Conflicte en el Govern i el Parlament pel pressupost de la Cambra

La convulsa política catalana continua proporcionant paradoxes. L’última: un conflicte entre dues de les principals institucions, el Parlament i el Govern. La Cambra catalana exigeix a l’Executiu de Quim Torra que li injecti 7,5 milions d’euros més per complir amb el pressupost que es va autoassignar el desembre passat, i que ascendeix a 61 milions d’euros. La Mesa del Parlament ha elevat l’exigència a la Generalitat, amb un informe jurídic en què s’al·lega que no és excusa que Torra no hagi ni presentat els comptes de la Generalitat i continuï treballant amb les xifres del 2017. La resposta del Govern, també per carta, ha sigut negativa, i ha al·legat que “no entén com a obligatòria la necessitat de pagar” l’increment de pressupost del Parlament per a aquest any.

Segons fonts parlamentàries, és obligació del Govern atendre el Parlament i desbloquejar les quantitats. Es tracta especialment de poder pagar els increments de sous dels funcionaris de la Cambra, i els seus augments per antiguitat o productivitat, en relació amb el 2017. Per rebutjar aquesta pretensió, la Generalitat al·lega que estan en pròrroga pressupostària i que, per tant, no pot afrontar aquest increment.

Les mateixes fonts han assegurat que al Parlament hi ha “unanimitat en defensar l’autonomia parlamentària”, pel que entenen que, si la Cambra ha aprovat els seus pressupostos, el Govern els ha de dotar al marge de si ha aprovat o no els seus. A més, estan convençudes que s’acabarà solucionant i confien que “hi acabarà havent acord segur”. Malgrat tot, altres fonts parlamentàries han lamentat que això posa el Parlament en una situació d’“incertesa” sobre com gestionar els seus diners, tot i que asseguren que no hi ha risc per pagar els sous dels treballadors de la institució.

La cua de reclamacions

El cas és paradigmàtic perquè es tracta d’un conflicte entre dos poders governats per l’aliança entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. I ve a posar sobre la taula una més de les conseqüències de no disposar de pressupostos. Una més, perquè els 7,5 milions d’euros que exigeix amb fermesa el Parlament no són sinó una més de les nombroses deficiències que està revelant la falta de projecte pressupostari. Fa uns dies, la Confederació Empresarial del Tercer Sector va denunciar que fa una dècada que reclama als diferents governs que actualitzin, que incrementin, les tarifes que paguen a les entitats socials que presten serveis tan essencials com els d’atenció a la infància i a l’adolescència, la discapacitat, les persones grans o els menors immigrants no acompanyats.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

La cua de damnificats per la falta de pressupostos és llarga, i afecta també acords presos en el debat de política general del Parlament el mes d’octubre passat quan, en diverses ocasions, contra el criteri dels partits del Govern, es va aprovar incrementar les inversions en renda mínima, guarderies, atenció a les persones grans o altres serveis socials bàsics.

Ara és la mateixa institució del Parlament, la que ha votat en diverses ocasions a favor d’aquests col·lectius i necessitats, la que també aixeca la bandera de la reivindicació. Les entitats socials, els municipis i els funcionaris del Govern –bombers, Mossos, metges– es manifesten habitualment davant de les portes del Parlament. La paradoxa final seria que ara fossin els mateixos treballadors de la Cambra i la seva mesa els que fessin el mateix davant l’edifici del parc de la Ciutadella de Barcelona.