Anar al contingut

HERÈNCIA REBUDA

PP i PSOE, en desavinença per un deute heretat de 214 milions a Andalusia

El Govern de la Junta revela que algunes sentències impagades generen interessos de 300.000 euros al mes

Els socialistes insisteixen que el gruix ja va ser pressupostat i acusen PP i Cs de dilatar els terminis per atacar-los

Julia Camacho

PP i PSOE, en desavinença per un deute heretat de 214 milions a Andalusia

Julio Munoz

El Govern andalús, format per PP i Ciutadans, encara el seu tercer mes de vida amb la idea de ser el mirall en el qual es miri una futura aliança de dretes a la Moncloa després de les eleccions generals. No obstant, en aquest temps els dos partits han demostrat la seva inexperiència a l’hora de governar al centrar el seu discurs a ser oposició de l’oposició, reconeixent públicament que promeses electorals com la creació de 600.000 llocs de treball eren això, promeses. El gruix de la seva actuació fins al moment passa per criticar l’herència rebuda, com la desvetllada aquesta setmana a compte de les sentències judicials contràries a la Junta d’Andalusia. Segons els seus càlculs, a data d’avui el nou Executiu haurà de fer front a 214 milions d’euros per decisions judicials, que en alguns casos arriben a generar elevats interessos de fins a 300.000 euros mensuals a costa de les arques públiques.

El conseller de Presidència, Elías Bendodo, l’home fort de Juan Manuel Moreno, va comparèixer al Parlament a petició del PP per posar negre sobre blanc la "mala gestió" de l’anterior Govern socialista, revelant el que havien trobat als calaixos: 762 milions en concepte de sentències judicials. Entre el 2016 i el 2018, el Govern andalús va desemborsar la major part d’aquesta quantitat, uns 548 milions que afectaven tots els organismes de la Junta, des del Servei Andalús de Salut a l’àrea de Foment o l’Institut de la Dona o de la Joventut. No obstant, havien deixat per al nou Executiu un forat de 214 milions, que segons van assegurar hauran d’imputar en els pròxims exercicis pressupostaris, deixant entreveure que els comptes públics, que Hisenda preveu presentar al maig, just abans de les municipals, s’hauran d’ajustar per incloure aquesta despesa inesperada.

El gruix del deute, 167 milions, corresponen al Metro de Sevilla, el preu final del qual es va duplicar i va superar els 800 milions. Les empreses constructores van reclamar el 2011 el sobrecost de l’obra al·legant que el projecte havia tingut canvis aliens a la seva voluntat que van retardar i van encarir l’obra de l’única línia existent, i els tribunals els van donar la raó a finals del 2017. El PP assegura que els interessos de demora es disparen 300.000 euros cada 30 dies, i per això volen liquidar el deute com abans millor per evitar que la xifra continuï pujant. Però des del PSOE responen que la sentència va ser coneguda el 2017 i que la Junta ja ho va pressupostar en els seus comptes per al 2018, tot i que no van arribar a materialitzar el pagament perquè el Suprem no va confirmar la sentència fins fa quatre mesos, i així rebutgen que condicioni els futurs pressuposats.

"Excuses per a la seva inacció"

 "El 2019 ja no s’ha de tornar a pressupostar”, van defensar, i van acusar els populars de "buscar excuses per justificar la inacció del Govern per dificultats internes i tapar que depenen de Vox". Així, l’exconseller d’Hisenda del PSOE Antonio Ramírez de Arellano va subratllar que "és una qüestió de tresoreria, només han de pagar-ho perquè la Junta d’Andalusia té solvència, i si genera interessos ara és per una decisió d’aquest Govern". Ramírez ressalta que totes les administracions s’enfronten a sentències contràries, "però això no és mala gestió, sinó discrepàncies sobre qui ha de pagar certs elements". Assenyala, a més, que, restat el cost de la sentència del metro de la quantitat revelada pel PP, quedarien menys de 50 milions, alguns dels quals també estan ja comptabilitzats en els pressupostos. La resta correspondria a sentències no fermes, per la qual cosa acusa el nou Executiu de donar la batalla per perduda i no pugnar contra sentències que no són fermes.

En el còmput de la Junta s’emmarquen, a més del metro, la sentència per la paralització de les obres del centre comercial Nevada, a Granada, amb 165 milions. Curiosament, la lletrada de la Junta que va perdre el cas, i sobre la qual va sobrevolar la sospita de connivència amb el bufet de la defensa, va ser fitxada per Ciutadans com a delegada provincial d’Economia a Granada, però davant de la polèmica sorgida al conèixer-se la seva trajectòria no va arribar a jurar el càrrec. També hi ha 21 milions per al grup sanitari Pascual, amb qui la Junta manté un important concert en províncies com Cadis, o 57 milions de Red Eléctrica.

600.000 expedients judicials

El conseller de Presidència va assegurar que des de l’any 2014 s’han comptabilitzat més de 600.000 expedients judicials en els serveis jurídics de l’Administració andalusa, la majoria referits a una possible responsabilitat patrimonial de l’Administració, sancions o impugnacions de resolucions i preus justos. Des de les files de l’Executiu lamenten que amb les xifres que es deuen "es podrien fer més de 30 plans de xoc, com la posada en marxa en matèria de dependència". Per rebaixar aquesta litigiositat, el Govern andalús anuncia un pla de xoc amb la creació d’una comissió interdepartamental entre les conselleries amb més expedients, com Presidència, Administració Pública i Interior, Hisenda, Agricultura i Medi Ambient i Foment; la reassignació de personal, i la posada en marxa d’una oficina de responsabilitat patrimonial per unificar criteris i accions de l’Administració.