Anar al contingut

El 9-N es va produir un menyscapte públic "claríssim", segons l'advocat de l'Estat

El fiscal es remet al 'cas Nóos' per demanar que es confirmi la fiança de 5,2 milions imposada a Mas i els exconsellers

L'advocat de l'expresident al·lega que el TSJC no va oblidar la malversació, sinó que va entendre que les despeses eren anteriors al TC

Ángeles Vázquez

El 9-N es va produir un menyscapte públic "claríssim", segons l'advocat de l'Estat

Tania Tapia

L’advocat de l’Estat davant del Tribunal de Comptes, Javier Borrego, va assegurar que el "menyscapte" de les arques públiques amb el 9-N és "claríssim" i es va felicitar per actuar en aquest procediment per responsabilitat comptable "en absència dels serveis jurídics de la Generalitat demanant diners per a ells". "Em congratulo perquè això és un Estat de dret", va dir. Per la seva banda, el fiscal en cap del tribunal, Miguel Ángel Torres Morato, es va remetre a la sentència del Tribunal Suprem del 'cas Nóos' per destacar la procedetendència d’aquest judici davant la justícia penal perquè el diner públic es va gastar amb "una finalitat política", en comptes d’"un final públic". 

Tots dos havien sigut precedits en el torn de paraula per l’advocat de Societat Civil Catalana, Manuel Zunón, que va insistir a detallar les partides pressupostàries que es van destinar a la consulta, malgrat la suspensió del primer decret de convocatòria pel Tribunal Constitucional. Es va centrar en la més elevada, la dels ordinadors, i considera intranscendent que després es destinessin a escoles, perquè, segons ell, es van comprar 7.000 màquines perquè hi havia les mateixes meses electorals. Per Zenón, el cervell del 9-N va ser l’exconseller de Presidència Francesc Homs, condemnat a 13 mesos d’inhabilitació pel Tribunal Suprem per aquesta consulta. Gran part de la intervenció de l’Advocacia de l’Estat es va dedicar a elogiar la demanda d’aquesta associació que va donar origen al procediment.

Tant el fiscal com les acusacions que el van precedir en el torn de paraula, van sol·licitar que es declarés la responsabilitat comptable de Mas, Homs i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega pel 9-N i que la fiança caulelar que se’ls va fixar en 5,2 milions sigui definitiva. Segons Morato, "l’acció civil està imprejutjada", per la qual cosa és perfectament possible reclamar el menyscapte de diners públics produïts. El fiscal va recordar que el delicte de malversació es va modificar el 2015 per castigar tant l’apropiació indeguda com l’administració deslleial, per la qual cosa no es van acusar al TSJC els exresponsables del Govern condemnats per desobediència. 

Sense responsabilitat

Per la seva banda, Rafael Entrena, advocat de Mas i Ortega, va explicar que si no se’ls va jutjar per malversació per la via penal va ser perquè el TSJC va entendre que totes les despeses s’havien produït abans del 4 de novembre, que va ser quan el Constitucional va suspendre la primera consulta convocada. Va insistir que l’Estatut empara els processos participatius, fins i tot després de la "retallada" que va patir a l’alt tribunal.

I va qualificar de "molt lliure" el relat de la representació de Societat Civil Catalana que va entrellaçar el 9-N amb l’1-O i la declaració unilateral d’independència. "És un relat polític que pugna amb la realitat i les proves practicades", va afegir per demanar l’absolució de la responsabilitat comptable.

L’advocada de Rigau, Gràcia Llacer, es va preguntar si de veritat es pot admetre que tant Homs com la seva clienta hagin de pagar de la seva butxaca 7.000 ordinadors que són als centres educatius catalans. No obstant, com aquest dimecres va fer la mateixa exconsellera, en el cas que el Tribunal de Comptes no comparteixi el seu criteri planteja que només se’ls cobri l’ús del cap de setmana.

Montserrat Rosell, advocada d’Homs, ha sigut molt crítica amb la intervenció de l’Advocacia de l’Estat, pràcticament centrada en elogis a Societat Civil Catalana. Tant, que, segons la lletrada, hauria de comportar la nul·litat del procediment. Borrego va lamentar que la Generalitat no exercís l’acusació, que va arribar a personar-se durant l’aplicació del 155 i es va retirar quan es va aixecar.

A l’imposar la fiança cautelar, el Tribunal de Comptes va dividir el gastat el 9-N de la següent manera: registre d’una pàgina web institucional (80,49 euros); material per a la votació (54.694,92); ordinadors (3.044.399,09); publicitat institucional (876.560,63); assegurances de voluntaris (1.531,87); suport informàtic (759.470,76); enviament d’informació (334.755,47); centre de premsa (156.793,23) i producció de la campanya informativa (23.661,71).

0 Comentaris
cargando