Els presos compliquen el desglaç en l'aniversari de l'empresonament dels Jordis

Pedro Sánchez va comprovar aquest dilluns el difícil que li serà aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat del 2019. El president del Govern busca una carambola molt complicada: convèncer els independentistes catalans que el votin els Comptes mentre s’apropa el judici als impulsors de l’1-O, que segueixen en presó preventiva. I el rosari d’aniversaris que s’acosta no afavoreix els interessos del Govern: aquest mateix dimarts, per exemple, es compleix un any de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

El pacte entre el Govern i Podem posa sobre la taula 2.000 milions addicionals per a Catalunya. A més, la relació entre l’Executiu central i la Generalitat ha millorat ostensiblement després de la caiguda de Mariano Rajoy: ahir mateix es reunia, una dècada després de la primera trobada, la comissió bilateral d’infraestructures, i els contactes entre administracions són constants.

Malgrat tots aquests esforços, i tot i que els vots de PDECat i ERC van ser imprescindibles per a l’arribada al poder de Pedro Sánchez, a les sales de màquines de les formacions sobiranistes es veu molt complicat que els Pressupostos de l’Estat tirin endavant. L’ofrena floral pel 78è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys va donar la mesura aquest dilluns del difícil que serà per a l’independentisme defugir els presos.

Com passa últimament, els sobiranistes es van dividir en dues faccions. Els més radicals, entre els quals cal comptar el president de la Generalitat, van deixar clar que no són partidaris de la conciliació amb el Govern. El diputat Antoni Castellà, per exemple, va destacar de nou per la seva crítica ferotge. “Probablement, si no fóssim en el marc de la UE,tindrien temptacions d’afusellar-los també, exactament com va passar amb Companys. Com que no poden fer-ho, són a la presó”, va dir sobre els presos independentistes.

Quim Torra no va arribar tan lluny, però també va ser contundent. El president català va comparar de nou l’anhel dels independentistes amb el dels republicans que van fer front al franquisme, i es va comprometre a portar la seva lluita “fins a les últimes conseqüències”, com va fer Companys.

Però, fins i tot per als moderats, la presó preventiva dels impulsors de l’1-O sembla una barrera gairebé insalvable per donar els seus vots a Sánchez. El president del Parlament, Roger Torrent, s’ha convertit en les últimes setmanes en la bèstia negra de l’independentisme més fidel a Carles Puigdemont, però en l’assumpte dels presos va ser clar. “L’única opció vàlida és l’absolució”, va dir durant l’homenatge a Companys. Una advertència a la fiscalia que, tot i que acabés demanant les penes mínimes per rebel·lió, això no seria suficient per als actuals dirigents sobiranistes.

Carles Campuzano, un dels diputats del PDECat en el Congrés més entossudits a bastir ponts, va resumir la situació dient que, tot i que “no es tracta” d’exigir al Govern l’alliberament dels presos preventius, per respecte a la separació de poders, cal “entendre que en aquesta situació és molt difícil tenir un diàleg polític normal”.

Amnistia Internacional demana l’alliberament

El PDECat i ERC no estan sols en la denúncia de la situació dels presos. Amnistia Internacional va aprofitar l’aniversari de l’empresonament de Sànchez i Cuixart per insistir que “no hi ha justificació” per mantenir-los tancats, i va demanar el seu “immediat alliberament”. La presó constitueix “una restricció desproporcionada dels seus drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica”, segons l’opinió d’aquesta organització.

De fet, els presos –i els ‘exiliats’– constitueixen a hores d’ara el principal factor de cohesió del sobiranisme. La tardor no està sent tan calenta com havien anunciat, i el cisma entre els dos partits de l’Executiu es va fer evident al Parlament la setmana passada, fins al punt que es van enfrontar a la Mesa i van perdre la majoria a la Cambra. Però, mentre mig Govern de Puigdemont –a més de Carme Forcadell– estigui repartit entre les presons de Lledoners i Puig de les Basses, és difícil que la “normalització” que anhela Pedro Sánchez s’assenti.

Aquest dimarts, Torra es reunirà a Lledoners amb Cuixart i amb Sànchez, i també amb la resta de presos sobiranistes tancats en aquesta presó, Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Raül Romeva. Després tornarà a Barcelona per participar en la concentració de protesta que han organitzat l’ANC i Òmnium Cultural per exigir l’alliberament dels seus dirigents, sota el lema ‘Un any de vergonya, un any de dignitat’.

El Govern ha donat mostres que l’incomoda la situació dels independentistes empresonats, que atribueix a l’enfocament purament judicial amb què el Govern de Rajoy va afrontar el desafiament català. Però remarca que la separació de poders li impedeix intervenir-hi. La ministra de Justícia, Dolores Delgado, va insistir aquest dilluns en què no donaran instruccions a la fiscalia. I la fiscala general de l’Estat, María José Segarra, va demanar que se’ls deixi treballar amb tranquil·litat i que no es facin “conjectures” amb les penes que se sol·licitaran en el judici.

Els “beneficis” dels Pressupostos

Sánchez intenta seduir els independentistes amb els “beneficis” que els Pressupostos aportarien a Catalunya. És la mateixa tesi que defensen, per exemple, Ada Colau o Miquel Iceta, que aquests dies estan multiplicant els seus missatges als partits sobiranistes. Però el Govern no promet res respecte als presos. “L’Executiu no pot actuar, i ells ho saben molt bé, respecte al poder judicial”, va dir la ministra portaveu, Isabel Celaá.

Notícies relacionades

Així els hem explicat en directe la concentració per l'aniversari de l'ingrés dels Jordis a la presó

Carta de Jordi Cuixart en el primer aniversari del seu empresonament: "Cap renúncia: més coratge i dignitat que mai"

Mentrestant, el PP i Ciutadans marquen de prop Sánchez perquè no hi hagi tracte de favor amb els presos. Pablo Casado, una vegada alliberat el seu partit de les responsabilitats de govern, va assegurar aquest dilluns que el que ha de fer el president és “posar ordre”, per exemple aplicant de nou l’article 155 de la Constitució.

I, a la tarda, es va comprovar de nou que la política va per un camí i la justícia per un altre. Miquel Buch, l’actual conseller d’Interior, es va convertir en el primer membre del Govern de Torra investigat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per promoure el referèndum de l’1-O entre els alcaldes catalans. Segurament, no és la notícia que farà més feliços als qui, a un costa i a l’altre del pont aeri, busquen la distensió.