Assassinats de la dictadura

Mor Darío Rivas, impulsor de la querella argentina contra el franquisme

Va estar dècades exigint justícia per al seu pare, alcalde de la petita localitat gallega, el cos del qual va aconseguir recuperar gairebé 70 anys després

getthumbsbyfilename

getthumbsbyfilename

1
Es llegeix en minuts
Efe

L’espanyol Darío Rivas, impulsor de la querella argentina contra els crims de la dictadura franquista (1939-1975), va morir als 99 anys a Buenos Aires, segons va informar aquest dimarts a Efe un dels seus advocats.

Rivas va ser el responsable, junt amb dues persones, que la justícia argentina comencés a investigar la dictadura espanyola gràcies a una querella interposada el 2010 amb l’objectiu que "s’investiguin els crims comesos pels integrants de la dictadura franquista, s’identifiqui els seus responsables i se’ls sancioni penalment".

Els tres pioners que van iniciar el procés amb les seves firmes van comptar posteriorment amb el recolzament de més de 100 associacions espanyoles i tenen com a empara la legislació internacional de les Nacions Unides (ONU) sobre justícia universal, que habilita els òrgans judicials d’un Estat per a la investigació de crims comesos fora de les seves fronteres.

Darío Rivas va ser, com gran part dels integrants de la querella, víctima d’una dictadura que va assassinar el seu pare, alcalde d’una petita localitat de la seva Galícia natal, al cap de poc temps d’iniciar-se la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Lluita per la memòria

El 2005 va aconseguir exhumar el seu pare, Severino Rivas, de la fossa comuna on estava enterrat, segons reconeix l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), fundada a Espanya l’any 2000.

Malgrat el que va aconseguir, Rivas va seguir amb la seva lluita per la memòria i, cinc anys després de trobar el seu pare, va portar la causa a l’Argentina, on vivia des dels 9 anys i on va trobar el recolzament d’advocats i jutges, com la magistrada Servini de Cubría.

Notícies relacionades

La jutge va sol·licitar a Espanya els noms i domicilis dels integrants del Consell de Ministres i dels caps de les forces de seguretat que van formar part de la dictadura de Francisco Franco, a més d’informació sobre la quantitat de persones desaparegudes, assassinades i tortures, segons l’ARMH.

Partint d’aquestes dades, el 2014 De Cubría va ordenar la detenció de 20 imputats per crimscomesos durant el franquisme, alguns dels quals tenen actualment càrrecs de responsabilitat en empreses o en la mateixa policia. 

Temes:

Franquisme