José Manuel Albares, el 'xerpa' que brilla a l'ombra de Pedro Sánchez

Els ‘xerpes’ no brillen, no s’enganyin. És un terme de l’argot diplomàtic que dona nom a aquests assessors i lampistes que treballen a l’ombra aplanant camins en les relacions internacionals sense exhibir medalles al pit, ni llorers daurats per les batalles que ajuden a conquistar.

José Manuel Albares pertany a aquesta espècie, però en els vuit mesos que porta al costat de Pedro Sánchez a la Moncloa ha transcendit aquesta tasca de ‘xerpa’ i s’ha revelat com una de les peces polítiques més valuoses d’un Govern que va néixer amb les presses i les improvisacions de la moció de censura.

Ara que Josep Borrell pot ser el candidat del PSOE a les eleccions europees Josep Borrell de maig, les travesses a Madrid comencen a apostar per Albares com a successor al capdavant del Ministeri d’Afers Estrangers.

Seria un destí conquistat a pols. No ho va tenir mai fàcil. Va néixer en una família humil d’Usera, a Madrid, i va aconseguir gràcies a les beques fer el batxillerat en un internat d’elit a prop de Boston (EUA). Tenia 14 anys quan se’n va anar i els qui el coneixen saben de la solitud que va patir al marxar tan jove, tan lluny, quan internet i els mòbils eren rumors d’un futur que sempre arribava tard. Va passar un any a l’escola americana de Tànger i es va graduar, de tornada a Boston, el primer de la seva promoció.

Sense bressol, ni herència

Va escollir com escullen els de la part dels sense part. Deixant que les seves beques escollissin per ell. Va estudiar dret amb especialitat en empresarials a la Universitat de Deusto i d’allà conserva bons amics que el descriuen com un home apassionat de la política que va apostar per fer una carrera diplomàtica sense bressols, herències, ni llinatge.

“Es va tancar a estudiar les oposicions amb una disciplina radical, tancat en un pis, amb un règim espartà increïble perquè sabia que no li regalarien res”, recorda un company universitari amb qui continua mantenint una estreta amistat.

Els que han coincidit amb Albares en la seva carrera diuen que ha anat teixint una visió política del paper que Espanya ha de jugar a l’exterior.

L’afany perquè aquest país parli amb veu pròpia en un món globalitzat, la reivindicació d’una UE digna que protegeixi els seus ciutadans en lloc de castigar-los i la constatació que el replegament dins de les nostres fronteres no permet resoldre els problemes a què ens enfrontem al segle XXI porten el seu segell. És el responsable del’atapeïdíssima agenda del president a l’exterior, de driblar les onades de crisis com la del‘brexit’o Veneçuela. I no menys important, ha desenvolupat una eficient capacitat per proveir la premsa de claus i contextos, la qual cosa evita la sobreexposició del president en assumptes crítics.

Expliquen els seus amics que és un home discret, un treballador infatigable.“És una persona excepcional, discreta, amb un enorme desig de treballar, una ment brillant i un magnífic amic que no ho ha tingut gens fàcil a la vida, però que ha anat construint la seva carrera diplomàtica amb molt d’esforç i compartint-la amb el projecte polític en què creu, el del PSOE”,explica una font diplomàtica.

“No és un gestor, té una visió política al cap, ha fet una carrera sense padrins i militant al PSOE des de la base. Ha mantingut lleialtats per on ha passat”,relaten les seves amistats.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Albares és un socialdemòcrata convençut que reivindica insistentment la igualtat d’oportunitats. Va creure en el lideratge de Sánchez des del principi. Explica en els seus cercles més pròxims que sempre va pensar que l’audàcia del líder socialista es veuria recompensada. Per Sánchez va deixar el seu lloc com a conseller cultural a l’ambaixada espanyola a París, ciutat on vivia amb la seva dona, Hélène Davo –exjutge d’enllaç França-Espanya– i els seus quatre fills, per aventurar-se com a secretari general d’Assumptes Internacionals.

Ara viu d’avió en avió, enganxat a Sánchez (apareix al seu costat en la famosa fotografia del Falcon). El seu futur pot estar al’ombra  o en una cartera de ministre que demostri que allò de la igualtat d’oportunitats no era només un dir de l’elit socialdemòcrata.