JUDICI AL PROCÉS

Un inspector: "La gent estava tranquil·la fins que es van començar a simular agressions"

El testimoni qualifica de "kafkià" que no hi haguessin unitats d'intervenció per al referèndum i sí per al futbol

Ponsatí i el seu escorta són identificats per la seva resistència i Cuixart, per sostreure a la guàrdia urbana cartells de l'1-O

zentauroepp46935544 fotodeldia  graf5692 madrid  12 02 2019   vista general de l190309141032

zentauroepp46935544 fotodeldia graf5692 madrid 12 02 2019 vista general de l190309141032 / Emilio Naranjo

6
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El comissari principal d’Informació que va declarar aquest dimarts davant del tribunal del procés va afirmar que l’1-O "no hi va haver dos col·legis iguals" i aquest dimecres l’inspector que va coordinar els policies ho va explicar amb dos exemples: a Sabadell, on segons les seves paraules, la gent estava tranquil·la fins que els primers que eren apartats pels agents van començar a "simular agressions", i a Barcelona, on van topar amb "barricades" i va poder confirmar les seves "sospites" de la col·laboració dels Mossos amb el referèndum il·legal.  [Segueix el judici del procés en directe.]

El testimoni, molt expressiu, va detallar les intervencions que va coordinar sense privar-se de fer valoracions, com que li semblava "kafkià" que el seu equip no veiés "intervencions d’ordre públic, perquè la Brimo era en el partit" del Barcelona-Las Palmas, que es va celebrar a porta tancada, "quan s’estava produint un atac a l’ordre jurídic constitucional".

La crítica a la passivitat dels Mossos es va reproduir amb la resta de testimonis citats i, fins i tot, va ser corroborada per una mossa, proposada per l’acusació que exerceix Vox, segurament per error, perquè la dona no es va immutar a l’explicar que no va retirar les urnes del centre que li va correspondre per formar part d’un binomi superat en nombre per la massa. Va ser més o menys el que van declarar els policies, tot i que la seva intenció fos molt diferent.

Aturada per indisposició 

Al president del tribunal, Manuel Marchena, no se li escapa res. Ni tan sols la indisposició momentània del funcionari que assisteix a la Sala, que va portar a suspendre la sessió uns minuts fins a ser examinat. Per això va frenar en sec el testimoni reclamant a les parts preguntes concretes, perquè el "testimoni es decanta, més que per la descripció de fets, per valoracions que són prescindibles".

Mentrestant, l’inspector havia explicat com a Sabadell van comprovar que la situació no era la d’"un procés electoral normal, on la gent es disposa a cues ordenades", sinó que allà hi havia "una massa ingent de 200-300 persones", que cantava "votarem", però estava "molt pacífica" fins que "la gent que van anar traient" els agents, per poder accedir al centre van començar a "simular agressions". Llavors, la gent ja va començar a insultar-los i cridar "fora les forces d’ocupació". Segons el testimoni, "els agents van fer un treball realment escrupolós amb les mans", sense utilitzar les defenses.

A l’arribar a Barcelona, alJoan Boscà, es van adonar que "la situació seria molt diferent". Es van posar màscares i armilles. I ja un agent va rebre un cop de paraigua, a un altre el van colpejar amb un casc i a un tercer el van tirar per les escales. "Darrere d’una barricada, que la gent cridés 'som gent de pau'... Però això és el que cridaven", va dir irònic abans de recordar els insults que a continuació van rebre.

Mossos ‘mossegats’

Després es va centrar en l’escolaPau Romeva, que va ser on va dir haver "acreditat les sospites que ja tenia sobre els Mossos", unes sospites probablement compartides pels seus superiors perquè, segons va dir, no havia de comunicar a aquest cos la seva actuació, i a partir de les 8 del matí ni tan sols informar el centre de control de la seva actuació. 

Tant ell com els inspectors i agents que el van seguir a l’estrada van relatar com al centre els Mossos tenien tallat l’accés al carrer amb vehicles creuats, per la qual cosa els policies van haver d’accedir-hi per sentit contrari. Llavors van veure, o com es diu en l’argot policial, "van ‘mossegar’", dos mossos de paisà amb la seva orellera, botes de servei, que anaven comunicant-se amb algú, tot i que ignoren amb qui. "Al sortir les unitats d’intervenció aquests senyors van pujar en un cotxe del departament de Presidència de la Generalitat. Aquest és el titular", va dir l’inspector permetent-se la llicència. Va obviar que al sortir del centre els agents haguessin de disparar unes salves per evitar que la gent envoltés els vehicles i els aïllés. 

