L'enèsima crisi entre JxCat i ERC deixa el Govern en coma

La legislatura catalana està tocada de mort. La lluita entre la postconvergència i ERC, iniciada amb el debat sobre el ple d’investidura de Carles Puigdemont, el 30 de gener, preparada amb la desautorització constant, que PDECat i ERC fan del president Quim Torraacosten l’escenari electoral fins al primer racó del camí. Aquest moment arribarà més d’hora, quan es puguin convocar eleccions, a partir del 27 d’octubre, o tardarà una miqueta més, potser fins a la sentència del judici al procés, però sembla impossible que vagi gaire més enllà, tenint en compte les lluites intestines que acompanyen aquest Executiu.

I és que Junts per Catalunya i ERC van oferir aquest dijous un d’aquests espectacles difícils d’explicar i pel qual gairebé trenquen el Govern. Una polèmica que només encaixa com un puzle si un posa el focus electoral sobre les peces. És la lluita pel relat, com es diu ara. La postconvergència aposta per arribar als pròxims comicis acompanyada amb la túnica de la puresa independentista, la defensa del Govern destituït i del’estatus dels seus exconsellers i expresident. ERC, amb l’executiva tocada per la justícia, es reserva el paper de partit d’ordre, possibilista (sempre dins de l’independentisme) i desitjós d’ampliar la base.

Acusacions creuades

I les acusacions. Els republicans critiquen que els postconvergents volen exposar a Roger Torrent, possible candidat d’ERC en unes eleccions, al foc de les querelles de la justícia. Els hereus de CDC atribueixen als republicans un odi obtús a Puigdemont, a qui volen esborrar del mapa.

Així estan les coses; qualsevol repte que es presenta en el camí sobiranista és un bon motiu per a la batalla per aquest relat. I a darrere, en segon pla, hi ha la gestió d’un Govern amb problemes no menors en l’agenda social i que no ofereix cap activitat legislativa ni pla estratègic dignes d’esment.

Aquesta vegada, l’excusa per a la batalla va ser la definició de com substituir o no els sis diputats processats pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que al juliol va reclamar que deleguessin la seva representació en el Parlament a altres diputats. Allò va generar una bronca monumental llavors entre JxCat i ERC, en la qual es van acusar públicament de mentiders. Dos mesos i mig després va arribar l’acord, certificat pel ple del Parlament. Es tractava de designar diputats substituts i llest.

Tot semblava correcte fins que JxCat va dir que, que no considerava necessari designar ningú, malgrat que Oriol Junqueras i Raül Romeva sí que ho havien fet per carta dimecres. L’enuig d’ERC va ser monumental i va acusar els postconvergents de trencar l’acord. I així fins al precipici. Una vegada més, les espases alçades fins una hora abans d’iniciar-se el ple amb les votacions de les propostes de resolució fruit del debat de política general. JxCat es negava a acatar el que li exigia el president del Parlament: que els seus quatre diputats presentessin un escrit com el de Junqueras i Romeva. La resposta, un 'no' taxatiu.

I de nou, totes les alarmes enceses i dues reunions al més alt nivell al Parlament amb el president Torra, el vicepresident Pere Aragonès, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi i el mateix Torrent, així com els parlamentaris negociadors d’un i altre bàndol. Hi va haver un munt de retrets mutus i acusacions de voler malmetre la legislatura. Prèviament, en la reunió del grup d’ERC s’hi escoltaven missatges apocalíptics, com que aquest podria serl’últim dia de la legislatura.

Esquerra descrivia JxCat com un grup amb batalles internes . I aquests últims acusaven els republicans de continuar sense digerir que en les eleccions del desembre Puigdemont s’imposés a Junqueras. Així de fangosa és la batalla que es va veure clarament durant tot el dia al Parlament, tot i que a mitja tarda uns i altres compareguessin junts per exhibir un pacte amb què intentar maquillar una evidència: la ruptura total d’objectius estratègics i fins i tot de sintonia personal.

Després d’hores de reunions, en efecte, van arribar a un pacte... que cadascú va interpretar a la seva manera. ERC defensava que JxCat havia cedit presentant quatre escrits a la Mesa del Parlament, referint-se a un text que el postconvergent Albert Batet havia presentat al matí. En canvi, JxCat afirmava que aquests textos demostraven que no se cedia el vot dels quatre diputats.

Paraula dels lletrats

Per si fos poc el conflicte, els lletrats del Parlament advertien a mitja tarda que no, que el pacte exhibit donava prou garanties jurídiques perquè JxCat es remetia a una situació prèvia a la interlocutòria de Llarena: en cada votació, els quatre vots dels diputats absents se sumaven, sense més ni més, a JxCat. Una cosa que podria ser de dubtosa legalitat i que podria provocar posar sota el riscd’impugnació judicial les votacions que faci el Parlament.

Notícies relacionades

La crisi entre JxCat i ERC per la fórmula triada per substituir els diputats suspesos

L'ultimàtum de Torra a Sánchez fa aigües i esquerda la unitat del Govern

Però malgrat l’advertència dels lletrats, la majoria independentista de la Mesa va votar a favor del pacte JxCat-ERC. I llavors van arribar les peticions de l’oposició perquè es reconsiderés la decisió. Una oposició que ja amenaça amb portar el conflicte de nou al Tribunal Constitucional, i fins i tot amb alguna querella.

Així, el Parlament, en lloc de debatre les resolucions sobre salut, dependència, infraestructures o vies de diàleg amb l’Estat, quedava de nou bloquejat per la incapacitat dels grups que donen suport al Govern de posar-se d’acord en un simple document de sis diputats que, de facto, la Cambra ha deixat de pagar el terra. És a dir, ja no exerceixen com diputats.