JUDICI AL PROCÉS

El Suprem manté el suspens del cara a cara entre Ferran López i De los Cobos

Tots dos discrepen sobre si els binomis dels Mossos van ser "una estafa" o estaven pactats

El tribunal decidirà a l'acabar la prova testifical si celebra l'acarament sol·licitat per la defensa de Forn

zentauroepp47531723 marchena jueces190402084717

zentauroepp47531723 marchena jueces190402084717

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El tribunal que jutja el procés ha decidit mantenir el suspens. A causa del caràcter excepcional de la celebració d’acaraments entre acusats o testimonis, ha decidit que fins a sentir tots els testimonis previstos o, almenys, un nombre suficient, no es pronunciarà sobre si és necessari o no confrontar el comissari dels Mossos Ferran López, segon de Josep Lluís Trapero durant el referèndum, amb el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu de l’1-O.

La petició ha partit de l’advocat de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, Javier Melero, a l’acabar les seves preguntes a López per les discrepàncies que tots dos han mantingut davant del tribunal que presideix Manuel Marchena en relació amb el dispositiu de la policia catalana durant el referèndum il·legal. En concret, sobre els anomenats binomis o parelles dels Mossos, que Pérez de los Cobos va titllar d’“estafa” i que, segons López, es van acordar a les reunions de coordinació entre cossos policials perquè eren compatibles amb els efectius de la policia de la Generalitat.

Melero també va sol·licitar que se cités a declarar el coronel de la Guàrdia Civil Mariano Martínez, interlocutor de López el 20 de setembre, durant els registres de l’operació Anubis i, en concret, de la Conselleria d’Economia, a la qual no es va poder traslladar els detinguts i d’on la lletrada de l’administració de justícia (abans, secretària judicial) va sortir pel terrat. Al final va renunciar a aquest testimoni a l’entendre’l repetitiu amb els deixats pels guàrdies civils que ja han comparegut.

Aclarir una "mentida"

L’advocat de Forn va justificar l’acarament davant el tribunal per la necessitat d’aclarir les reunions del 29 i el 30 de setembre, quan López va dir que es va informar De los Cobos del dispositiu. Segons el lletrat, el coronel, en la seva declaració del 4 de març, "va qualificar de mentida la manifestació que avui ha corroborat el senyor López". El coronel va negar haver sigut informat i va titllar el dispositiu d’"insuficient, inadequat i ineficaç". 

El comissari que va dirigir els Mossos durant el 155 va explicar fins i tot que abans de declarar com a testimoni a l’Audiència Nacional, a la causa en què està acusat Trapero, va explicar tant a Pérez de los Cobos com a l’exsecretari d’Estat d’Interior, José Antonio Nieto , que la seva visió dels fets “era contradictòria amb la d’ells”. "No demano explicacions, no hi ha debat, entenem que cada un explica la realitat com la va viure i la meva és aquesta", va afirmar López.

Però el testimoni, en la línia del que va declarar el seu superior, Trapero, va assenyalar que hi va haver un repartiment de funcions entre els diferents cossos per evitar l’1-O, tot i que òbviament no va funcionar. “O ho vam encertar o ens vam equivocar tots”, va simplificar López.

El comissari va ser el primer a aportar una dada que malgrat els rius de tinta que han corregut sobre el procés es desconeixia. Va declarar haver informat De los Cobos del contingut de les reunions en què es va advertir el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, del risc de "disturbis", "conflictes", "desordres" i fins i tot "violència", segons va dir en una ocasió, que hi havia l’1-O. 

Va afirmar que l’expresident va respondre que si es produïa l’escenari del qual l’havien informat declararia la independència. "Crec que és una frase que tots recordem perfectament perquè és difícil d’oblidar", va dir Ferran López, però ell ha sigut l’únic que l’ha recordat davant del tribunal.  

Altres judicis

La petició de Melero, basada en l’article 729 de la llei d’enjudiciament criminal, és "excepcional", però tampoc en el cas que s’acordi serà la primera vegada que se celebri en un judici. Durant el del segrest de Segundo Marey pels GAL, el Suprem va acordar per sorpresa i d’ofici (sense que ho sol·licités cap de les parts) celebrar-ne alguns entre els acusats al començament d’una sessió. 

Notícies relacionades

En aquell cas, l’exministre José Barrionuevo es va enfrontar amb l’exgovernador civil de Biscaia Julián Sancristóbal i després amb l’exsecretari dels socialistes biscaïns Ricardo García Damborena en relació amb una conversa telefònica que va poder tenir lloc la nit del segrest de Marey. Més recentment, en el judici per la mort de la jove sevillana Marta del Castillo també es va celebrar un acarament entre Miguel Carcaño i Samuel Benítez.

En el judici al procés mai es podria acordar un acarament per sorpresa, perquè en el cas d’entendre’s necessari caldria tornar a citar el comissari Ferran López i Pérez de los Cobos perquè compareguessin de nou.