Jordi Sànchez: "Mai ens va arribar cap advertència o prohibició de cap jutjat ni de cap fiscalia"

Sis mesos després d’ingressar en presó preventiva per la concentració davant la Conselleria d’Economia els dies 20 i 21 de setembre del 2017, l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, van comparèixer davant del jutge Pablo Llarena i van defensar el dret a l’autodeterminació, i van posar èmfasi que sempre ho van fer pacíficament. A més, segons els àudios que aquest dilluns ha tret a la llum Catalunya Ràdio, Sànchez va retreure al jutge que en cap moment van rebre cap requeriment judicial o de la fiscalia advertint-los que el que estaven fent era un delicte i les conseqüències que se’n podien derivar.

"Fa sis mesos que estic separat de la meva família i del meu país i estic ingressat a Soto del Real. ¿Per quin motiu? ¿Per què el que fins a l’1-O no era considerat delicte, a partir de l’1-O era un delicte que em va portar a mi a compartir presó amb Cuixart a Soto del Real? És una pregunta que m’he fet moltes vegades i no hi he trobat resposta. Mai, mai, mai ens va arribar cap advertència ni cap prohibició de cap jutjat ni de cap fiscalia", va declarar Sànchez al Suprem.

L’expresident de l’ANC i diputat de JxCat es va reafirmar també en el seu independentisme: "Quan vaig néixer no ho era, no és genètic, però probablement ho continuaré sent fins que em mori perquè crec en la llibertat i en l’exercici del dret a l’autodeterminació". Així mateix, va opinar que únicament la "via dialogada" trobarà una solució al conflicte polític.

Finalment, Sànchez va rebutjar que l’ANC hagi fet créixer l’independentisme i va considerar absurd creure que "uns quants" tenen la capacitat "per abduir una majoria". "És no acceptar l’existència d’un problema, o intentar-lo amagar o simplement tenir un desconeixement de com funcionen avui les societats democràtiques; Catalunya no és Corea del Nord", va afegir.

Cuixart i la "no-violència"

D'altra banda, el president d’Òmnium Cultural va destacar la seva aposta per la no-violència i el pacifisme, i va considerar que, "atès l’arrelament social" de la seva entitat, aquests missatges han calat en el conjunt de la ciutadania. Així mateix, va defensar el seu dret a reivindicar el dret a l’autodeterminació, emparant-se en la llibertat d’expressió, de manifestació, així com el dret a la protesta i a la dissidència.

Notícies relacionades

Turull, a Llarena: "Vostè em converteix en pres polític. Sap que podria ser president; doncs a la presó"

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

"Sempre totes les meves actuacions han sigut en el marc del meu legítim dret a defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya, i ho he fet sempre tal com es recull en aquest pacte internacional de drets civils i polítics ratificat per Espanya. Sempre he dut a terme les meves activitats en l’exercici d’aquest dret i llibertat que ens empara a tots, llibertat d’expressió, la llibertat de manifestació, la llibertat ideològica, el dret a reunió, el dret a associació i de participació política, i que això inclou de forma essencial el dret a la protesta, el dret a la dissidència, i a la mobilització i a la pressió social", va afirmar.

Cuixart va rebutjar també la competència del tribunal per jutjar-lo i va denunciar indefensió, així com que la causa atempta directament contra la seva "llibertat ideològica i d’expressió".