CRISI TERRITORIAL

Sánchez i Torra segellen la seva aposta pel «diàleg»

El cap de l'Executiu i el president pacten en la seva reunió un comunicat que aposta per la «política»

La Generalitat accepta que la «resposta democràtica» ha de ser dins del «marc de la seguretat jurídica»

lainz46322737 barcelona  20 12 2018  pol tica   encuentro en el palau de p181220195855

lainz46322737 barcelona 20 12 2018 pol tica encuentro en el palau de p181220195855 / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

Si l’arriscada aposta del Govern central a Barcelona consta de dues proves, la primera va acabar aquest dijous de forma satisfactòria. Encara queda el Consell de Ministres de divendres a la Llotja de Mar, amb els Comitès de Defensa de la República (CDR) i l’ANC, entre d’altres, anunciant múltiples mobilitzacions contra aquesta convocatòria, però Pedro Sánchez i Quim Torra es van reunir durant més d’una hora (primer sols; després acompanyats) un dia abans al Palau de Pedralbes i les dues parts van transmetre que malgrat els múltiples assumptes que els separen, de les seves habituals crítiques creuades i els seus desacords, la voluntat compartida és continuar dialogant. Més que mai.

De fet, van solemnitzar aquesta aposta a través d’una cosa inusual en les relacions entre l’Executiu i la Generalitat: un comunicat conjunt. El text, negociat durant els últims dies entre els dos governs, és breu, però delimita el terreny que les dues institucions volen transitar a partir d’ara: reconeixement de l’existència d’un “conflicte” a Catalunya i compromís amb un “diàleg efectiu” que es tradueixi en una “resposta democràtica” en el marc de la “seguretat jurídica”.

Aquesta última part és especialment rellevant. Segons fonts de la Generalitat, no significa descartar per complet la via unilateral, sinó que obre la porta a “poder crear un nou marc jurídic”. Fonts del Govern i de l’Executiu espanyol confirmen que la voluntat d’aquest últim era el de remarcar en el comunicat que s’accepta el marc constituiconal. El terme finalment acordat implica, segons el Govern, una renúncia a la via unilateral i una aposta per l’ordenament vigent.

Les formes

La reunió va tenir dues parts. La primera, i més llarga, va ser un cara a cara de Sánchez i Torra, en què el primer va intentar sense èxit que el segon s’avingués a donar el seu suport als Pressupostos. Mentrestant, al mateix recinte també s’estaven veient la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, amb el seu homòleg a la Generalitat, Pere Aragonès; i la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, amb la portaveu del Govern, Elsa Artadi.  Després es van reunir tots junts, dempeus, perquè segons el Govern la Moncloa no volia donar relleu polític a aquesta segona cita, en la qual hi va haver un bon clima i fins i tot posicions properes en qüestions com la dels vestigis franquistes o la regeneració. Torra i els seus consellers van presentar un document de quatre pàgines que inclou aquests eixos: regeneració, franquisme i dret a l’autodeterminació.

I després es va divulgar el text. En ell, els dos governs “coincideixen en l’existència d’un conflicte sobre el futur de Catalunya”. “Malgrat que mantenen diferències notables [...] comparteixen, per damunt de tot, la seva aposta per un diàleg efectiu que vehiculi una proposta política que compti amb un ampli recolzament en la societat catalana –continua el comunicat. Per això, i amb l’objectiu de garantir una solució, han de continuar potenciant-se els espais de diàleg [...] per avançar en una resposta democràtica a les demandes de la ciutadania de Catalunya, en el marc de la seguretat jurídica”.

Relació recomposta 

Més enllà del comunicat, no hi ha cap resultat tangible, però ni el Govern ni la Generalitat esperaven una cosa semblant. Es tractava, més que res, de reconstruir la interlocució iniciada l’estiu passat, quan Sánchez va arribar a la Moncloa a través d’una moció de censura a la qual van donar suport ERC i el PDECat, i que des d’aleshores s’havia deteriorat per múltiples factors.

Notícies relacionades

El retorn alsponts bastits, el mateix dia en què l’independentisme va aprovar al Congrés la senda del dèficit i en què finalitzava la vaga de fam de quatre dels presos independentistes, no està exempt de perills per a Sánchez. Una part important del PSOE tem que la seva actitud dialogant amb la Generalitat passi factura al partit en les autonòmiques i municipals de maig. Per al Govern, abraçar el diàleg amb l’Executiu central i acceptar la “seguretat jurídica” li pot generar el rebuig de l’independentisme més combatiu, el que segurament no entendrà que Torra agraís a Sánchez –en el posterior sopar organitzat per Foment– la possibilitat d’haver parlat “de tot”.

En qualsevol cas, les diferències fonamentals es mantenen. El Govern central no negociarà cap referèndum d’autodeterminació ni maniobrarà, insisteixen a la Moncloa, en el judici al procés, que en principi començarà a finals de gener. De fet, les dues parts ni tan sols es van posar d’acord en el que va passar durant la cita al Palau de Pedralbes. Per a la Generalitat, va ser una cimera entre els dos governs. Per a l’Executiu central es va tractar de reunions en paral·lel. Els dos governs tornaran a reunir-se al gener. El clima és propici.