El problema és que no va quedar clar que realment fossin mossos ni amb qui es comunicaven. Més expressiu va ser un altre testimoni al dir que els mossos es van barrejar amb la "massa" com mers "espectadors", va ser un dels inspectors que va participar en l’IES Vilumara a l’Hospitalet. Va relatar que els concentrats van tancar la porta per impedir l’accés de la policia i la cama d’un dels agents va quedar atrapada, la qual cosa els va obligar a trencar-la. Quan van poder accedir ja no hi havia més rastre de votació que la col·locació de la taules a les aules. Malgrat la insistència del fiscal Fidel Cadena, l’agent que va resultar atrapat va afirmar que no sap si els que empenyien la porta coneixien la seva situació i que, en qualsevol cas, creu que la majoria només volia impedir-los l’entrada.

Ponsatí i la seva escorta

Tampoc és habitual en el que acumulem de judici que els acusats o els consellers fugits hagin sigut identificats amb un paper protagonista en algun episodi del judici. Però la resistència de la que era consellera d’Educació, Clara Ponsatí, actualment fugida a Escòcia, i el mosso que li feia tasques d’escorta va ser cridanera. Almenys per a l’inspector que va actuar en el Servei Central de Educació, on un casc d’un membre de les unitats d’intervenció va acabar amb closques d’ou i un altre, trencat després de rebre un impacte d’un objecte desconegut.

Mentrestant, resistència activa. "Forcejaments, picament de peus". I algú amb gran "protagonisme en aquesta resistència", que cridava: "Jo soc a casa meva i no me’n vaig, i ara entro". Segons el testimoni, va costar molt desfer-se d’ells, un home i una dona. Al final l’home es va aixecar i es va identificar com a "company", perquè era mosso, en servei d’escorta de "la consellera Ponsatí", a qui llavors acompanyava. 

Aquest inspector, que va ser qui va intermediar amb l’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu van den Eynde, a l’escola Dolors MonserdàOriol Junqueras, Andreu van den Eynde, va assenyalar que li va demanar la interlocutòria per la qual havien d’impedir el referèndum i la va llegir íntegrament. Com va fer aquest dimarts, tot i que sense la cara de sorpresa que li va suposar la vigília, el lletrat va obviar aquest extrem i va preguntar per altres intervencions.

La sessió va acabar amb un episodi previ a l’1-O sobre el qual ja s’havia declarat, però a Vox li agrada insistir. I va insistir tant que va creure convenient cridar a cinc guàrdies urbans de Badalona que van provar d’intervenir uns cartells del referèndum il·legal en un vehicle i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i José Téllez, llavors tinent d’alcalde. El caporal va explicar com Cuixart els va recriminar el fet de no haver passat de llarg i que el seu to va ser "d’exigir, no de sisplau". Al final Téllez va treure els cartells del vehicle policial i els va donar a l’ara acusat, que els va repartir entre la gent. Després van marxar saltant i cantant "Catalunya lliure".

Notícies relacionades

El caporal, que no va voler parlar ni amb la seva alcaldessa mentre es produïa l’incident, va resumir el procés, quan va declarar que per sobre de la voluntat política hi ha l’ordenament jurídic i les instruccions de la Fiscalia, per les quals va procedir a retirar els cartells.

Els últims testimonis van ser dos mossos d’esquadra, citats a proposta de Vox. Semblava que s’hagués equivocat d’agents, perquè el primer no va intervenir l’1-O  i només va participar en l’arrest d’un borratxo que volia circular per una zona plena de vianants i la segona va assenyalar que va formar part d’una parella destinada a una escola, però no va poder intervenir perquè al ser dos agents les persones concentrades a la porta els superaven. L’advocat de Joaquin Forn, Javier Melero, li va preguntar si algú li havia donat instruccions de no intervenir. La resposta va ser un concís no.