INVESTIGACIÓ D'UN PRESUMPTE SEGUIMENT IRREGULAR

Bèlgica assenyala un fiscal de l'Audiència Nacional en el cas d'espionatge a Puigdemont

Carlos Bautista Samaniego estava en un hotel de Brussel·les que la policia considera clau en l'operació de seguiment de l'expresident sense permís belga

L'Associació de Fiscals explica que l'estada de Samaniego la va organitzar la fiscalia federal belga en el marc del projecte Júpiter de la UE

FTB100  BERLIN  ALEMANIA   12 02 2019 - El expresidente catalan Carles Puigdemont ofrece una rueda de prensa  este martes  en la delegacion de la Generalitat en Berlin  Alemania  con motivo del comienzo del juicio sobre el  proces  en el Tribunal Supremo  EFE  Felipe Trueba

FTB100 BERLIN ALEMANIA 12 02 2019 - El expresidente catalan Carles Puigdemont ofrece una rueda de prensa este martes en la delegacion de la Generalitat en Berlin Alemania con motivo del comienzo del juicio sobre el proces en el Tribunal Supremo EFE Felipe Trueba / FELIPE TRUEBA (EFE)

7
Es llegeix en minuts
ACN / Barcelona / Bruselas

La investigació de Bèlgica sobre el dispositiu de seguiment instal·lat al cotxe de l’expresident Carles Puigdemont inclou com a sospitós un fiscal de l’Audiència Nacional, segons ha pogut saber l’agència ACN de fonts policials. La policia belga assenyala als seus informes  Carlos Bautista Samaniego, un dels principals experts de l’Estat en euroordres.

Segons ha pogut saber l’ACN, la investigació belga podria apuntar a una operació espanyola 'fantasma', extraoficial, sense permís de les autoritats de Bèlgica, una cosa que els serveis secrets espanyols han negat sempre als seus homòlegs belgues.

Els agents belgues situen Samaniego afinals de gener del 2018en un hotel de Brussel·les que consideren clau en l’operació d’espionatge a Puigdemont arran d’una trucada d’una de les targetes SIM britàniques relacionades amb el dispositiu de seguiment. El fiscal espanyol era a la capital belga, a l’esmentat hotel, i durant la setmana que la policia considera que va començar el seguiment a l’expresident, segons les mateixes fonts. En aquest mateix hotel, i després d’una àmplia investigació de tots els clients de l’establiment, també assenyalen com a persones d’interès un empresari espanyol, un individu relacionat amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics. No obstant, ara per ara la jutge belga que porta el cas ha decidit no estirar més el fil i rebutja demanar explicacions a l’Estat espanyol.

La fiscalia belga ha rebutjat confirmar o desmentir si durant aquells dies va mantenir alguna reunió amb membres de la fiscalia espanyola. "No farem comentaris sobre aquest tema", ha conclòs un portaveu del ministeri fiscal belga. Fonts de l’Audiència Nacional han indicat, per la seva part, que les reunions sobre el cas de Puigdemont es van realitzar en el marc d’Eurojust, un organisme de cooperació judicial amb seu a la Haia. "De parlar sempre es pot parlar", s’han limitat a dir sobre si s’haurien produït altres trobades. Preguntats directament per les investigacions belgues que apunten el fiscal Samaniego, fonts de la fiscalia espanyola han afirmat que no els consta "res" en aquesta línia ineguen "taxativament" qualsevol "actuació irregular".  Samaniego ha rebutjat atendre les preguntes de l’agència ACN.

Explicacions de l’Associació de Fiscals

Qui sí que s’ha pronunciat obertament ha sigutl’Associació de Fiscals, que ha remarcat que l’estada a Brussel·les de Samaniego obeïa a "la seva participació en un projecte de la Unió Europea organitzat per França, anomenat projecte Júpiter". L’esmentat projecte, explica l’associació, consistia en una sèrie de visites o estades als països intervinents, a fi d’observar el seu sistema de lluita antiterrorista i establir unes conclusions comunes en una conferència final. L’estada a Brussel·les de Samaniego, afegeix, va ser "organitzada per la fiscalia federal belga, que va ser, així mateix, l’encarregada de reservar l’hotel".

La defensa de Puigdemont ha qualificat de "molt greus" aquests fets pels quals al seu dia ja van presentar denúncia. No obstant, han dit que no poden fer comentaris sobre la investigació judicial.

Antecedents

Els fets que investiga Bèlgica es remunten a l’última setmana de gener del 2018. El Parlament de Catalunya havia d’investir Puigdemont el 30 de gener. El 22 d’aquell mes, el líder de JxCat havia sortit de Bèlgica per primera vegada per anar a Copenhaguen. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional van intensificar els controls de les fronteres per interceptar Puigdemont si aquest intentava tornar a Catalunya per assistir en persona al ple d’investidura. El dia 27, el Tribunal Constitucional va posar condicions a la investidura. L’endemà, 28 de gener, el fiscal de l’Audiència Nacional Carlos Bautista Samaniego tenia una habitació reservada, fins al dia 31, en un cèntric hotel de Brussel·les, segons la investigació policial.

