ELECCIONS ANDALUSES

Casado desconcerta el PP amb la seva estratègia preelectoral

Els controvertits atacs al PSOE i el tracte de guant blanc a Cs preocupen els territoris

L'inici de precampanya a Andalusia encén alarmes al partit arran d'un potencial 'sorpasso' taronja

fcasals45483196 graf7421 madrid  15 10 2018   el presidente del partido popu181016102500

fcasals45483196 graf7421 madrid 15 10 2018 el presidente del partido popu181016102500 / Juan Carlos Hidalgo

3
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Directora de 'El Periódico de España'.

Especialista en Política

ver +

Pablo Casadosembla disposat a arriscar. Tant que està sorprenent, i en alguns casos fins i totdescol·locant, un bon grapat de càrrecs autonòmics i locals arran de l’estratègia desplegada en aquests dies de precampanya andalusa, la primera que viu com a president del partit. Ell i el seu equip arremeten amb cridaneres fórmules contra el PSOE, deixant elguant blanc per aCiutadans–que amenaça ambsorpassoals populars en els comicis del 2 de desembre– i obviantPodembona part del temps. Fins ara, la morada era la formació en la qual solien col·locar el focus, especialment en temps d’urnes, per donar-li més visibilitat i així endinsar-se en la divisió del vot de l’esquerra.

Principalment aquesta estratègia, al costat de les sorprenents declaracions que fan dels jerarques de Gènova, han deixat bocabadats molts de populars. I no només a aquells i aquelles que al seu dia van donar suport aSoraya Sáenz de Santamaría en l’últim congrés delPP, sinó també a alguns rellevants dirigents que en el seu moment van prestar el seu aval al mateix Casado i que comencen a témer per ser superats pels taronges a Andalusia. Aquesta amenaça s’ha tornat de poc probable, segons les enquestes, a possible en els càlculs que fan els descontentaments amb l’estratègia de la nova direcció.

L’equiparació del’Andalusia de Susana Díazamb laCuba de Castro; les contínues al·lusions a laprostituciói els bordells per intentar subratllar la corrupció a les files del socialisme andalús, sigui quin sigui el context discursiu; la innecessària comparació entrela capacitat dels nens andalusos nens andalusosi els de Castella i Lleóo l’exaltació de la hispanitat fins a vorejar l’humorístic són alguns exemples d’una manera de comunicar inaudita. La direcció popular li treu ferro a l’assumpte, creu que en general connecta més ara amb el seu públic potencial i estima normal que el líder comenci a rebre més crítiques, pròpies i alienes, després de tres mesos als comandaments i una gran exposició mediàtica.

Mereix menció específica en aquest recopilatori l’enrevessadíssima intervenció deDolors Montserrat en l’última sessió de control al Congrés, en què apuntava queles prostitutes han d’estar “desconcertades” amb l’actitud delPSOE, entre moltes altresfloretes que va expressar (o almenys ho va intentar) i que van resultar en el seu conjunt inintel·ligibles. La dirigent catalana va provocar unaconvulsió internaal PP després de la seva al·locució de dimecres. El lloc de portaveu al Parlament en temps d’oposició és considerat clau i Montserrat ja era qüestionada. Però la seva ja assenyalada picabaralla amb la vicepresidentaCarmen Calvova pujar el llistó de les crítiques de molts dels seus companys de files, que es plantegen si és la idònia per al lloc que ocupa. De moment, Casado no en contempla el relleu, asseguren fonts del seu entorn, la qual cosa no significa que sigui aliè als dubtes que existeixen sobre l’adequat d’aquest nomenament.

Iglesias, el “puto amo” i el Senat

La direcció popular prefereix no parar-se massa a pensar en aquests assumptes. Com també aparta les suspicàcies que aixequen el seu tracte i reconeixement al partitd’Albert Rivera, alqual Casado ha arribat a demanar (com aVox) que no es presenti en determinades circumscripcions a les eleccions autonòmiques i municipals de maig per no empitjorar els resultats del PP.  El líder conservador prefereix premiar elcos a cosambPedro Sánchez i el PSOE a la recerca de reconeixement com a cap de l’oposició, tant que ha reduït a l’anecdòta els atacs polítics aPodemper fer malbé el bloc de l’esquerra en el seu conjunt. De fet, les recents paraules de Fernando Martínez Maíllo, número tres del partit ambMariano Rajoy,qualificant de “puto amo”Pablo Iglesias pel seu paper en els pressupostos no van agradar a la cúpula actual, tot i que van tenir millor acollida en algunes organitzacions regionals.

Notícies relacionades

Pel seu costat, el president del Govern és conscient de la necessitat de Casado de desmarcar-se de Rivera en l’oposició per guanyar aire al centredreta i no concedeix al líder del PP el que anhela. Sánchez no perd ocasió de parlar de “PP i Ciutadans”, gairebé sempre conjuntament i amb format pinça, i del suposat oxigen que li estan concedint a l’extrema dreta amb la seva manera d’exercir la política.

El cap del PP, malgrat això, no desistirà en el seu propòsit. Casado considera quela seva estratègiadavant el projecte pressupostari de l’Executiu (anuncia veto i fins i tot recursalTribunal Constitucional per dubtes sobre la seva legalitat) li donarà rèdits gràcies a laUE,on també està buscant el seu buit al costat d’altres nous líders emergents de la dreta. Aquesta setmana donarà prioritat alsPressupostos i aCatalunya. Ho farà al Congrés, però especialment al Senat, on compta amb majoria absoluta i Ciutadans no li fa ombra.