La fiscalia encalla les denúncies dels ferits l'1-O

Les denúncies dels ferits arran de la brutalitat policial de l’1-O s’amunteguen al Jutjat número 7 de Barcelona. A la falta de recursos que saturen els despatxos de Justícia s’hi afegeix una controvertida actuació per part de la fiscalia en els casos que remouen l’operatiu d’aquella jornada, en què la Policia Nacional va tractar d’evitar el referèndum mitjançant l’ús de la força. "El ministeri públic ha tingut una actitud absolutament passiva", assegura l’advocada Anaïs Franquesa, membre de la defensa de Roger Español, que va perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una pilota de goma, un projectil prohibit a Catalunya, als voltants de l’escola Ramon Llull de Barcelona. "No està defensant l’interès general i la integritat física que és el que hauria de fer, sinó que està encobrint una actuació policial amb un impacte elevat", afegeix. 

No és l’única lletrada descontenta amb el paper que està fent el ministeri públic. Xavi Monge, advocat de Marta Torrecillas, la dona que va denunciar tocaments i lesions dels policies, es queixa que la fiscalia "no persegueixi els delictes tot i que hi hagi imatges" i que "defensi sistemàticament qualsevol actuació policial". "Des del primer dia ha intentat que s’arxivi la causa i s’ha oposat a la pràctica de diligències que vam demanar", afirma, i remarca que més enllà dels delictes de lesions, n’hi pot haver altres sobre "maltractament" i "vexació", que condueixen a una "clara motivació ideològica i de gènere".

La imputació d’Español, per llançar presumptament objectes hores abans de ser ferit per la policia, va fer enfadar encara més els equips que defensen els denunciants. "Més enllà d’intentar sabotejar la instrucció, la fiscalia intenta perseguir les víctimes perquè desisteixin", recalca Monge, que explica que també va provar d’imputar Torrecillas i, després de ser desestimada pel jutge, va presentar un recurs pendent de resolució. 

Traves a la identificació dels agents

Segons el seu parer, la Policia Nacional també intenta torpedinar la investigació perquè no faciliten la identificació d’alguns dels agents. "No hem pogut identificar encara el que va disparar la pilota de goma a Español perquè no portava el número a la part davantera com hauria hagut de fer i la Policia Nacional, que sap qui és, no ho diu", afirma Franquesa, queixant-se. 

El cas s’enterboleix encara més quan els lletrats, després de revisar les proves a què han tingut accés i que segueixen en mans del jutge, descobreixen l’existència d’un canal paral·lel de comunicació entre agents. "Sol·licitem les comunicacions perquè és una via imprescindible per saber qui i com donava ordres. Però ens van entregar uns àudios tallats i sense contingut substantiu tot i que a l’escoltar-los vam sentir que s’instaven a parlar per l’‘altre canal’", revela l’advocada.

Un any després del que va passar, 24 agents de la Policia Nacional estan sent investigats. Entre ells, quatre dels vuit caps de l’operatiu, que hauran de justificar la seva actuació davant del jutjat. Un total de 63 agents més han sigut identificats per cometre actuacions presumptament delictives i els seus noms s’afegeixen a un cas que compta amb un total de 27 peces obertes (una per escola) a Barcelona.

I és que 17 van ser arxivades, i 12 estan pendents que es resolgui el recurs interposat contra el tancament, segons dades facilitades pel consistori barceloní. Un total de 298 persones van denunciar que havien sigut ferides pels cossos policials que van actuar a la ciutat i 275 d’aquestes van decidir formalitzar denúncia.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

"Volem arribar fins a l’estament polític més alt. Estem recollint informació perquè el coronel Diego Pérez de los Cobos comparegui per donar les explicacions pertinents com a testimoni i, si hi ha prou indicis, com a imputat", recalca David Aranda, un altre advocat defensor d’un ferit a l’escola Ramon Llull.

Els lletrats consultats coincideixen que serà un procediment "llarg", perquè la causa és molt complexa, i només la fase d’instrucció pot estar oberta uns dos anys més. "Anirem fins al final perquè no hi hagi impunitat", conclou Aranda.