JUDICI AL PROCÉS

La defensa fa dubtar el número dos de la investigació del procés

El comandant que va trobar 'Enfocats' afirma que aquest document "es va materialitzar" amb el nomenament de Puigdemont

zentauroepp47715889 graf9191  madrid  11 04 2019   captura de la se al instituci190411221049

zentauroepp47715889 graf9191 madrid 11 04 2019 captura de la se al instituci190411221049 / Tribunal Supremo

5
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El comandant de la Guàrdia Civil que va actuar de secretari dels atestats judicials aportats a la causa es va trobar amb una defensa que havia fet molt millor els deures que quan va declarar davant del tribunal el seu superior, el tinent coronel Daniel Baena, i va defensar amb molta més dificultat les principals proves de càrrec de la investigació desenvolupada per l’Institut Armat sobre el procés: el document ‘Enfocat’ i l’agenda Moleskine de Josep Maria Jové, número dos d’Economia.

A preguntes del fiscal Fidel Cadena va assegurar que el document estratègic que també es va intervenir a Jové "es va materialitzar" amb el nomenament de Carles Puigdemont com a president i de la resta de consellers, així que s’havia decidit en una reunió, que va dir que denominaven de l’"últim intent", a la qual també van assistir els presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural, llavors, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que tenien la mateixa autoritat que els que després serien membres del Govern.

Va afegir que l’ANC va ser la seu d’aquesta trobada, el gener del 2016, a la qual també van assistir Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Turull. Allà es decideix qui serà president i la distribució de les conselleries entre ERC i l’antiga Convergència. Fins allà tot correcte, però no va ser capaç de mantenir aquesta seguretat quan va arribar el torn de la defensa. Davant de la de Sánchez, Ana Bernaola, va admetre que potser l’exvicepresident no hi era. "N’hem fallat un de ¿quants?", va dir encarant-se el testimoni, després d’admetre que el seu equip vinculava ‘Enfocats’, la Moleskine de Jové i la seva agenda digital, amb la qual cosa sabien qui assistia a les reunions. Tampoc va ser gaire convincent a l’explicar com sabia que va ser en aquesta trobada que es van repartir els departaments, al remetre’s a una segona reunió que al principi no havia esmentat. 

Una cosa semblant va passar amb la presència de la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en una altra de les trobades reflectida a l’agenda de Jové. A preguntes del fiscal la va qualificar d’"imprescindible" per a la tramitació de les lleis de desconnexió, però amb la seva advocada, Olga Arderiu, va rebaixar la contundència de la seva afirmació, a l’admetre que es podia deure al fet que els pressupostos havien sigut rebutjats. La lletrada va destacar que les trobades en les quals se situa l’acusada són d’un any abans de l’aprovació de les esmentades normes

Segons el testimoni, tant Òmnium com l’ANC "són organitzacions civils amb finalitats diferents", tot i que en totes dues "la seva principal funció és la mobilització ciutadana". Va afegir que "els fulls de ruta de l’ANC parlen de l’acció coordinada i consensuada de les organitzacions civils i els partits polítics per portar endavant el procés d’independència. Convergeix l’acció política, que té la capacitat de legislar, amb l’acció ciutadana", va destacar encara més el protagonisme de les associacions que seuen a la banqueta. "No hem trobat l’un per sobre de l’altre, però sí com s’ajunten i prenen decisions", va respondre posant al mateix nivell el Govern i els presidents de l’ANC i Òmnium.

Estructures de l’Estat

En una declaració molt desordenada, que passava d’un tema a un altre sense gairebé transició, el número dos de Baena va defensar que van anar comprovant el que passava a Catalunya tant amb l’agenda intervinguda a Jové, com a ‘Enfocats’, que va explicar, es basa en tres accions: "Acció política, de participació ciutadana i de comunicació". Quant a estructures d’estat "parla de Mossos d’Esquadra i altres en desenvolupament, com la Hisenda pròpia, la Seguretat Social i alguna més". 

S’hi parla d’"un conflicte econòmic, social i polític". Va afegir que a continuació s’havia de desenvolupar una estratègia de desobediència civil, després el referèndum i l’últim pas, la república". I fins aquí bé, però a preguntes de Bernaola també va reconèixer que el document preveu la independència per al 2021. Va provar de justificar aquest desfasament en què va arribar un moment en què Puigdemont va entendre que "referèndum o referèndum" i els fets coincideixen amb el previst a la seva agenda, el document i els correus de Jové.  

L’advocada de l’Estat Rosa María Seoane es va interessar per les lleis de transitorietat i del referèndum de què també es parlava en les notes de Jové. "Quan tens un pla has de voler fer, saber fer i poder fer. Es posa el senyor Jové com a cap de l’àrea de processos electorals. Tenien la part legislativa coberta; tenien el poder fer", va respondre.

Present, sense estar-ho

El seu testimoni va ser molt protestat per les defenses que ho consideraven un informe pericial d’intel·ligència encobert, però el president del tribunal, Manuel Marchena, les va concloure assegurant que "el testimoni és el que dirigeix el dispositiu en què es troba aquest document", per la qual cosa ha de parlar d’ell, tot i que sense fer valoracions. "No pateixi, no perdem el temps. Es tracta simplement d’escoltar el comandament de la investigació que va dirigir l’investigació, sempre del que significa una font de prova que ha aportat el fiscal, com han aportat totes les parts", va reblar Marchena.

Mentrestant, el testimoni repassava la presumpta culpabilitat de tots els acusats, ja que va participar en totes les investigacions. Això li va permetre desplaçar-se des dels Comitès de Defensa de la República (CDR), passant pels "tallers de resistència", en els quals es "donaven consells sobre com actuar per impedir qualsevol actuació", organitzats per l’entitat En Peu de Pau, a la Crida per la Democràcia, a través de la qual, va dir, es llancen alertes a la ciutadania per defensar el referèndum, juntament amb els tuits dels acusats. 

Registres del 20-S

Notícies relacionades

Respecte a l’actuació dels Mossos, el testimoni va assenyalar que es van interceptar "trucades dels Mossos dirigides a diversos personatges públics donant-los instruccions" sobre com actuar després dels registres del 20-S. I va destacar que, segons els correus dels acusats i dels Mossos, "la figura de [Josep Lluís] Trapero és imprescindible en l’estratègia independentista". Entre els analitzats en va destacar un de l’exsecretari d’interior César Puig a l’exconseller Joaquim Forn, en què reflexionen que "poden perdre" Trapero si el coordinador del dispositiu de l’1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos, el denunciava per incomplir les seves instruccions.

La defensa de Forn es va centrar en si l’exconseller havia respost al pla d’actuació de Mossos, la qual cosa va acabar sent negat pel testimoni. Durant totes les preguntes de la seva lletrada, Judit Gené, l’acusat cabotejava o deia ostensiblement "no" amb la mà, una pràctica que va ser freqüent amb tots els que s’asseuen al banc.