El Suprem pregunta a Europa si hauria hagut de deixar que Junqueras fos eurodiputat

El Tribunal Suprem ha decidit consultar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per poder resoldre el recurs de súplica presentat pel líder d’ERC, Oriol Junqueras, contra la negativa del tribunal del procés de deixar-lo sortir de la presó per poder acatar la Constitució davant la Junta Electoral Central (JEC) i fer el primer pas de cara a l’assumpció de l’acta de parlamentari europeu. 

La consulta, segons fonts de l’alt tribunal, no suposa la suspensió del procediment seguit contra Junqueras i els altres 11 líders del procés jutjats, perquè simplement es limita a la peça relativa a la situació personal del president d’Esquerra, en la qual va sol·licitar poder sortir de Soto del Real amb destinació al Congrés. Per això, la resposta del TJUE no obstaculitzarà les deliberacions en les quals ja treballen els set magistrats que van jutjar els fets de la tardor del 2017 a Catalunya per dictar la pertinent sentència, segons les propostes que els planteja el president de la Sala Segona, Manuel Marchena.

Relat de l’acusació

En la seva interlocutòria, els magistrats reprodueixen les greus acusacions que hi ha contra Junqueras i, tot i que precisen que això no implica "una proclamació" per la seva part "de la seva efectiva prova", donen a entendre el seu criteri per l’extensió i detall amb què ho reprodueixen. Després d’haver plantejat així els fets que van tenir lloc a Catalunya, com el que preveia la llei de transitorietat cap a la república, amb l’expulsió dels jutges que feia menys de tres anys que estaven en aquesta comunitat, el resultat del referèndum il·legal i les milers de persones que es van mobilitzar en contra dels registres del 20 de setembre, la interlocutòria formula tres preguntes al TJUE, per intentar concretar l’àmbit de la immunitat dels europarlamentaris.

En la primera, s’interessa si comença a comptar des que una persona és electa o si ha de tenir-se en compte "mentre el Parlament Europeu estigui en període de sessions" quan es tracta d’una persona acusada de greus delictes en situació de presó. En la segona, va més enllà i només es preveu si l’anterior resposta és afirmativa. En aquesta es precisa si, malgrat que no se li ha deixat acatar la Constitució pels greus delictes que se li imputen, l’expressió "període de sessions" és extensiva. 

¿Ha de quedar en llibertat?

La tercera és per al cas que el TJUE faci una interpretació extensiva de la immunitat. La Sala s’interessa per si l’autoritat judicial que va acordar la presó resultaria obligada, davant l’expressió "quan es dirigeixin al lloc de reunió del Parlament Europeu o tornin d’aquest", a aixecar la situació de presó, de manera gairebé automàtica, per permetre el compliment de les formalitats i desplaçaments al Parlament Europeu sense ponderar altres interessos en joc com serien, entre d’altres, els drets i interessos derivats de l’interès de la justícia i del mateix procés.

Els magistrats expliquen que la situació a adoptar afecta un incident autònom com és "la concessió d’un concret permís penitenciari de sortida de naturalesa extraordinària. Per això no condiciona el contingut del seu pronunciament a l’hora de donar resposta a la pretensió acusatòria que s’exerceix". En el mateix sentit, la Sala afegeix que aquesta qüestió prejudicial tampoc afecta la situació de presó preventiva de l’acusat, matèria en la qual el tribunal no té cap dubte sobre la seva procedència.

La Sala recorda que els delictes pels quals ha sigut jutjat són de naturalesa especialment greu i la concreció del risc que deriva del fet que diversos coprocessats s’han sostret a la disposició del tribunal, gaudint de recolzament i aliment polític per les mateixes estructures de poder del Govern autonòmic. No els cita, però està pensant en l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín, que han demanat incorporar-se a aquest procediment, petició encara no resolta pel tribunal.

Desconfiança pública

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

La Sala, que té en compte la "reiterada desconfiança feta pública una vegada i una altra per l’acusat sobre la capacitat d’aquest tribunal per garantir un procés just", insisteix que la seva consulta és resultat de la seva "voluntat de no sacrificar cap dels interessos i drets que convergeixen". De tal manera que "la limitació temporal del dret de participació de Junqueras està condicionada al ràpid desenllaç de la causa especial del procés, entesa com una limitació necessària per preservar l’"assegurament de les finalitats del procés penal".

En aquest sentit, afirma que aquest assegurament "quedaria irreversiblement menyscabat si la Sala autoritzés la sortida de Junqueras fora de les nostres fronteres", i per això li va denegar el permís per assumir l’escó per al qual havia sigut elegit. "A aquesta negativa ha contribuït també la incomprensió de les euroordres cursades com a instrument de cooperació internacional en la lluita contra delictes d’especial gravetat i l’ampli aliment d’organitzacions socials i del mateix Govern autonòmic a què Junqueras pertanyia", lamenta el tribunal, que diu no haver trobat alternativa a la presó per conjugar el risc de fuga i que la limitació de l’exercici del dret de participació en càrrec públic d’Oriol Junqueras és transitòria i proporcionada.