MÍTING A LAS PALMAS

Sánchez es presenta com l'única opció «estable» per a Espanya

El líder socialista busca el centre polític amb un missatge de «moderació i sensatesa»

Adverteix a ERC i JxCat que seguirà dialogant, però «només dins de la Constitució»

undefined47758903 el l der del psoe  pedro s nchez  a un m ting a les illes ca190414141132

undefined47758903 el l der del psoe pedro s nchez a un m ting a les illes ca190414141132 / PSOE

3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Pedro Sánchez va dibuixar aquest diumenge, durant el seu míting a Las Palmas de Gran Canària, un panorama ple d’interrogants i perills, amb només una opció que pot paralitzar aquests negres auguris: ell mateix. Amb les tres dretes lluitant entre si i Podem sent un pàl·lid reflex del que va ser fa uns anys, el líder socialista busca traslladar una imatged’“estabilitat”,  de líder “just, moderat i assenyat”. Algú a qui es pot votar tot i que no siguis d’esquerres ni hagis recolzat mai el PSOE.

“Hem d’apel·lar a aquells que alguna vegada van votar el PSOE, però després van marxar a l’abstenció. També a aquells que mai ens han votat”, va dir el president del Govern. Aquí Sánchez no va exhibir tant els seus encerts com els errors dels seus adversaris, de Pablo Casado a Pablo Iglesias, passant per Albert Rivera i Santiago Abascal. Perquè, segons el seu parer, no resulta forassenyat pensar que un votant tradicional de dretes, o un de Podem i IU, pugui pensar en aquestes generals: “Potser aquest home no em sembla el millor dels candidats. Però vist això, aposto per ell”.

Més optimisme

Després d’un inici de campanya en què alertava del “risc” que el PP, Cs i Vox sumin i arribin a un pacte com l’andalús, fa un parell de dies que el líder del PSOEllueix optimisme. Els socialistes, encara que intentin dissimular el seu triomfalisme en diferents graus, per evitar la desmobilització d’una part del seu electorat, que pot pensar que el seu vot ja no resulta transcendental, estan convençuts que la dreta no serà capaç d’arribar als 176 diputats al Congrés, xifra en què se situa la majoria absoluta.

“Per guanyar cal votar. I jo el que demano és una gran victòria per a una gran majoria parlamentària que porti estabilitat a Espanya, perquè Espanya conquisti el seu futur. Ho tenim molt a prop”, va dir el cap de l’Executiu. Perquè el país, va continuar, “necessita un Govern que depengui de la seva pròpia força parlamentària”. I aquell futur Govern, va avisar ERC i Junts per Catalunya, que ara allarguen la mà a Sánchez després d’haver-se negat a negociar els Pressupostos, propiciant així l’avanç de les eleccions generals, “parlarà amb tots, però dins de la Constitució i l’Estatut”.

“Tres sigles, zero futur”

L’independentisme català, no obstant, amb prou feines ocupa espai dins dels discursos de Sánchez en aquesta campanya, tots molt mesurats, en els que el secretari general del PSOE evita córrer qualsevol risc que pugui comprometre el seu anticipat domini. Tampoc cita Podem, ni bé ni malament. I amb prou feines distingeix entre el PP, Cs i Vox. Aquesta vegada, només els va diferenciar per retreure a populars i taronges “no haver sabut combatre amb arguments els arguments retrògrads de la ultradreta”.

Notícies relacionades

Per això, en el fons, Casado, Rivera i Abascal són el mateix per al president del Govern. “Els tres ja han dit que aniran junts. No parleu de tres dretes, no és veritat –va assenyalar Sánchez a l’auditori, format per unes 2.000 persones, cosa que va batre el rècord d’assistència dels socialistes durant aquesta campanya. És una dreta amb tres sigles, que actuaran com un bloc si poden sumar. No hi ha cap matís entre totes tres. S’assemblen com tres gotes d’aigua. Les tres volen posar un cordó sanitari al PSOE, però no hi ha cap cordó sanitari que pugui parar aquesta onada d’il·lusió, d’esperança. Van a tot arreu junts. I junts, se n’aniran a l’oposició el 28 d’abril”.

“Són tres sigles, una dreta i zero futur. És així de senzill”, va insistir Sánchez, aturant-se al final en el PP. “Diuen que jo m’he venut a l’independentisme català –va concloure–. Ells, en canvi, estimen tant Espanya que van decidir quedar-se amb els diners de tothom a les seves butxaques”.