Els comuns suspenen les negociacions amb el Govern sobre els Pressupostos del 2019

Els comuns suspenen les negociacions que mantenien amb el Govern per avalar els Pressupostos de la Generalitat del 2019, després d’unes reunions en què –asseguren– l’Executiu no els ha donat les xifres globals.

Fonts dels comuns consultades per Europa Press han argumentat que han constatat durant setmanes que les xifres sectorials –per cada conselleria– estan molt lluny del que voldrien: “Per aquest motiu donem per suspeses les negociacions”.

Reiteren la seva voluntat d’acord, però veuen “molt difícil” arribar a uns mínims, en vista de la informació que els dona el Govern sobre el seu projecte i el seu marge de negociació.

“No s’han mogut des de la primera reunió que vam tenir al novembre”, i relaten que en les reunions sectorials els han explicat el contingut genèric per cada conselleria i a més no els plantegen mesures substancials per acostar posicions.

Govern i comuns han fet sis reunions sectorials, en les quals sempre estaven la secretària de Presidència, Meritxell Masó (JxCat), i el secretari d’Economia, Albert Castellanos (ERC), a més de membres del departament en qüestió.

Sanitat

La primera sectorial va ser el 9 de gener –de Salut, amb la secretària del departament Laura Pelay– i l’Executiu va plantejar contractar 200 metges per a la sanitat pública que havien pactat amb el sector perquè avortessin la vaga de cinc dies de novembre –en van acordar 250 i ja se n’han contractat més de 30.

“Però no hi ha cap proposta per estendre-la a la sanitat concertada” –que tornarà a la vaga al febrer–, segons els comuns, que recorden que s’està molt lluny d’arribar els 850 professionals sanitaris més que exigeixen els comuns.

“L’excusa per no acceptar els 850 professionals nous és que no es troben tants professionals. Els diem que incloguin la partida i que després ja veurem si es troben o no”, han argumentat.

A la segona reunió, l’11 de gener, hi van anar el secretari d’Interior, Brauli Duart, i el de Polítiques Digitals i Administració Pública, Xavier Gatius.

“En el tema de funcionaris és cert que estem a prop, però ens van insinuar que el retorn de la paga doble no està 100% garantida a finals d’any”, i han afegit que el Govern planteja que aquesta paga doble no computi en la regla de despesa –al·leguen que no és una despesa recurrent sinó el retorn d’un deute. Per aconseguir-ho, però, es necessita un acord amb l’Estat que els comuns veuen difícil si el Govern no dona suport als PGE.

També estan molt lluny en Universitats: els comuns rebutgen moure’s de la reducció de taxes d’un 30% –com va aprovar una moció del Parlament–, mentre que el Govern aposta per reduir el dèficit estructural, equiparar el preu de graus i màsters, introduir les beques salari i baixar progressivament el 30% de taxes en tres anys: així es va reflectir en la reunió del 14 de gener, amb el secretari d’Universitats, Francesc Xavier Grau.

Vivenda

A la sectorial de Territori del 17 de gener, que incloïa vivenda, van anar-hi el secretari de Territori, Ferran Falcó, i el director adjunt de l’Agència de la Vivenda, Jaume Fornt: els comuns van exigir dotar la partida per ampliar el parc de vivenda en 450 milions, però el Govern “no va més enllà dels 40”.

Els comuns demanaven que almenys es dotés per acabar amb les llistes d’espera de les taules d’emergència on va la gent que no té on viure: el Govern va plantejar “com a màxim reduir aquestes llistes a la meitat”.

‘Feeling’

“Hi ha hagut millor ‘feeling’ en les reunions de les sectorials que depenen de JxCat que en les que depenen d’ERC”, segons les mateixes fonts, sorpreses per això.

Posen com a exemple que, en transport públic, el Govern comptava amb els 26 milions que s’extreuen de la congelació tarifària, però que Falcó va admetre que amb els 41 milions que preveuen els PGE es podria abordar la inversió necessària en vehicles i infraestructures.

La pitjor reunió

La reunió on els comuns es van veure més lluny del Govern va ser la d’Assumptes Socials, dilluns passat amb el secretari d’Assumptes Socials, Josep Ginesta (ERC): “Deien que en la Renda Garantida de Ciutadania només arribaven als 295 milions. Demanem arribar a 500 i ells responien que no fa falta. Parlen que s’està augmentant en 55 milions, però no sabem si es refereixen al que ja està executat”.

I els comuns van demanar crear 3.500 places per a residències de gent gran, mentre que el Govern els va dir que no en preveien cap, asseguren.

Sobre la inversió en menors estrangers no acompanyats (menes), la inversió augmenta “uns 30 milions, però és un canvi de partida, és a dir, ho treuen dels fons de contingència que passen als pressupostos ordinaris”.

Educació

El Govern vol recuperar la corresponsabilitat en finançar les places d’escola bressol, que es van traspassar als ajuntaments i consells comarcals en el mandat d’Irene Rigau, i contempla destinar-hi almenys 20 milions, amb la voluntat d’anar augmentat la seva participació.

Segons els comuns, que es van reunir sobre Educació divendres amb la secretària d’Educació, Núria Cuenca, aquesta proposta es redueix per al Govern a 425 euros per plaça, quan ells en demanen 1.300; i “tampoc van fer propostes concretes de beques menjador a Secundaria”.

Aquesta reunió també va abordar suprimir la Direcció de Centres Privats i Concertats, que els representants del Govern van rebutjar, però que per als comuns és “una qüestió de model”.

Comptes “tensats”

Notícies relacionades

García Ortiz es responsabilitza de la filtració del cas del nòvio d’Ayuso

El PSOE manté a l’abril el límit per renovar el CGPJ i el PP no fixa terminis

En suma, amb les mesures fiscals que els plantegen i sense saber si el Govern donarà suport als PGE, els comuns preveuen que a finals d’any els comptes catalans estaran “molt tensats” i el Govern haurà de decidir si paga a les farmàcies, les partides destinades als ‘menes’ o les extres als funcionaris.

Veuen una proposta de “ciència-ficció” i demanen al Govern realisme perquè no volen donar suport a uns comptes que després no puguin complir-se i que, a la tardor, provoquin protestes d’empleats públics i sectors socials, fent-los a ells responsables d’haver aprovat els comptes