Després de mesos de feina, la policia belga va determinar que aquesta estada de Samaniego podia estar relacionada amb l’operació d’espionatge descoberta tan sols uns dies després, el 7 de febrer: el dia en què el mosso Lluís Escolà va detectarla primera balisa sota el para-xocs del Renault Espaceen el qual viatjava el president. L’endemà agents de la policia federal belga van descobrir una segona balisa al motor d’un altre dels cotxes de Puigdemont, un Renault Laguna.

Informe del Parlament belga

Que aquest espionatge va ser presumptament irregular o extraoficial es desprèn també de l’informe del comitè del Parlament belga sobre el cas, i del qual l’ACN ha tingut coneixement a través de fonts pròximes al text. Aquest comitè és l’encarregat de supervisar les tasques dels serveis de seguretat de l’Estat belga. I és que si bé les investigacions policials apunten cap a un espionatge espanyol, els diversos elements descoberts pels belgues obren la porta que no es tracti, de fet, d’una missió oficial i reconeguda per l’Estat.

Des de la policia belga consideren que les balises, "de material d’alta qualitat”, van ser col·locades per "professionals entrenats” que podrien haver treballat, alhora, amb altres còmplices "amateurs discrets”. Per exemple, els investigadors belgues se sorprenen que un equip capaç de col·locar balises dins de dos cotxes de Puigdemont el seguissin, alhora, físicament pels carrers de Brussel·les –i en una de les ocasions, va ser detectat pel mateix equip de Puigdemont.

Balises, targetes SIM i un hotel

L’anàlisi de les dues balises localitzades i l’activitat de les targetes SIM que havien estat en contacte, que arribaven fins a vuit, va permetre als investigadors determinar que hi hauria hagut almenys sis dispositius: tres LISA-U200 fabricats per l’empresa suïssa Uno-blox AG i tres mòbils Alcatel OT 1016G de TCL. Algunes targetes SIM es van utilitzar a més d’un dispositiu, segons les investigacions.

D’aquestes targetes SIM, totes amb número britànic, els investigadors belgues destaquen una trucada que podria ser un possible error dels responsables del seguiment, probablement mentre encara feien proves. Es tracta d’una breu trucada d’un dels números investigats a la centraleta d’una cadena d’hotels de Brussel·les, el migdia de l’1 de febrer, i que consideren que "demostraria sens dubte" que la cadena té relació "amb els qui van fer col·locar les balises". La cadena d’hotels és la que allotjava, durant diversos dies d’aquella setmana, el fiscal Bautista Samaniego, així com suposadament també l’empresari espanyol, l’home que la policia belga relaciona amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics. En alguns dels casos, dormien en habitacions consecutives.  La policia belga va reduir la llista de possibles sospitosos dels centenars d’hostes dels hotels fins a només aquests sis.

Però la jutge encarregada del cas va tombar recentment la petició de la defensa de Puigdemont d’exigir explicacions sobre l’estada del fiscal espanyol i la resta de potencials responsables de l’espionatge en no veure suficients indicis de culpabilitat, una qüestió que ara està pendent d’un nou recurs, segons ha pogut saber l’ACN. La magistrada tampoc va acceptar revisar l’origen de les balises a través de les empreses distribuïdores, al considerar que hi hauria poques opcions de trobar els compradors.

Espionatge quan no hi havia euroordre

Es dona la circumstància que aquests seguiments es van fer quan sobre Puigdemont ja no pesava cap ordre europea d’extradició i entrega. La primera, emesa per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el 3 de novembre del 2017, va ser retirada pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena el 5 de desembre següent, malgrat mantenir l’ordre de crida i cerca dins de l’estat.

Notícies relacionades

La fiscalia va demanar reactivar l’euroordre el 22 de gener, quan es va confirmar que Puigdemont faria el seu primer viatge fora de Bèlgica, en concret a Dinamarca. Però Llarena ho va descartar, i el ministeri públic va dir que ho tornaria a demanar quan es dictés la interlocutòria de processament. Per això, el magistrat del Suprem va reactivar la petició europea el 23 de març del 2018, el mateix dia que va comunicar als investigats la interlocutòria de processament, que posava fi a la instrucció. Aquell dia estava citada la secretària general d’ERC, Marta Rovira, però no es va presentar a la cita i va marxar a Suïssa. Bona part de la resta d’investigats, com Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa, van ser empresonats preventivament, just el dia abans que hi hagués la segona votació al Parlament per investir Turull com a president de la Generalitat. Dos dies després, Diumenge de Rams, Puigdemont va ser detingut per la policia alemanya quan entrava al país procedent de Finlàndia amb cotxe.

Llavors es va especular si el cotxe en el qual Puigdemont tornava de Finlàndia, passant per Suècia i Dinamarca, portava una balisa, però algunes fonts diuen que se'l va localitzar a través del senyal del telèfon mòbil d’algun dels seus acompanyants, o fins i tot seguint físicament i a través de les càmeres de les autopistes el cotxe del president que va sortir de Brussel·les per anar-lo a buscar. Finalment, aquella euroordre també va ser retirada a començaments de juliol després que Alemanya, Suïssa, Escòcia i Bèlgica tornessin a dificultar l’entrega dels polítics independentistes exiliats.