JUDICI AL PROCÉS

Un comissari: "L'actuació policial l'1-O va ser més que mesurada, quirúrgica"

Assegura que el dispositiu dels Mossos només pretenia "facilitar" el referèndum il·legal

Un guàrdia civil: "Ens van ploure pedres que no cabien a la mà"

zentauroepp47246744 madrid  6 3 2019   juicio proces acusados rull  jordi sanche190306194529

zentauroepp47246744 madrid 6 3 2019 juicio proces acusados rull jordi sanche190306194529

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El tribunal del procés va continuar aquest dimarts fent el seu particular recorregut per la geografia catalana de la mà dels guàrdies civils que van intentar tancar escoles i intervenir les urnes de l’1-O fins a centrar-se en les 27 actuacions que va realitzar la Policia Nacional (25 de les quals a Barcelona). El comissari principal de la Comissaria General d’informació que es va encarregar de coordinar l’actuació policial a Barcelona aquell dia va assegurar que, tot i que ell no és responsable d’ordre públic, va percebre que "la intervenció" policial aquell dia "va ser més que mesurada, va ser quirúrgica". 

Al llarg de la seva declaració, el comissari, que ha assenyalat que "en última instància" va ser qui va decidir en quina escola actuava la policia, es va referir diverses vegades a l’actuació dels Mossos de forma molt crítica: entorpien la seva tasca i facilitaven la consulta il·legal. "No vull, amb els grandíssims professionals que hi ha en els Mossos, només parlar malament del disseny del seu dispositiu, perquè, per exemple, al Ramon Llull, un inspector es va quedar en un tall, aïllat, i un cotxe dels Mossos, no del binomi famós, el va treure d’allà".

Després de destacar aquesta acció, es va centrar en les actuacions que considera que "no eren tolerables", com ara que els Mossos fins i tot van avisar de la presència policial en alguns centres, fet que va fer que "les cues de votants es convertissin en cebes, que és com es diu el món subversiu", va afegir amb referència a la manera com els concentrats entrellaçaven els seus braços per dificultar el seu desallotjament.

I així fins a concloure que "hi va haver moltes actuacions que només podien ser per facilitar el referèndum il·legal", la qual cosa, va assenyalar, es va recollir a les actes. Contestant a les preguntes de la defensa va assegurar que desconeixia que el dispositiu de Mossos estaria format per parelles fins a les 6.30 hores del mateix 1-O.

Segons el comissari, en tots els centres es va procedir a comunicar a través d’un megàfon que s’anava a procedir a neutralitzar el referèndum per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i després s’intervenia amb un interlocutor per mirar d’evitar la resistència. En un moment determinat va respondre a l’advocat d’Oriol Junqueras, Andreu van den Eynde, que ell ho havia de saber perquè va realitzar aquesta tasca en un dels centres i va ser a ell a qui es va entregar la interlocutòria del TSJC.

Monedes i torsions

El primer a declarar va relatar com els "van ploure pedres" i algunes "no cabien en una mà" quan van intentar marxar de Sant Carles de la Ràpita. A ell li va impactar una moneda a prop de l’ull i als següents se’ls van trencar dits.

Les seves declaracions van coincidir en el fonamental: l’oposició amb la qual es van trobar a l’arribar a les escoles. Els insults amb què van ser rebuts i acomiadats i enmig del forcejament amb els concentrats en què a cada agent li va passar alguna cosa: a un se li va trencar una falange; a un altre, un tendó que li va deixar la mà paralitzada; un altre un hematoma...

Un d’ells, que va estar 152 dies de baixa, va explicar que a Mont-roig del Camp "darrere dels que donaven empentes i puntades de peu hi havia gent amb les mans aixecades i dient 'som gent de pau'. Darrere, gent de més edat cantant". Va afirmar que "no va veure cap actuació" per part de la parella de mossos d’esquadra que estaven a l’escola utilitzada com a lloc de votació. 

El seu company va relatar que un dels concentrats va intentar treure-li la defensa a través d’una tanca, la qual cosa li va lesionar el canell. Va assenyalar que un dels agents va haver d’utilitzar un esprai dels que formen part de l’equipament de la Guàrdia Civil.

"Preguntar pels fets"

Notícies relacionades

Com en les jornades precedents, les defenses van provar de deixar constància del seu malestar per no poder exhibir els vídeos gravats en cada intervenció. Una de les formes va ser preguntar per les gravacions que havia vist. Això va fer que el president del tribunal, Manuel Marchena, es veiés obligat a demanar a totes les parts "intentar preguntar pel que va poder veure el testimoni i prescindir de les valoracions sobre els vídeos que va poder veure".

Malgrat tot, a la pregunta del fiscal de si sentien que havien d’escapar, un dels guàrdies civils va assegurar davant del tribunal: "Em vaig sentir orgullós de complir les ordres que ens havien donat, de complir la nostra obligació".