Puigdemont renuncia a anar a Estrasburg per por de ser detingut

Estrasburg va acollir aquest dimarts una nova exhibició de l’independentisme a Europa. Milers de manifestants es van congregar als voltants de la seu del Parlament Europeu, que celebrava la sessió constitutiva després de les eleccions del 26-M, per exigir que l’expresident Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller Toni Comín puguin exercir com a eurodiputats. Estelades a l’aire, esperaven l’arribada de Puigdemont des de prop de les nou del matí, tot i que finalment va decidir no travessar la frontera per no córrer el risc de ser detingut.

L’expresident era en un hotel a la ciutat de Kehl, a menys de deu quilòmetres de l’Eurocambra, tot i que després de calibrar les possibilitats de ser arrestat i extradit va desistir. Els seus advocats, encapçalats per Gonzalo Boye, li van aconsellar que romangués en territori alemany. França és un país que Puigdemont ha intentat esquivar en tots els seus viatges perquè el seu equip legal creu que té més probabilitats d’avenir-se a acceptar una extradició pels delictes que se li atribueixen a Espanya.

L’entorn de l’expresident va difondre ahir que unitats de la policia espanyola s’havien traslladat a Estrasburg per detenir-lo en virtut d’un conveni firmat el 2002 de col·laboració entre la policia espanyola i la francesa, que agilitzaria els tràmits habituals d’extradició. Fonts del Ministeri de l’Interior van explicar a aquest diari que aquest conveni no podria ser aplicat en aquest cas perquè Puigdemont és un ciutadà europeu i aquesta normativa s’aplica en casos de "situació irregular". 

Boye es va dirigir a la concentració per excusar l’expresident. L’advocat va assegurar que van valorar "fins a l’últim moment què s’havia de fer tenint com a punt de referència la seva seguretat i tenint present que representen la internacionalització del conflicte i la lluita fins al final pels drets del poble català", però que no podia descartar un arrest al creuar la frontera. "No es podia descartar que hi pogués haver una mesura administrativa de portar-lo immediatament a territori espanyol", va dir. El diputat de JxCat, Josep Costa, el va custodiar a l’escenari i va amanir el discurs sobre l’absència afirmant que "això no va de jugades mestres, sinó de lluitar".

L’admissió a tràmit de la seva demanda davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) havia aixecat els ànims a Puigdemont, que pretenia obtenir el seu plàcet per acudir a la sessió constitutiva de l’Eurocambra amb el procés de presa de possessió liquidat i amb la immunitat parlamentària garantida. Però el cop de porta provisional d’aquest tribunal, que manté l’acordat per la Junta Electoral Central, va forçar un canvi de plans i l’expresident no es va voler arriscar.

La "prova del fracàs"

En un vídeo que es va projectar des de l’escenari, i gravat a pocs metres de la frontera, Puigdemont es va acollir al seu paper com a "internacionalizador" del procés i va assegurar que lluitarà "fins al final" per obtenir la seva cadira com a representant dels votants. "Hem començat un trajecte que ja ens ha portat a les institucions europees. Sabem que no és fàcil, però ho farem per vosaltres [...] Tots els vots són vàlids i han de ser comptats", va etzibar.

Així va justificar el seu encàrrec d’aconseguir fer calar el conflicte català com una qüestió que incumbeix la UE. "Sou la prova del seu fracàs i del nostre èxit per aconseguir que des del Parlament Europeu hagin d’intervenir", va abundar. Puigdemont va asseverar que Europa necessita un "reforç democràtic", i per això va emplaçar les màximes autoritats a prendre partit, a "corregir la deriva regressiva que preocupa 500 milions de ciutadans europeus" i que demostrin que és la Cambra "on els europeus s’hi volen veure representats".

En una carta des de la presó, Junqueras va mostrar el seu convenciment pels valors de la Unió com a "bastió de drets i llibertats", tot i que hagin trobat traves en el seu cas. El líder d’ERC va insistir que els vots de l’independentisme "no valen el mateix" que els de la resta de ciutadans europeus perquè no tenen escó. "Si el preu que hem de pagar per defensar la democràcia és la presó, el pagarem. Convertirem aquesta injusta i arbitrària presó en una causa justa, legítima i necessària", va assenyalar.

Comín, per la seva banda, va preguntar a l’Estat de què té por i va dir que "si alguna causa mereix els sacrificis que estem fent aquesta és la causa de la llibertat".

10.000 manifestants

Els manifestants, convocats pel Consell de la República, van reclamar que Europa els escoltés i intervingués en el tema. Unes 10.000 persones, segons la policia local d’Estrasburg, van exigir la llibertat dels empresonats per l’1-O, van reivindicar el dictamen d’un grup de treball de l’ONU –que demana l’excarceració i una indemnització als presos per una presó provisional "arbitrària"–, i van apel·lar la UE perquè "intervingui" en el diàleg amb la resta de l’Estat.

El president de la Generalitat, Quim Torra, no va acudir a la cita i va romandre a Catalunya per atendre l’emergència dels incendis. La representació del Govern va ser molt escarida. Només el conseller d’Exteriors, Alfred Bosch, i la titular de Cultura, Mariàngela Vilallonga, van participar en la convocatòria.

Torra va intervenir en un vídeo gravat i va mostrar tot el seu recolzament a Puigdemont. "President Puigdemont, ens en sortirem, d’aquesta. No ens rendirem, continuarem lluitant. Estic segur que la voluntat dels catalans serà complerta", va apuntar.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

A l’esdeveniment s’hi van afegir uns 25 eurodiputats. Durant la sessió constitutiva, un d’ells, membre del Sinn Féin, Matthew Carthy, va denunciar la situació de Puigdemont, Junqueras i Comín, i va demanar al president Antonio Tajani que faci una declaració sobre això.

Així hem explicat l’acte en directe: