Anar al contingut

Constitució de les Corts el 21 de maig

El Senat, en números: totes les seves claus per al 28-A

El Periódico / Agencias

El pròxim dia 28 d’abril els espanyols elegiran 208 senadors en 52 circumscripcions mitjançant el sistema de llistes obertes, però la Cambra alta es completa amb 58 senadors autonòmics més, dels quals 35 estan pendents de renovar els seus escons després de les eleccions autonòmiques de maig. 

Així, quan el 21 de maig es constitueixin les Corts de la XIII Legislatura, a l’hemicicle del Senat hi haurà 266 parlamentaris, inclosos els 58 senadors designats pels Parlaments de les comunitats autònomes, 23 d’aquests, els mateixos que hi havia al final de la legislatura que acaba d’acabar.

Els altres 35 autonòmics repetiran "provisionalment", a l’espera del que decideixin les seves respectives assemblees després de les eleccions autonòmiques del 26 de maig.

En aquesta data no hi ha comicis en totes les comunitats, i això distingeix els senadors designats per aquelles que no tenen eleccions de les quals sí que renoven els seus Parlaments.

Al primer grup pertanyen els 23 senadors nomenats per les assemblees autonòmiques d’Andalusia, Galícia, Catalunya i el País Basc, en principi amb l’escó garantit perquè les majories parlamentàries en aquestes comunitats no canviarà a curt termini.

En queden 35 més: Nou de la Comunitat Valenciana –les quals autonòmiques coincideixen amb les generals– i 23 més de les 14 autonomies que tenen els seus comicis el 26 de maig. Es tracta d’Aragó, Astúries, les Balears, les Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, Madrid, Múrcia, Navarra i la Rioja, junt amb les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Senadors "a l’espera"

Entre aquests senadors "a l’espera" hi ha dos casos especialment significatius, el dels fins ara portaveus del PP, Ignacio Cosidó, i del PSOE, Ander Gil, tots dos designats per les Corts de Castella i Lleó, la composició dels quals canviarà al maig.

La designació dels senadors autonòmics està prevista a l’article 69.5 de la Constitució, on s’estableix que cadascuna de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes n’elegirà un com a mínim i un altre més per cada milió d’habitants.

Es tracta d’una via pensada per reforçar la representativitat territorial a la Cambra alta però que també pot ser utilitzada per les forces polítiques que no aconsegueixen escó per elecció directa per fer-se lloc a l’hemicicle.

De fet, en l’última legislatura alguns grups minoritaris només comptaven amb senadors designats per comunitats autònomes, com Ciutadans, i també es va donar el cas de partits que únicament tenien senadors autonòmics per representar algun territori (per Catalunya el PSC només tenia un senador designat pel Parlament). 

Mentrestant, fins que arribin les eleccions autonòmiques el que toca el 28 d’abril és elegir els 208 senadors d’elecció directa.

Quatre per província

La Carta Magna diu que seran elegits quatre senadors per província i que Ceuta i Melilla tindran dos senadors cada una; per a les illes en fixa tres a Gran Canària, Tenerife i Mallorca i un a Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, La Gomera, El Hierro, i a l’illa de La Palma. 

Les llistes són obertes, de manera que l’elector pot marcar els noms que prefereixi, fins i tot de diferents partits, en una papereta sípia on figuren tots els candidats.

Això sí, hi ha un límit de tres per a les circumscripcions on s’elegeixen quatre parlamentaris, dos per a les illes amb tres representants i un en les altres.

El sistema de votació a la Cambra alta generava problemes que es van tractar de resoldre el 2011 amb una nova papereta i una altra distribució de les candidatures, abans situades per ordre alfabètic dels candidats, però la mesura no va ser eficaç. De fet, es va passar dels 579.299 vots nuls del Senat el 2008 (davant 165.576 al Congrés), a 904.722 el 2011 (amb 317.555 a la Cambra baixa).

El seu nombre va descendir una mica el 2011 (801.743 vots nuls al Senat i 227.219 al Congrés) i molt més el 2016, quan es van quedar en 606.435 paperetes invalidades per a la Cambra alta i 225.504 per al Congrés.