Sánchez aposta per una abstenció general després del xoc amb Iglesias.

Totes les negociacions solen passar per alts i baixos, moments bons i dolents, més conciliadors i més agressius, però fa dies que la dePedro SáncheziPablo Iglesiasestà instal·lada en l’enfrontament. Aquest dimarts va anar a més. Un dia després que el president en funcions donés per "trencades" les converses amb Podem, arran de la consulta del partit morat, dissenyada per validar la seva exigència d’entrar en el Govern com a condició indispensable per donar suport a la investidura, el xoc va continuar, amb Iglesias mantenint el pols per formar part del Consell de Ministres i els socialistes acusant-lo de "reeditar la pinça" dels anys 90 entre elPP i IU. Així que ara l’aposta del PSOE passa per una abstenció general, de tots els grups, del PP a Bildu, per no anar a noves eleccions. Sense negociar res. 

“Demanem a tots els partits que no bloquegin la investidura”, va assenyalar la socialistaAdriana Lastradesprés de reunir-se ambGabriel Rufián, el portaveu d’ERC, formació que, tret de sorpresa, confirmarà divendres que els seus 15 diputats s’abstindran la setmana que ve al Congrés. Segons Rufián, un segon intent al setembre complicaria la vida als republicans amb la sentència de l’1-O, que esperen "molt dura", a les portes i dificultant el fet de poder "fer política". 

En tot cas, res fa pensar que aquesta temptativa de Sánchez de buscar una abstenció global funcioni. El PP i Cs  insisteixen que no facilitaran la reelecció de Sánchez, i Podem no aclareix què farà, perquè continua apel·lant a una negociació amb elPSOE. Tot podria canviardesprés de l’estiu, si Sánchez tingués l’oportunitat de tornar a intentar-ho. Hi ha, finalment, una altra via improbable però possible aritmèticament: que els socialistes comptin amb el recolzament inesperat d’ERC  i Bildu, a més del PNB, Compromís i el PRC i que JxCat, arrossegat per la inèrcia, se sumés al ‘sí’. Aquesta càbala hauria de comptar, com a mínim, amb l’abstenció dels morats, però els socialistes no veuen en aquests comptes una porta a la Moncloa.

 La repetició electoral

Arribats a aquest punt, amb el cap de l’Executiu rebutjant la possibilitat que el seu homòleg a Podem entri en el seu gabinet, ja siguicom a vicepresident o com a ministre, molts dirigents socialistes comencen a pensar ennoves eleccions. “No les volem, de veritat que no, però sempre és millor això que fer un Govern amb Iglesias dins, que podria durar només un any –explica un membre de la direcció del PSOE–. No són només les diferències sobre la crisi a Catalunya, que es pot agreujar al caliu de lasentència sobre el procés. També, per exemple, en política internacional. ¿Acceptarà Iglesias el reconeixement de Juan Guaidó com a president legítim de Veneçuela? No ho crec”. Tot i així, els socialistes no descarten que al setembre el líder morat accepti l’última oferta que va fer Sánchez: incloure membres de Podem en ministeris sempre que siguinespecialistesi no formin part delnucli dur d’Iglesias. 

Notícies relacionades

Podem tomba la candidata del PSOE a la Rioja en plena pugna Sánchez-Iglesias

Últimes notícies d'Espanya: PSOE i Podem negocien contra rellotge per a la investidura de Pedro Sánchez | Directe

Però de moment Iglesias no dona mostres de plantejar-s’ho. “¿Per què no puc estar en el Govern?", es va preguntar a La Sexta, on va dir estar disposat a fer més cessions, sense aclarir quines, després d’haver renunciat a aplicar la totalitat del seu programa i assumir el lideratge del PSOE en qüestions com ara Catalunya i la política exterior. Al que de cap manera renuncia és a una coalició en què ell posi els noms morats que la integrin i, si no passa, va afirmar, és perquè Sánchez es deixa pressionar per l’"Ibex 35". Així, Iglesias no es va privar de comparar la seva trajectòria acadèmica amb la del líder socialista. “Sánchez no ha de ser president per ser doctor en Economia, ni jo ministre per tenir un doctorat, dos màsters i ser premi extraordinari de llicenciatura, sinó perquè la ciutadania ens ha votat", va sentenciar. 

Les "regles de la democràcia"

No sembla el to d’un acord. Tampoc l’utilitzat per Carmen Calvo a la mateixa cadena. La vicepresidenta va dir que el líder de Podem, amb la seva exigència de negociació “integral”, sobre programes i equips, estava tenint un“comportament anormal” en un sistema democràtic. “Iglesias no ha sabut entendre quines són les regles del joc en una democràcia”, va assenyalar. Lastra va optar per mirar enrere, a l’entesa en els anys 90 entre José María Aznar, llavors líder del PP, i Julio Anguita, el seu homòleg en IU, per perjudicar el PSOE. “Es comença a assemblar molt a la reedició de la pinça”, va dir. Davant aquest encreuament de retrets, Rufián va exercir gairebé de mediador. “Que ningú s’aixequi de la taula de negociació fins a l’últim minut –va demanar–. No hi ha cap ministeri ni cap veto que mereixi el que està passant aquests dies”.