Marchena renya les defenses per "perdre el temps" amb fets sense transcendència

Els agents que van comparèixer al Suprem aquest dimecres van tornar a deixar patents els universos paral·lels que es van viure l’1-O a Catalunya. Ho va fer un subinspector al recordar els insults que va rebre i les consignes a favor de la votació que va sentir. “Una senyora em va dir ‘volem votar’ i li vaig contestar ‘però no m’ho digui a mi, que això és una ordre judicial’”, va explicar. Tot i que sens dubte aquesta sensació de viure realitats dispars i simultànies va ser la reprimenda del dia del president del tribunal, Manuel Marchena, a les defenses per "perdre el temps" amb fets sense transcendència. 

La reprensió, previsible des que van començar a declarar policies i guàrdies civils, per saber què són exactament "fets sense transcendència" es va dirigir en aquesta ocasió contra un dels advocats de Jordi Cuixart, Benet Salellas, quan va preguntar al testimoni si s’havia interessat per l’estat de salut d’una de les persones que va resultar lesionada, després d’abandonar un centre de votació. "El sentiment de l’agent no té cap transcendència jurídica", va començar a dir el magistrat, mentre l’advocat li deia que l’hi preguntava perquè això també figurava en el seu escrit de defensa. 

"En el seu escrit de defensa també ha inclòs fets que tenen transcendència jurídica” –va respondre el jutge–. Preguntar el sentiment pietós de l’agent no té transcendència. Vostè està perdent el temps i ens el fa perdre a nosaltres".

La sensació de bronca no es va rebaixar fins una estona després, quan l’advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, va alertar que un testimoni havia sigut citat dues vegades. "Sí, ja vaig declarar dijous a la tarda", va confirmar l’agent. Marchena va tirar d’humor i va dir: "Estigui atent, senyor Pina, per no incórrer en 'non bis in idem' (jutjar dues vegades una persona pels mateixos fets). No és fàcil gestionar 500 testimonis; com que ha passat només una vegada tot va bé". A continuació es va comprovar que un altre policia havia sigut citat tant al matí com a la tarda, però al ser el mateix dia l’error no tenia cap transcendència.

Això va donar peu que després hi hagués fins i tot bromes. Quan un dels testimonis va dir que a les escoles hi havia "persones grans", Pina li va preguntar que a què es referia amb aquesta expressió i l’agent va respondre que persones "de 50-60 anys". La cara i el moviment de cap del lletrat ho va dir tot. "Perdoni si s’ha sentit ofès", va rectificar el policia. "Sempre hi ha una primera vegada", va continuar amb sorna el lletrat.  

Organitzats

Alguns dels policies que van declarar van destacar que la resistència que van trobar a les escoles estava "clarament organitzada". Va ser una de les poques vegades que una pregunta de l’acusació que exerceix Vox, entossudit a interessar-se per armes i persones amagades, va obtenir una resposta afirmativa. El testimoni va justificar la seva resposta en “la disposició de la gent, que hi havia gent esperant per ‘donar l’aigua’ i avisar que arribàvem”. A la tarda un oficial també va atribuir organització a un grup de persones d’entre 17 i 30 anys que es van concentrar davant la comissaria al crit de "Contra ells que són menys", "Prendrem la comissaria". Ell va rebre una pedrada que el va tocar just a l’escut de la gorra. 

També va mostrar la seva estranyesa perquè a l’arribar als centres hi havia nens entre les persones que els impedien l’entrada. Al primer centre, l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida, on va actuar el subinspector 76.7523, va explicar que els agents van fer un passadís perquè “una senyora tragués un nen i una altra una nena”. Es va preguntar per què no els treien abans sabent que ells ja havien arribat. “Jo amb els meus fills no faria això, no els posaria en perill, pel que pugui passar”, va precisar. Ja a la tarda, un altre agent va explicar que després de l’1-O els nens de 8 o 10 anys d’una escola es concentraven davant de la comissaria insultant-los amb crits d’"assassins" i gestos.

"Turba violenta"

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Tal com han anat declarant altres agents, la situació més complicada es vivia quan intentaven abandonar el centre. "Era tot assetjament i fustigació perquè no poguéssim marxar", va dir. Segons el seu relat, en un dels centres no els van deixar ni parlar, cosa que no havia ocorregut ni el 15-M. Un altre dels agents encara va anar més enllà i va qualificar el que es va trobar quan va sortir de "turba violenta". 

El judici en el qual fins ara s’havia sentit com treien el passamuntanyes a un dels agents i els concentrats cridaven "mira, aquesta és la cara del feixisme" també va permetre moments amb un punt surrealista, com quan un agent va explicar com una senyora va renyar el seu marit per deixar d’oferir resistència i el subinspector que va explicar que va identificar una persona que l’havia seguit per Lleida, mentre intentava trobar una clínica on li miressin la seva mà. Malgrat que li va recriminar que el seguís, donant a entendre que es tractava d’un mosso, va acabar dient que va ser "amable", perquè li va acabar indicant com anar a Urgències.