28-A: Tres dretes i un destí

Afirma Pablo Casado que hi ha batalla per oferir fins al28-A. Que s’equivoca el PSOE si subestima les seves possibilitats com a candidat a la presidència. Que erraran també les enquestes. Que el ‘bloc de les esquerres’ només treu, segons els seus càlculs, deu escons al trident que s’ubica a la destra del tauler. Que és fals que Vox tingui vot ocult que emergirà a les urnes i farà un trencat al PP major del previst.... s’ha de veure si Casado encerta o ho fan els sondejos, que no li són propicis. Però és obvi que la dreta espanyola no està en el seu millor moment. L’enorme massa de votants que José María Aznar va aconseguir reunir al llarg dels 90 entorn d’unes gavines amb la refundació del seu partit, i que es va mantenir més o menys estable amb el pas dels anys, s’ha dividit en tres. El viatge al centre que va emprendre perquè el PP servís de refugi a ultradretans, liberals, democristians, conservadors i altres famílies polítiques s’ha frustrat.

L’haver aglutinat sota un mateix paraigua tants corrents era un dels mèrits que, amb més orgull, ha exhibit sempre Aznar. És bastant probable que ara, veient la seva pròpia organització, Ciutadans i Vox a l’aparador electoral l’expresident experimenti un sentiment agredolç: el seu projecte s’ha trencat en tres trossos i, si la demoscòpia no s’equivoca –que s’ha equivocat molt últimament, compte– no aconseguirà sumar prou escons per treurePedro Sánchez de la Moncloa. No obstant, el trio de líders que encapçalen aquestes formacions són, per raons diferents, persones pròximes, respectades o directament apadrinades per ell, pel mateix que creu que a mitjà termini s’haurà de jugar per la convivència en una casa comuna.

De fet, quan el mes de juny passat centenars de populars es llepaven encara les ferides per les conseqüències de la moció de censura que va desallotjarMariano Rajoy del poder i, de passada, del PP, Aznar no ocultava el seu total desinterès pel destí del polític gallec, a qui antany havia elegit per cop de dit com a successor. Amb el pas del temps i el distanciament públic, notori i a estones escandalós entre tots dos, al també cap de FAES li preocupava ja una altra cosa: la velocitat amb què Ciutadans retallava distàncies amb els populars. Tampoc ha ocultat mai Aznar la seva simpatia per Rivera.

Discurs 'viejoven'

En aquest context cobra més significat aquella crida a la unitat pronunciada per l’expresident fa una mica menys d’un any, aquell mes de juny, quan Cs s’entreveia com una gran promesa i Vox, sota el lideratge de Santiago Abascal (president de Noves Generacions a Euskadi amb Aznar i un altre dels seus admiradors), apuntava maneres. "Una reconstrucció és absolutament essencial. Si s’estigués disposat a això, des de la meva posició actual, i no des de cap altra, contribuiria amb molt gust perquè els espanyols puguin tenir aquesta garantia més gran d’estabilitat i de seguretat en el futur", va dir. No va voler aclarir llavors què estava oferint exactament ni amb quins temps. Immediatament després va arribar un precipitat congrés del PP que, per sorpresa, va guanyar un dels seus 'cadells’ més preats, Casado. Aznar li va donar les seves benediccions públicament i va rebre, a canvi, el títol oficiós d’inspirador del rearmament ideològic popular, que ha portat a una cúpula del partit renovada i rejovenida a enarborar un discurs que, a estones i especialment en el terreny social i territorial, sona a 'revival’.  

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Amb aquest discurs 'viejoven' ha d’enfrontar-se l’actual líder del PP a un avanç electoral que el col·loca davant d’un desafiament: passar les seves primeres generals quan no porta ni un any en el càrrec. Casado intenta no caure en el pessimisme i tot i que no perd ocasió d’apel·lar al vot útil, parla bé de Rivera, amb qui pretén exportar a Espanya l’acord polític aconseguit a Andalusia. L’esmentada fórmula, agradi o no a Cs, necessita com a mínim del recolzament extern de Vox.

Els d’ Abascal, mentrestant, juguen a l’èpica, escandalitzen a uns i entusiasmen a d’altres. Disfruten provocant. Fins i tot, al PP, que qualifiquen de "dreta covard". Casado entra al drap, però poc. En el fons són els seus companys de sempre. Aznar els desafia a mirar-lo als ulls i explicar-li això de la covardia. Postureig electoral. Sap que també són els seus. I somia que, com fills pròdigs, amb el temps tornin a casa. A la casa comuna.