El duel abans del referèndum

Les paperetes de l'1-O, al ferroveller

La Guàrdia Civil de Barcelona va enviar la documentació electoral confiscada a una planta recicladora perquè atapeïa les seves instal·lacions

Un dels arrestats en la recerca de material va denunciar la seva detenció davant del Tribunal Constitucional, que ho ha admès a tràmit

foto-acta-y-carteles

foto-acta-y-carteles

5
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Poques vegades la ferralleria de Joaquim Borràs, al polígon industrial suddel Papiol  (Baix Llobregat) rep material tan particular. El 4 de desembre del 2017, les seves trituradores de paper –l’empresa està habilitada per reciclar-lo, a més de la ferralla– van acabar de mastegar 9.894.350 paperetes que preguntaven sobre la independència de Catalunya. Les actes de destrucció anoten 598 calaixos de paperetes, 92 de sobres, 6 de plecs i 8 d’altres documents, a més de 64.000 quartilles de propaganda. 

Per portar el paper n’hi va haver prou amb set viatges d’un quart d’hora amb camió des del complex de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca, a l’altre costat del’AP-7. La destrucció va durar tres dies, des de l’1 de desembre.

El 3 de novembre, l’acumulació de paper confiscat desbordava la caserna de Sant Andreu envaint garatges i altres racons. El tinent coronel cap de Policia Judicial va elevar al jutge d’instrucció 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, un ofici sol·licitant la destrucció d’almenys els deu milions de paperetes que havien tret en la tensa jornada del 20 de setembre del polígon Can Barris, a Bigues i Riells (Vallès Oriental).

La Guàrdia Civil ho demanava “atès el volum” que ocupava a les seves dependències. La falta d’espai per a les confiscacions policials és endèmica a Catalunya. Desapareguts antics dipòsits judicials, les cases caserna s’omplen. “Aquí han arribat a amuntegar-se farcells de marihuana mesos en garites sense ús esperant que el jutge digui alguna cosa”, explica una font de Sant Andreu de la Barca.

La fiscalia no s’hi oposava si es guardaven mostres del que, de material electoral, havia passat a ser prova d’un delicte. La Guàrdia Civil es va guardar tres exemplars de cada fullet.

Busquin l’amo

La confiscació policial més important dels dies previs a l’1-O va ser la de Bigues i Riells, en una nau de l’advocat Pau Furriol. En el seu entorn el qualifiquend’“un patriota que va fer un favor sense interès econòmic”; per a la Guàrdia Civil és un partícip en la sedició.

Ningú va reclamar com a seu el confiscat. Explicable si es considera prova de delicte. El jutge va donar a la Guàrdia Civil cinc dies perquè requerís l’amo del material al·legacions sobre la seva destrucció. Quan els agents van avisar Furriol, aquest va manifestar, segons una diligència de compareixença, que no era “el propietari del material electoral” i que no sabia a qui podia “pertànyer l’esmentat material confiscat a la nau”.

L’amo d’una nau en la qual hi havia deu milions de paperetes deia desconèixer de qui eren. Fonts properes a Furriol afirmen que va guardar tot aquest paper per petició de “dos amics de la Generalitat que –aclareixen– no eren alts càrrecs”.

Frenètica activitat 

El 20 de setembre va culminar l’acció policial contra els preparatius del referèndum. Però n’hi va haver més en una quinzena frenètica. El dia 15, la Guàrdia Civil va confiscar 87.516 cartells a Barcelona amb el logotip de la Generalitat i d’altres a favor del ‘sí’ sense logos. L’endemà va agafar 1,2 milions de paperetes a l’empresa Buzoneo Directo, de Montcada i Reixach, i planxes de cartells a Sant Adrià del Besòs. 

Caixes de paperetes i altre material electoral en una nau industrial de Bigues i Riells (Barcelona). / G. C.

El dia 17, a Barcelona, es va emportar 1.300.000 cartells, díptics i fullets. El 18 va confiscar a la impremta Enquadernacions Rovira de Sabadell 113.000 cartells. El 19, a l’Hospitalet, Barcelona, Terrassa, i Manresa va retirar de la missatgeria Unipost 45.000 certificats de notificació, el 80% dels necessaris per a la consulta, amb les direccions impreses dels destinataris.

Encara vuit dies després del 20 de setembre, en un magatzemd’Igualada  va tenir lloc una altra gran confiscació: 2,5 milions de paperetes i quatre de sobres.

Sobres madrilenys per a l’1-O

Als investigadors els cridava l’atenció que, als magatzems, documentació pública del referèndum compartís espai amb cartells de la CUP. Gairebé totes les caixes trobades a Bigues i Riells portaven etiquetes vermelles o verdes i quartilles enganxades amb descripcions manuscrites del contingut. Res més. Però una era més eloqüent. Contenia sobres marrons de la Generalitat disposats per allotjar actes de recompte. Una etiqueta al seu costat n’assenyalava l’origen: Tompla Industrial del Sobre, factoria d’un polígon dels aforesd’Alcalá de Henares  (Madrid).

Adhesiu indicatiu en una de les caixes confiscades a Bigues i Riells. / G.C.

Tompla va enviar la caixa al 148 del carrer Sepúlveda de Barcelona. Allà té seu l’Oficina de Gestió Empresarial, del Departament d’Empresa i Coneixement. L’entrega es va fer el 22 d’agost del 2017, a les 10.44 hores. Va ser 18 dies abans que la fiscalia ordenés a les forces de seguretat interceptar els preparatius del referèndum.

De totes aquelles confiscacions, una dona feina extra a la Justícia. L’advocat de Furriol, Jorge Navarro, l’ha portat al Tribunal Constitucional (TC). Aquell 20 de setembre, a Furriol el van esperar al carrer diversos guàrdies civils des de les sis del matí. A les 7.40 el van abordar, el van detenir i li van demanar les claus de locals de la seva propietat. El registre de la nau, una presa de declaració –Furriol es va negar a parlar–, un registre al seu despatx i un tràmit d’‘Habeas Corpus’ van durar tot el dia i parteix del següent.

20 de setembre de 2017. Uns manifestants s’interposen davant del pas de set camions contractats per la Guàrdia Civil per emportar-se deu milions de paperetes confiscades a Bigues i Riells (Barcelona). / JOAN CORTADELLAS

Notícies relacionades

Furriol va ser detingut per suposats delictes de malversació, sedició i desobediència. Però el seu lletrat argumenta que se li va negar el dret a accedir als elements de les actuacions essencials per impugnar la legalitat de la detenció. La llei d’enjudiciament criminal mana que cada detenció es faci de la forma que menys perjudiqui el detingut.

El TC ho ha admès a tràmit. I hi ha precedent: el març passat, es va pronunciar en un altre cas assenyalant que les forces de seguretat estan obligades a donar per escrit al detingut informació sobre les proves essencials que el vinculin amb el delicte que se li atribueix.