últim butlletí intern 'Zutabe'

ETA fa memòria: Hipercor, l'error "més gran» i pitjor «desgràcia"

La banda terrorista assumeix 758 assassinats, desenes menys que els que figuren en les llistes d'Interior i en les de les víctimes

zentauroepp38765785 19 6 1987 bcn   eta   atemptat hipercor foto  xavier jubierr170613172432

zentauroepp38765785 19 6 1987 bcn eta atemptat hipercor foto xavier jubierr170613172432

2
Es llegeix en minuts
EFE

ETA assumeix en el seu últim butlletí intern, el 'Zutabe', datat del mes d’abril passat, 758 assassinats i 2.606 "accions" entre les quals inclou atemptats no reivindicats fins ara per la banda terrorista, com el de la cafeteria Correo de Madrid el 1974, i qualifica la matança de l’Hipercor com l’“error més gran” i la pitjor “desgràcia".

La banda terrorista fa referència al seu atemptat més sanguinari, comès a l’hipermercat Hipercor a Barcelona el 19 de juny de 1987, en el qual van morir 21 persones i 45 van resultar ferides, i afirma que va ser l’“error més gran” i la pitjor “desgràcia” del seu "accionament armat", però al·lega que "els responsables policials i governamentals van prendre la decisió de no desallotjar l’edifici".

Menys víctimes que les oficials

L’últim 'Zutabe', difós un mes abans que ETA anunciés la seva dissolució i que ha sigut publicat aquest dimarts pel diari 'Gara', fixa en 758 el nombre de persones assassinades, "desenes menys que els llistats del Ministeri de l’Interior i la Fundació de Víctimes del Terrorisme que refereixen 853 i 829 víctimes mortals".

La banda terrorista rebutja l’autoria de "falsos atemptats" com l’"incendi de l’hotel Corona de Aragón” –83 morts el 1979– que, segons diu, li "atribueixen" l’AVT i Covite i assegura que "les divergències es corresponen amb la imputació a ETA d’accions comeses per altres organitzacions armades –el cas de la nena Begoña Urroz el 1961– o bé producte de la guerra bruta".

Dues noves accions

En aquest últim butlletí previ a la seva dissolució, ETA reconeix 2.606 "accions armades, dos més que al seu dia no va reivindicar": l’assassinat de tres persones a Tolosa (Guipúscoa) el 1981, "al confondre-les amb policies", i l’"explosió en una cafeteria del carrer Correo de Madrid el 1974 en la qual van perdre la vida 13 persones".

Respecte als segrestos que qualifica de "motivació econòmica" duts a terme en la dècada dels 90, assegura que "es van convertir en el centre d’una forta confrontació" i considera que els dels empresaris José María Aldaya (342 dies) i Cosme Delcalux (232) "es van prolongar tant per les dificultats tècniques i operatives provocades per la pressió policial".

El míssil contra Aznar

Al seu últim butlletí ETA assenyala que el 2001 "es van realitzar tres intents d’atemptat contra el president del Govern, José María Aznar, amb la utilització d’un míssil mentre estava en vol".  

Notícies relacionades

En les cinc dècades d’activitat violenta ETA assumeix que va cometre "365 atemptats contra la Guàrdia Civil" en els quals va assassinar 186 membres d’aquest cos; 215 contra "cossos policials espanyols" en els quals van morir 139 agents; i 147 contra l’Exèrcit, en els quals van perdre la vida 101 militars, a més d’"11 funcionaris civils de l’Armada".

En el text, segons publica 'Gara', ETA descriu la seva trajectòria criminal "desd’una perspectiva bàsicament operativa", tot i que inclou la declaració de "reconeixement del mal causat que va emetre el 8 d’abril passat", en el qual la banda terrorista reconeix "la responsabilitat directa que ha adquirit en aquest dolor" i manifesta que "res de tot això s’hauria d’haver produït mai o no s’hauria hagut de prolongar tant de temps".