Santi Vila: «Rajoy no va assegurar mai que no aplicaria el 155 si convocàvem eleccions»

L’exconseller Santi Vila s’ha convertit, per a l’independentisme més combatiu, en un adversari. Però és innegable que és un coneixedor directe del convuls període previ i posterior al referèndum de l’any passat. I que no es mossega la llengua respecte a l’actual situació “prepolítica” de Catalunya.

–Després de l’eco que va obtenir l’1-O, ¿com va gestionar el Govern aquesta situació?

–Fins al dia 1, superades totes les crisis de Govern, l’Executiu estava més o menys cohesionat. A partir de l’1-O a la nit hi ha una discrepància evident entre els que contextualitzem l’1-O com una mobilització més i els que ho interpreten com un mandat democràtic. I això marca dos camins que ja no es trobaran mai més, fins avui. Des de la nit de l’1-O, al Govern hi ha una discrepància entre moderats i idealistes.

–¿I Puigdemont on era?

–Segons la meva opinió, estava en la moderació. I va fer tots els esforços possibles i impossibles per evitar el col·lapse. Em va autoritzar a mi, i possiblement a altres, a buscar solucions per evitar el col·lapse. Una altra cosa és que les dinàmiques perverses, malaltisses, de competitivitat entre els partits van fer que la situació es desbordés i no fóssim capaços de prendre les decisions encertades. Això va fer que el president no volgués assumir el desgast de prendre la decisió de convocar eleccions si veia que el seu competidor electoral no era solidari.

–El dia 10, quan es va declarar la independència i es va congelar d’immediat ¿existia un paper de la UE en favor de la mediació, com a argument per suspendre la DUI?

–Jo no ho vaig veure mai. El Govern no ho va veure mai. Els qui van fer córrer que existia aquest document espero que algun dia el puguin acreditar. Però és un dels molts arguments intangibles que s’han fet circular.

–El dia 26 al matí, quan el president cita el seu grup parlamentari per anunciar-los que convocarà eleccions, ¿comptava amb garanties del Govern respecte a la no-aplicació del 155?

–He de reconèixer, jo que vaig estar en primera línia d’aquestes negociacions, que l’Executiu de Rajoy no va enviar mai un missatge explícit, inequívoc, assegurant que no suspendria l’autogovern, malgrat que tàcitament ens deien que si convocàvem eleccions ells no tindrien raó per aplicar el 155. Ja no sabrem mai què hauria passat, però formalment mai l’Executiu ens va reconèixer que si fèiem el que hauríem d’haver fet seríem correspostos.

–¿Per què el president passa de voler convocar eleccions a anar a la DUI l’endemà?

–En primer lloc, perquè no hi ha manera d’acreditar que el Govern Rajoy complirà. L’altre element determinant és que havíem anat molt lluny i el crèdit del president per donar un cop de timó tan brusc era petit. I ens vam veure impotents. El president va veure que el seu propi grup parlamentari no l’entenia...

–De fet algun membre del seu grup parlamentari, a la reunió al Palau del dia 26, li reclama a ell i al vicepresident que renunciïn. I ell admet que no té suport internacional, control dels Mossos, estructures d’Estat, ni Hisenda pròpia. ¿Això va ser així?

–Efectivament, i va dir: “No hi ha ni un sol català disposat a posar en risc la convivència. Atès que estem en aquestes circumstàncies, no podem seguir més, hem anat molt lluny, toca convocar eleccions i apoderar aquesta decisió”. Passava que el nivell de fanatització de molts quadres –diputats, dirigents del Govern– era incontrolable.

–En aquesta reunió Puigdemont va rebre severs retrets...

–Allà l’acusen de traïdor, de covard. A fora i a dins. El president constata que només se li permet liderar aquest moviment si fa el que esperen els sectors més radicalitzats. 

–En aquesta reunió, ¿el vicepresident va recolzar el president?

–No, i aquest és un element decisiu, perquè la nit anterior ho va fer. La nit anterior el mateix Junqueras i ERC fan una crítica suportable, matisada, a la convocatòria d’eleccions. Però quan té lloc la reunió al Palau del dia 26 han passat hores, suposo que [Junqueras i ERC] han rebut pressions dels seus entorns, una lectura de vol gal·linaci, tacticista, i la intuïció seva és: “Oposem-nos a la decisió, que el president igualment la prendrà, i que els convergents facin de convergents, facin un exercici de pragmatisme i això de cara a les eleccions ens deixarà ben posicionats”.

–¿Com recorda el dia 27 d’octubre?

–Com un dia molt trist. No conec cap país en què es faci una declaració d’independència i les cares dels qui la fan siguin les que vam veure a la televisió. Era la traca final, el cant del cigne, però sabem que no hi ha res més darrere i sabem que d’aquesta decisió, únicament provocativa, no se’n desprendran coses bones.

–¿Creu en definitiva que l’objectiu de l’1-O no era tant guanyar un referèndum com forçar una negociació?

–Per als més idealistes, l’objectiu de l’1-O era aconseguir un referèndum acordat. Per als més pragmàtics, ni això. Segurament, [era obtenir] una reforma constitucional, una reforma fiscal... I que els catalans havien de poder votar.

–¿El sobiranisme ha de fer reflexió autocrítica encara sobre el que va passar fa un any?

–ERC ho ha fet. Es va presentar a les eleccions havent fet un diagnòstic precís de què ha passat. Paradoxalment, a l’espai antigament convergent li costa molt més fer-ho.

–¿Com veu la tensió entre els dos socis del Govern en les últimes setmanes?

–Es constata que amb polítics a la presó i l’exili és impossible asserenar la política a Catalunya. La judicialització ens porta a un carreró molt difícil de gestionar.  En conseqüència, l’agenda política a Catalunya a dos o tres anys vista serà prepolítica, i que l’única cosa en la qual ens hauríem de comprometre tots és a treballar en la reconciliació i en tornar a fer aflorar una certa ètica del dubte. Pressuposar que l’altre pot tenir part de raó.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

–La seva afirmació recent que no existeixen presos polítics ha generat controvèrsia...

–El nom no fa la cosa. La dada objectiva és que hi ha en aquests moments activistes i polítics catalans a la presó injustament.