Els possibles pactes de Govern després de la victòria del PSOE i la caiguda de la dreta

El Partit Socialista ha guanyat, tal com s’esperava, una de les eleccions més polaritzades de la història de la democràcia espanyola, tant pel que fa a l’eix ideològic –amb la irrupció d’un partit d’ideologia explícitament d’ultradreta al Congrés– com pel que fa a la qüestió nacionalista. No obstant, el PSOE (123) no arriba als 176 diputats que conformen la majoria absoluta ni sumant els escons que ha obtingut Unides Podem (42). El pacte que els dos partits havien considerat com la millor opció no serà possible –de primeres– tret que compti amb nous recolzaments. Una altra aliança que tampoc ha obtingut prou escons per governar en solitari és la de la triple dreta, amb el PP (66), Cs (57) i Vox (24), juntament amb Navarra Suma (2). [Segueix les últimes notícies de les eleccions generals 2019 en directe.]

A Catalunya (15), Esquerra Republicana ha tenyit el mapa de groc, ja que ha guanyat a tres de les quatre províncies en detriment de Junts per Catalunya (7) que va perdre un diputat respecte als últims resultats de Convergència.

Així doncs, el 28-A ens ha deixat la imatge d’un Congrés multicolor, que requerirà arribar a pactes a partir del 29-A i sobretot després del 26-M, quan ja es coneguin els resultats de les eleccions europees i municipals.

El PSOE i Unides Podem: l’esquerra es queda curta

Malgrat la pèrdua de gairebé la meitat d’escons per part d’Unides Podem, el fet que s’imposés el PSOE ha fet que l’aliança d’esquerres hagi crescut en nou escons respecte a les últimes generals. Així, dels 156 diputats que les dues formacions sumaven el 2016 han passat als 165 actuals. No obstant, aquest creixement no ha sigut suficient per superar el llindar del 50 +1 i els ha deixat a 11 diputats de la majoria absoluta.

El PSOE i Ciutadans: el més evitat, però el més viable

"¡Amb Rivera, no!", cridaven ahir els militants i simpatitzants socialistes concentrats davant de la seu de Ferraz. Malgrat no ser precisament l’aliança favorita de Sánchez, és la més viable per qüestió de números. El PSOE i Ciutadans sumen 180 diputats, i superen així per quatre escons la majoria absoluta. No obstant, la negativa flagrant del líder taronja de pactar amb Pedro Sánchez –per considerar-lo un traïdor– fa difícil el pacte.

El PP, Cs i Vox: la tridreta de Colón no compleix les expectatives

L’aliança de dretes composta pels populars, liberals i ultradretans va ser la més temuda, sobretot durant els últims dies de campanyes i va mobilitzar una part important de l’electorat, tant a favor com en contra. Una part important del creixement del Partit Socialista es deu a la transferència de "vot útil" de partits com Podem. No obstant, malgrat l’auge de Vox, la dreta s’ha quedat lluny de majoria. La suma dels escons d’aquests partits, juntament amb els dos que ha aconseguit Navarra Suma es queda en 149 diputats, 27 per sota de la majoria absoluta.

El PP, Cs i NA+: l’aliança més còmoda per als taronges

Pablo Casado va deixar clar en la vigília de les eleccions que estava disposat a governar amb Vox si era necessari. Ciutadans, per la seva part, han sigut més discrets i han evitat confirmar directament si governarien o no amb els ultradretans; han estès la mà –això sí– als populars en repetides ocasions. No obstant, si la suma de la dreta amb Vox queda lluny de la majoria, sense els d’Abascal l’aspiració d’aconseguir una investidura de dretes queda descartada per complet: Cs, el PP i Navarra Suma es queden amb 125 escons.

El PSOE, UP, ERC, JxCat, el PNB, CC-PNC, EH Bildu, el PRC i Compromís: amb els independentistes

Notícies relacionades

Eleccions generals 2019: Últimes notícies sobre resultats i pactes | Directe

Sánchez vol governar en solitari i esquivar ERC

Aquesta opció de govern guanyaria amb una majoria aclaparadora, ja que la suma del PSOE, el PP i els partits regionalistes i independentistes –ERC (15), JxCat (7), el PNB (6), EH Bildu (4), CC-PNC (2), el PRC (1) i Compromís (1)– arriba als 199 diputats. No obstant, aquesta aliança queda pràcticament descartada davant de la possibilitat de Pedro Sánchez de governar en solitari en la segona volta. El líder socialista va deixar clar durant la campanya i sobretot durant els debats que no pretenia pactar amb els independentistes ni cedir davant les seves demandes.

El PSOE, UP, el PNB, CC-PNC, el PRC: sense Esquerra, JxCat i EH Bildu

Aquesta opció seria molt més còmoda per a Pedro Sanchez, ja que no hauria d’atendre les demandes d’Esquerra, Junts per Catalunya i EH Bildu. No obstant, l’opció de governar amb Unides Podem i els partits regionals es queda a un escó d’aconseguir la majoria absoluta i necessitaria una abstenció d’un diputat independentista per poder ser investit en segona volta.