El Govern dona per fet que Franco no anirà a l'Almudena i l'Església ho matisa

Calvo explica que l'Executiu ha de "garantir" que el dictador "no s'enalteix enlloc"

La vicepresidenta assenyala que el clergat coincideix en l'enfocament i el Vaticà respon que no s'immisceix

fcasals45687969 madrid 30 10 2018  congreso de los diputados la vicepresiden181030122049

fcasals45687969 madrid 30 10 2018 congreso de los diputados la vicepresiden181030122049

3
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

El Govern dona per desterrat el risc que el cadàver de Francisco Franco, una vegada sigui exhumat del Valle de los Caídos, vagi a la catedral de l’Almudena, en ple centre de Madrid. L’Executiu afirmava fins ara que no podia fer res per evitar-ho si els nets del dictador s’entossudien a traslladar-ne les restes al temple catòlic, on són propietarisd’una cripta. L’Església assenyalava una cosa semblant. Però ara l’enfocament ha canviat. Un dia després de la seva reunió amb el secretari d’Estat de la Santa Seu, el cardenal Pietro Parolin, la vicepresidenta, Carmen Calvo, va explicar que Franco no recalarà a l’Almudena i que l’Església també recolza que sigui enterrat de nou en un altre lloc. 

Però l’anunci de la vicepresidenta va ser ràpidament matisat pel Vaticà, que no acostuma a comentar les seves reunions amb representants d’altres països. Aquesta vegada, a través d’un comunicat, la Santa Seu va assenyalar que no té cap opinió sobre on ha de residir el cadàver del dictador i que la decisió, en qualsevol cas, correspon al Govern i a la família, no a l’Església.  "El cardenal Pietro Parolin en cap moment es va pronunciar sobre el lloc de la inhumació –assenyala el Vaticà–. La senyora Calvo  va expressar la seva preocupació per la possible sepultura a la catedral de l’Almudena i el seu desig d’explorar altres alternatives, també a través del diàleg amb la família. Al cardenal secretari d’Estat li va semblar oportuna aquesta solució". El desmentiment és relatiu, però la nota ve a contradir la tesi que el Govern i l’Església treballen de la mà per evitar que Franco estigui a l’Almudena. 

Fonts de la Moncloa van argumentar després de la lectura del comunicat que, en el fons, no hi havia cap contradicció. La Santa Seu, segons el seu punt de vista, coincideix que l’Almudena no és el lloc adequat per allotjar Franco a l’assenyalar en l’última frase del comunicat que li sembla "oportuna" la "solució" d’"explorar altres alternatives". "Això, en llenguatge del Vaticà, és molt", van dir en el Govern.  

Evitar la peregrinació

Abans d’aquest intercanvi de declaracions, a mig matí, Calvo havia assenyalat al Congrés que el Govern "ha de garantir que no s’enalteix Franco enlloc". Tampoc, a l’Almudena, tot i que sigui propietat de l’Església. La catedral és a només 900 metres de la Puerta del Sol, en una de les zones més freqüentades de la capital, i podria convertir-se en un espaide peregrinació per als defensors del dictador. La Santa Seu, va continuar la número dos de l’Executiu, hi estava d’acord.  Segons fonts socialistes, l’Església tampoc se sent "còmoda" amb la possibilitat que l’Almudena "s’ompli de feixistes". El lloc preferit pel Govern per acollir el dictador continua sent el discret cementiri de Mingorrubio, al Pardo, on jeuen altres personalitats del règim com ara la dona de Franco, Carmen Polo, i els expresidents del Govern Luis Carrero Blanco i Carlos Arias Navarro

L’anunci de Calvo té una enorme rellevància. La possibilitat que Franco acabi a l’Almudena posa els pèls de punta als socialistes. Si el dictador recala a la catedral, un lloc molt més exposat al públic que el Valle de los Caídos, una de les iniciatives més simbòliques i amb més impacte fora d’Espanya que Pedro Sánchez durà a terme en aquesta legislatura, seria un fracàs

La "col·laboració" del Vaticà

Notícies relacionades

Les restes de Franco no poden estarenlloc on estiguin enaltides, on siguin homenatjades, perquè això està prohibit en la nostra legislació. Ell [Parolin] ho va entendre. Li vam advertir que aquesta aplicació de la llei s’ha de fer en qualsevol lloc del territori. Ell va entendre que havíem d’intentar una sortida de les dues parts perquè les restes de Franco estiguin en un lloc en condicions de dignitat, però que no puguin ser objecte d’homenatge. L’Estat té instruments perquè això no passi", va dir la número dos del Govern.

La llei a què apel·la l’Executiu és la de memòria històrica. Al seu article 15.1, la norma estableix que "les administracions públiques prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura".