DILEMA JUDICIAL

El Suprem estudia com conjugar la presó i la participació política dels candidats al 28-A

Encara no ha rebut cap petició dels presos del procés, moment en què s'haurà de pronunciar

El Congrés obliga a recollir l'acta en persona i no existeix el vot telemàtic per als que estiguin a la presó

zentauroepp46933908 proces190212110009

zentauroepp46933908 proces190212110009 / Emilio Naranjo

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

En dret hi ha coses òbvies i altres que no ho són tant. I més quan el que ha de resoldre són escenaris gens habituals, com conjugar el dret de participació política d’uns candidats de Junts per Catalunya o d’ERC que estan presos per delictes tan greus com la rebel·lió o la sedició. Per això el Tribunal Suprem s'està agafant el seu temps per estudiar amb minuciositat totes les opcions i saber donar la resposta adequada a les sol·licituds oficials d’algun d’ells per pronunciar-se.

Encara no n’ha rebut cap, ni tan sols per a la campanya, perquè de moment l’únic que ha fet un pas ha sigut l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez, que ha proposat un debat amb tots els números u de les llistes per Barcelona en el marc incomparable de la presó madrilenya de Soto del Real, on ell està internat juntament amb els altres sis homes del procés presos. Les dones, Carme Forcadell i Dolors Bassa, són a Alcalá-Meco.

Actes de campanya

Però aquesta petició, de moment a Presons, haurà de ser revisada per la Junta Electoral Central, abans que arribi al Suprem, si finalment ho fa. L’alt tribunal serà qui tindrà l’última paraula a l’hora de concedir-los qualsevol permís carcerari per a actes de campanya, una possibilitat que sembla improbable per la dificultat de garantir la seguretat d’actes amb persones que es troben a la presó, com s’ha estat veient aquests dies en el judici en relació amb les càpsules o passadissos creats en alguns escenaris perquè es moguessin detinguts o comissions judicials.

De fet, l’instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, va vetar aquesta possibilitat als candidats a la Generalitat en les eleccions del 21 de desembre del 2017, tot i que avui dia les possibilitats tecnològiques són tan àmplies que permeten fins i tot que l’exvicepresident Oriol Junqueras faci un míting des de la presó de Lledoners.

Acta i vots

Però la principal decisió de l’alt tribunal arribarà després de les eleccions, quan els candidats siguin elegits i hagi de pronunciar-se per deixar-los recollir la seva acta de diputat al Congrés, el reglament del qual, a diferència del del Parlament, obliga a assumir aquesta condició en persona. 

Notícies relacionades

Si per garantir el seu dret a la participació política i de representació dels ciutadans que els van votar, se’ls permet recollir l’acta, arribarà un altre problema: el Congrés, a diferència del Parlament, no permet el vot telemàtic més que per a baixes per maternitat i malaltia, la qual cosa els impediria exercir les funcions que els confereix l’escó. La Cambra baixa tampoc preveu la delegació del vot, per la qual cosa, malgrat la seva elecció, pot quedar molt descafeïnada a l’hora de la veritat. I són diversos els candidats implicats: Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, per Junts per Catalunya, i Junqueras per ERC.

El Parlament, més flexible que el Congrés i amb majoria independentista, va permetre el vot delegat dels diputats presos i després traslladar el seu vot a altres diputats, quan van ser suspesos de funcions en aplicació del 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal després del seu processament per rebel·lia i estar presos