José María Lassalle: "Les democràcies liberals són en un escenari de risc real de col·lapse"

La democràcia tal com la coneixem avui dia, resultant dels processos pacificadors de la segona meitat del segle passat i hereva de les revolucions de finals del segle XVIII va ser concebuda durant molts anys com la manera definitiva i immillorable de governar. Francis Fukuyama, politòleg nord-americà, va arribar a batejar-la el 1992 com "el final de la història", l’única opció –després de la caiguda del comunisme– viable de govern: democràcia liberal i economia de mercat. No obstant, a penes 30 anys més tard, aquesta es troba amenaçada, en un moment crític.

La caiguda de Lehman Brothers i la posterior crisi econòmica i financera del 2008 va demostrar la volatilitat i incertesa del sistema econòmic global. El triomf de Trump el 2016 va propiciar la normalització i la legitimació dels discursos i els partits d’ultradreta, que s’han estès per tot Europa. Avui, l’extrema dreta té representació als parlaments nacionals de gairebé tots els països de la Unió. Espanya era, fins ara, una de les poques excepcions, ja que no tenia representació al Congrés cap partit que es presentés obertament amb un programa electoral d’extrema dreta. Tot era una qüestió de temps ja que tot apunta que a partir del 29 d’abril Vox serà present a l’hemicicle espanyol.

La crisi econòmica, l’auge de l’extrema dreta i altres factors com la desigualtat de gènere, la desconfiança de la ciutadania en les institucions i altres, han provocat un declivi i un deteriorament del nostre sistema democràtic, que ha la seva vegada ha derivat en una tendència política autoritària.

Desgast de la democràcia

Amb l’objectiu de "tractar les diferents dimensions del desgast del sistema democràtic" el Cercle d’Economia organitza un cicle de sis conferències que va començar el mes passat el març i que acabarà al maig, una setmana abans de la celebració de les eleccions municipals i europees. Aquest cicle acull diferents intel·lectuals especialistes en la matèria que parlaran, tal com anuncia el seu títol de "com se salven les democràcies" des de diferents òptiques.

Dijous passat va tenir lloc la segona d’aquestes trobades amb l’exdiputat del Partit Popular, i exsecretari d’Estat en les dues últimes legislatures, José María Lassalle i el director general per Europa d’Open Society Foundations i analista internacional, Jordi Vaquer. El polític, escriptor, comentarista d’actualitat i doctor en Dret va abordar el tema de l’actual reaparició de l’extrema dreta, el supremacisme, el neofeixisme i la deriva autoritària, defensant la democràcia liberal i el liberalisme democràtic.

La primera intervenció la va fer Vaquer, que va lamentar que avui dia "170.000 milions d’europeus estan governats per populistes" en països de tal envergadura com Itàlia i Hongria i va parlar de les esquerdes del sistema –la igualtat que amenaça privilegis, la immigració, el terrorisme–, les quals són utilitzades pels "populistes", oferint solucions falses i simples. Aquestes esquerdes que s’estan dibuixant en les democràcies liberals europees s’han manifestat, per exemple, en el fet que democràcies consolidades com la belga, l’holandesa i la sueca hagin tardat fins a més d’un any a formar govern, arribant als 541 dies en el cas de Bèlgica, el rècord mundial de temps sense Executiu.

El doctor en Dret per la Universitat de Cantàbria va lamentar que "les democràcies liberals són en un escenari de risc real de col·lapse". Una situació que es va atrevir a qualificar-la com "la situació més complexa a l’últim segle", amb unes amenaces a la democràcia que no són tan visibles i fàcils de distingir com les amenaces en període d’entreguerra. Vaquer va reforçar aquesta tesi afirmant que "els feixistes van construir el seu discurs fora de la democràcia" i per contra, els nous partits populistes erigeixen el seu discurs des de dins del sistema i "en nom de la democràcia".

El "nou populisme"

Lassalle va descriure el nou populisme com un fenomen, que està irrompent amb força, de caràcter "conservador, nacionalista i autoritari". Aquest fenomen, segons l’exdiputat, pretén donar resposta a la preocupació creixent pel "desordre moral, social, de classe, cultural, religiós, de seguretat" davant de la percepció que s’està trencant la unitat social, la continuïtat de la comunitat d’iguals i l’ordre social, econòmic, polític tal com l’hem entès des de la revolució francesa i industrial. La nova política que està emergint busca i reivindica "gent corrent", que es manifesti contra l’‘establishment’.

Així mateix, l’exdiputat va definir el feixisme i el neofeixisme com un moviment contrarevolucionari i en aquest sentit va destacar el rol de les noves tecnologies i les noves formes de comunicació. Lassalle va posar de manifest que "estem avançant cap a un món on la tècnica serà cada vegada menys important", ja que aquesta serà substituïda pels robots i la tecnologia. Així, la nova contrarevolució conservadora i populista veu amb recel aquest avenç del món digital.

Steve Bannon, el propulsor

Notícies relacionades

Guia per no caure en la trampa populista

El creixent desafiament populista

Com no podia ser de cap altra forma, al parlar del nou corrent populista, Lassalle va fer referència a l’home que està exercint un paper principal en la promoció i el creixement d’aquests moviments nacionalistes, supremacistes i populistes: el nord-americà Steve Bannon. Va explicar que l’exconseller de l’actual president dels Estats Units i els seus seguidors, identifiquen l’Orient Mitjà com l’amenaça a "la llei, l’ordre i la concepció judeocristiana d’Europa". L’islam és, segons Banon, un factor desestabilitzador l’arribada del qual a Europa provoca una tensió moral i cultural. Lasalle, no obstant, va deixar clar que no compartia aquestes conviccions.

Reprenent el repte que suposa i suposarà el desenvolupament tecnològic, Lassalle va advertir que si aquest no va de la mà d’una ètica humanista, pot acabar destruint la democràcia. Actualment, gràcies o per culpa del ‘big data’ apareix a les nostres xarxes, informació i publicitat d’acord amb els nostres gustos i preferències. ¿Què passarà quan passi el mateix amb la propaganda electoral? "La prescriptibilitat de la xarxa acabarà amb la democràcia" va etzibar Lassalle: "A Espanya, un partit amb només 12 diputats a Andalusia està marcant l’agenda política". Davant aquesta revolució que es presenta irreversible i irremeiable, la democràcia liberal pot "col·lapsar o liderar el canvi", va proclamar.