El Suprem torna a la JEC el debat a la presó de Sànchez

El tribunal que jutja el procés ha decidit no assumir més responsabilitat de la que li correspon i en una providència ha rebutjat pronunciar-se sobre la petició de l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez de celebrar un debat a la presó de Soto del Real, perquè no té competència ni per regular l’activitat electoral ni sobre el règim penitenciari. El tribunal només hauria de pronunciar-se sobre la seva excarceració, l’última petició per part dels candidats de la qual compta ja amb l’informe en contra de la fiscalia, que entén incompatible que quedin en llibertat pels greus fets que se’ls imputen i que, segons la seva opinió, s’estan acreditant en el judici.

El Tribunal Suprem ha procedit a comunicar la seva decisió a la Junta Electoral Central (JEC), que va ser la que li va reexpedir la petició, malgrat ser l’òrgan que "vetlla pels principis que determinen la regulació de l’activitat electoral". En comptes d’acordar o rebutjar la petició de Sànchez per debatre dins de la presó madrilenya amb els números u de tots els partits per Barcelona, la JEC va decidir remetre-l’hi al tribunal que jutja el procés, malgrat que fins i tot comptava amb un informe desfavorable d’Institucions Penitenciàries.

En la providència, el Suprem afegeix que "tampoc li incumbeix la fixació d’un determinat règim penitenciari" i el sol·licitat per Sànchez no afecta ni una suposada incomunicació judicial –que no ha sigut acordada pel tribunal– ni la seva excarceració, que sí que hauria de ser permesa per la Sala.

La Sala Tercera del Tribunal Suprem sí que té competències electorals, però per resoldre els recursos contenciosos electorals que es produeixin davant de decisions de la Junta Electoral Central. I això és totalment independent de la decisió adoptada pel tribunal que jutja els 12 acusats.

Consolidant proves

Sí que correspon al tribunal pronunciar-se sobre la posada en llibertat dels acusats candidats. Sobre la taula compta des d’aquest dimarts amb un informe contrari de la fiscalia que sosté que "aquesta mesura ha sigut reiteradament examinada al llarg de la instrucció de la causa i també per la Sala", sobretot, perquè "el judici oral està consolidant les proves de la participació dels processats en els delictes objecte d’acusació pel ministeri públic".

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Per la fiscalia, "per la gravetat dels delictes que se’ls imputa i la importància de les penes sol·licitades, es manté el risc de fuga i el de reiteració delictiva, per la qual cosa considera que el manteniment de la presó preventiva és raonable i proporcionat", així com que es presenten tots els pressupostos constitucionals i legals per a això, per la qual cosa la seva permanència a la presó "no implica una vulneració del dret fonamental a un judici just". 

El ministeri fiscal afirma que els cinc candidats "tenen vincles personals, patrimonials i polítics que farien difícil i penosa la fugida, tres disposen del suport –notori a través dels mitjans de comunicació– d’estructura organitzativa i grups afins, suficient per materialitzar en situació de llibertat, l’elusió de l’acció dels tribunals espanyols, així com els recursos econòmics necessaris per subsistir fora d’Espanya, l’assessorament legal especialitzat i la publicitat enganyosa", com passa amb Carles Puigdemont,  Marta Rovira, Carla Ponsatí i Toni Comín.