins que el 21 d’octubre del 2015, moments després de la detenció del director general d’Infraestructures Josep Antoni Rosell, va entregar a la Guàrdia Civil un directiu de l’empresa pública, Vicente Francisco Campanales.

Campanales va explicar als agents que Rosell li havia donat els quatre maletins i una caixa de cabals perquè els guardés, però a l’assabentar-se del seu arrest els va decidir posar en custòdia policial. En un dels maletins es van trobar diversos correus d’un enginyer anònim d’Infraesctructures que es feia dir Infraworker en què denunciava un sistema per adjudicar de manera irregular contractes a determinades empreses, entre les quals, Auding.

Notícies relacionades

L'extresorer de CDC es nega a declarar pel 'cas 3%'

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Diu la Fiscalia que aquest sistema per beneficiar les empreses, que al seu torn feien donacions a CDC, constituïa un entramat que afectava tant la cúpula directiva d’Infraesctructures (Quer i Rosell) com tècnics i funcionaris d’alt nivell. Unes sospites, creu Anticorrupció, que s’apuntalen amb les declaracions el 2015 de personal de l’empresa pública que van explicar com se’ls demanava ajustar les puntuacions dels concursos en benefici d’empreses concretes.

En el cas de Quer, no se li va prendre declaració en el seu moment perquè es trobava residint a Xile i no se’l va poder localitzar fins ara. Avui, davant el jutge, ha explicat que no es va presentar abans a Espanya perquè no sabia que estava sent investigat.