LA CRISI CATALANA

L'ultimàtum de Torra a Sánchez fa aigües i esquerda la unitat del Govern

JxCat i ERC obliden l'amenaça del president en les resolucions del debat de política general

Fonts d'ERC confirmen que JxCat en cap moment ha plantejat reflectir l'ultimàtum en els textos

jcarbo45315333 torra181003164643

jcarbo45315333 torra181003164643 / JOAN CORTADELLAS

5
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal

Menys d’un dia. Això és el que ha durat el nou gir sorpresa del full de ruta del president de la Generalitat, Quim Torra, en el debat de política general del Parlament. Un gir consistent a tornar als ultimàtums sobre el referèndum –o un pacte al novembre o retirada del recolzament al Govern dePedro Sánchez–, al qual ningú, ni els partits que recolzen el Govern, han donat suport, deixant en la més absoluta solitud un Torra que, segons alguns observadors sobiranistes, passa per un dels seus pitjors moments en el càrrec. Càrrec que mai va creure que arribaria a ostentar, setmanes abans de ser nomenat.

Si del debat de política general se’n volia sortir amb més unitat i claredat en el rumb independentista –una cosa que reclamen al carrer molts ciutadans anònims partidaris de la independència i que continuen creient que elreferèndum de l’1-Oés un mandat per fer efectiva la república–, el cert és que quan aquest dijous s’acabi el debat –un dels més breus que es recorden, amb una mica menys de dues hores d’intervenció de Torra entre les dues jornades– la sensació d’improvisació i inestabilitaten la nau del procés haurà augmentat.

La solitud de Torra ha començat durant la sessió matinal del debat en el Parlament. No és que els comuns ni el PSC –eventuals aliats en el Parlament, els primers, i a Madrid, els segons, per la seva relació amb el PSOE– li retraguessin que torni al ‘tenim pressa’. És que la intervenció del representant d’ERC, Sergi Sabrià, va ser clarament diferent a la de l’estratègia de l’ultimàtum. De forma elegant, Sabrià va reclamar que s’evitin les “dreceres” i no es recorri a l’“escenificació”, sinó que es busquin consensos, per exemple, amb l’espai dels comuns.

El representant republicà es feia eco així del malestar a les files republicanes, que en cap moment –com tampoc lacúpula del PDECat– van tenir notícia de la concreció sobre la bomba que llançaria el president. Una bomba que atribueixen a un factor humà: sortir al pas de les crítiques que rep a l’independentisme per no fer efectiva la república.

Xoc d’estratègies

L’ultimàtum de Torra no quadra ni amb l’estratègia d’ERC, ni, fins i tot, amb les últimes reflexions de l’expresident Carles Puigdemont, que en un llibre de publicació recent parla més aviat d’explotar al màxim i sense presses la via de la negociació amb l’Estat i laintermediació internacional. L’estocada final la va donar la CUP amb la intervenció de més oposició frontal i radical de totes les passades durant el debat. La CUP ja no garanteix estabilitat al Govern.

No cal remarcar que Ciutadans i el PP estan als antípodes de l’Executiu. I respecte al PSC, el cert és que Miquel Iceta va fer una intervenció temperada sobre el pla de govern, però va ser el mateix Torra, fa una setmana, qui va rebutjar negociar amb els socialistes els pressupostos. És a dir, que només li queden els comuns per aprovar-los, i aquests ja han posat condicions per fer-ho –reforma fiscal redistributiva, revertir retallades en sanitat i educació, entre d’altres–, mentre Torra feia una mínima autocrítica de la seva gestió social, després de proclamar el dimarts que Catalunya va bé.

A totes aquestes iniciatives, Torra ha respost demanant de nou a la CUP que l’ajudi a forjar la unitat, insistint davant dels anticapitalistes que sí que està posant terminis, i obviant completament l’esmena parcial que Esquerra li ha plantejat. Tot per evitar mostrar debilitat o solitud parlamentària. Però el cert és que fonts del PDECat constaten que tothom en aquest flanc fa la guerra pel seu compte i falta coordinació. “No sabem què fer, és un desastre”, assumeixen.

Les contradiccions

I és que, a Madrid, els diputats sobiranistes no amagaven el seu malestar. El republicà Gabriel Rufián proclamava que “els ultimàtums els carrega el diable”. En el PDECat es pregunten què els demanarà Torra que facin quan el Govern del PSOE, per exemple, presenti una reforma de la llei educativa del PP, o quan es negociïn els Pressupostos de l’Estat que inclouran partides favorables a infraestructures de Catalunya. “Els periodistes us ho creieu tot”, ironitzava un conseller republicà als passadissos del Parlament respecte a un ultimàtum que s’ha anat desfent com un terròs de sucre durant tot el dia.

La primera mostra que no hi havia cap concreció en aquesta amenaça és lacarta de Torra a Sánchez, en la qual li demana cita per a “les pròximes setmanes”, però en la qual ja no hi ha ni rastre d’ultimàtums, sinó una nova referència o apel·lació que el Govern formuli una proposta sobre Catalunya i accepti negociar el referèndum. Una carta breu a la qual la Moncloa ha respost amb evident malestar: ara no és el moment de la reunió.

I la certificació definitiva que el castell de focs artificials del dimarts desplegat per Torra es convertia en un petit petard infantil ha arribat a l’hora de posar per escrit les prioritats del Govern i dels grups que el recolzen. Ni rastre d’ultimàtums, ni rastre d’amenaces al Governamb la retirada del recolzament. Al contrari, les resolucions conjuntes deJunts per CatalunyaiERC, i fins i tot les de JxCat en solitari, són un nou cant a la negociació sense condicions ni renúncies”. Un gir argumental que els cupaires denuncien com una nova mostra de processisme i que contribueix a engrandir, encara més si pot ser, la bretxa entre el Govern i els anticapitalistes.

Fonts d’ERC consultades sobre això van assegurar que no només els republicans no van proposar posar negre sobre blanc l’ultimàtum, sinó que tampoc Junts per Catalunya, en l’elaboració de les resolucions conjuntes, la van suggerir en cap moment.

I ara, diàleg sense límits

Al contrari, en la resolució conjunta de JxCat i ERC sobre el diàleg s’aposta a fons per aquesta via: “El Parlament de Catalunya insta el Govern a impulsar el diàleg i lanegociació bilateralamb l’Estat,sense condicions ni renúnciesa les voluntats i als amplis consensos expressats per la ciutadania de Catalunya per arribar a acords que donin resposta a les demandes polítiques, econòmiques i socials dels ciutadans de Catalunya”.

Notícies relacionades

En aquest sentit, s’aposta per “continuar explorant les vies del diàleg i la negociació per garantir l’exercici deldret a l’autodeterminació, incloent-hi negociar unreferèndum acordat, vinculant i reconegut internacionalment”. No s’inclou cap termini temporal.

És més, la resolució parla de negociar altres qüestions sectorials. És a dir, continuar el camí ja existent per desbloquejar, per exemple, lleis suspeses pel TC. Tampoc en les tres resolucions pròpies de JxCat es parla d’ultimàtum, com si aquesta amenaça s’hagués esfumat del debat. Pólvora cremada, desconcert sobiranista quan acabava de sortir de la crisi delsdiputats suspesos, i confiança malmesa en les negociacions entre institucions.