Anar al contingut

DESPRÉS DE LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES

El PSOE no aconsegueix trencar la pinça PP-Cs als territoris

Els socialistes assumeixen que no governaran les comunitats en les quals depenen dels taronges

L'"entreguisme" de Rivera a Casado provoca "perplexitat" en el partit de Sánchez

Juan Ruiz Sierra

El PSOE no aconsegueix trencar la pinça PP-Cs als territoris

Emilio Naranjo

Una sensació d’alleujament i optimisme va recórrer moltes federacions del PSOE en la nit del passat 26 de maig, just després de conèixer els resultats de les eleccions autonòmiques i municipals. Els socialistes van anticipar que no només  revalidarien el seu poder en les comunitats que ja governaven, sinó que també conquistarien nous territoris, gràcies als pactes amb Ciutadans. Dues setmanes i mitja després d’aquest vaticini, els ànims són molt més baixos en el partit de Pedro Sánchez.

El PSOE està veient aquests dies com els taronges, si poden escollir, trien a tot arreu, independentment de les circumstàncies de cada lloc, el PP. Encara falten molts serrells per tancar, però a Castella i Lleó, Múrcia, Aragó i Madrid, territoris on els socialistes veien possibilitats de poder sumar a la seva dreta, els liberals se n’estan anant sempre al costat dels conservadors.

La fortalesa de la pinça del PP i Ciutadans provoca "perplexitat" en el PSOE. "Sabíem, perquè Albert Rivera no para de repetir-ho, que Pablo Casado és el seu 'soci prioritari', però Ciutadans s’està comportant com si el PP fos el seu únic soci possible", assenyala un membre de l’executiva socialista. "¿A què juguen? –es pregunta un altre integrant de la cúpula del partit. No entenem aquest entreguisme. Rivera vol ser el líder de la dreta, desbancant Casado, però ¿com pensa fer-ho? ¿Donant tot el poder al PP allà on pugui? Resulta incomprensible".

Així que els socialistes s’estan acomiadant de les seves possibilitats, que consideraven àmplies, de governar en molts territoris de la mà dels taronges. Després del gir a la dreta de Rivera, sent més dur fins i tot que Casado en les seves crítiques a l’actual Executiu central, en la direcció del PSOE pensaven que el líder de Ciutadans  compensaria aquesta deriva i s’obriria a la seva esquerra. Les declaracions dels dirigents taronges durant les últimes setmanes anaven en aquest sentit, malgrat que en un primer moment van posar com a condició per pactar amb els barons del PSOE que reneguessin de Sánchez. Però res d’això. De moment, l’únic pacte important d’aquest tipus que sembla obrir-se pas és a Jaén, perquè els socialistes aconsegueixin la seva alcaldia.

Zero de quatre

La sensació és especialment amarga a Castella i Lleó. El PSOE va guanyar allà les eleccions amb 12 diputats, però necessita els vuit de Ciutadans per a la investidura. El PP, que va obtenir 10 escons, està governant a l’autonomia des de l’any 1987. Els socialistes van pensar que era el lloc adequat perquè els taronges posessin en pràctica el seu missatge de "regeneració", propiciant l’alternança, però de moment les negociacions només avancen en una direcció: entesa entre conservadors i liberals.

Múrcia, on el PP té el poder des de l’any 1995, més o menys el mateix. Els socialistes (17 diputats en les autonòmiques) necessiten també aquí Ciutadans (6). Els van arribar a oferir l’alcaldia de la capital, malgrat que els taronges només van obtenir quatre regidors d’un total de 29, a canvi del seu recolzament a la comunitat. Nou fracàs. L’acord entre el PP i Cs està molt a prop de segellar-se.  

A l’Aragó, la possibilitat que la dreta sumi s’ha vist anul·lada pel pacte del Partit Aragonès (PAR) amb el PSOE, però els socialistes encara necessiten Cs o els partits a la seva esquerra per revalidar el govern. La segona opció s’està obrint pas.

Madrid, finalment, el partit de Sánchez sempre va mirar amb pessimisme la possibilitat d’un pacte amb els de Rivera. Només aquí les seves previsions s’han vist complertes. La pinça entre el PP i Cs sembla dissenyada a prova del PSOE.