Contra Espanya es viu millor

Quim Torra feia gairebé 20 anys que treballava en una empresa d’assegurances quan va decidir fundar A Contra Vent, una petita editorial per recuperar textos del periodisme literari clàssic català. No és estrany, doncs, que el president s’hagi avorrit en quatre mesos de tedioses reunions, d’estadístiques sobre l’atur o de negociacions amb els seus socis. És un home d’acció, almenys d’una certa idea romàntica del que és l’acció, i a la mínima oportunitat ha tornat a la seva zona de confort.

El peu l’hi han donat les imatges inèdites que es van veure davant el Parlament dilluns a la nit. Uns joves es van prendre massa seriosament la consigna de Torra que “collessin” el Govern, i van estar a punt de colar-se a l’edifici. Posat entre l’espasa dels CDR i la paret dels Mossos, Torra va tirar aquest dimarts de la màxima que mai li ha fallat: contra Espanya es viu millor.

El president va preferir el cop d’efecte a l’acceptació que té un problema. En el seu discurs en el debat de política general, que solia ser el més important de cada curs polític, allò de menys van ser els detalls sobre el pla del Govern per als propers anys o les explicacions sobre el que va passar en l’aniversari de l’1-O. De fet, Torra va despatxar els incidents amb la promesa que Miquel Buch compareixerà en el Parlament i amb una tíbia reprensió als joves díscols: van ser “uns fets aïllats poc representatius”, que confia que no es tornin a produir.

Però Torra havia anat al Parlament a llançar un ultimàtum a Pedro Sánchez que va sorprendre propis –sobretot propis– i estranys. Els contactes entre el Govern i la Generalitat són constants, i segons alguns protagonistes, comencen a ser prometedors. Fins ara el president havia cuidat les formes per no trencar aquest fil, i fins i tot Puigdemont va dir fa uns dies que cal donar “un espai de confiança” al president de l’Executiu espanyol.

Passa que el rampell activista del president pot provocar un efecte papallona que el sobrepassi. L’estabilitat política a Catalunya i a Espanya és tan fràgil que aquest dimarts, després d’escoltar Torra, tots els presents –diputats i periodistes– elucubraven en el Parlament amb què passarà ara, i quan passarà. Eleccions generals, eleccions a Catalunya, canvis d’aliances, ruptures entre socis... Tot és possible en l’era del procés.

És possible, per exemple, que la Cambra hagi estat gairebé tres mesos tancada per una discrepància entre les formacions que donen recolzament al Govern. I que, el dia que es reobre, aquesta esquerda es tapi amb un pacte que haurien d’analitzar més els semiòlegs que els periodistes. Els grups independentistes voten solemnement que no acaten Llarena, i dos minuts després acorden que faran exactament el que Llarena demanava (apartar els diputats processats, entre ells Puigdemont i Junqueras).

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Per augmentar la confusió, el sistema de votació no va funcionar a la primera, i Roger Torrent va ordenar que hi hagués repetició. Alguns van especular que l’òxid havia afectat el mecanisme per la falta d’ús, però el president del Parlament va aclarir que s’estrenava una nova tecnologia.

No van ser noves, no obstant, les intervencions de Carlos Carrizosa (Ciutadans) invocant articles ignots del reglament per intentar que les votacions es produïssin segons la seva interpretació de les normes. Ni tampoc les respostes invariablement negatives de la Mesa de la Cambra a aquestes peticions, que van acabar propiciant, com en les jornades de trist record del 6 i 7 de setembre de l’any passat, que el PP i Cs abandonessin l’hemicicle. El PSC aquesta vegada no ho va fer, però els socialistes tampoc van participar en la votació amb què s’acataven les directrius de Llarena fingint el contrari. Així que, a grans trets i a l’espera de la jornada d’aquest dimecres, la vida continua igual en el Parlament.