Anar al contingut

Iglesias sosté Sánchez davant del fantasma d'avanç electoral

Endureix l'oposició ideològica, però el recolza en temes estratègics per allunyar les urnes i recuperar 'punch'

El Govern creu que els morats han assumit que no hi haurà 'sorpasso' i confia en la col·laboració

Iolanda Mármol Juan Ruiz Sierra

Iglesias sosté Sánchez davant del fantasma d'avanç electoral

Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van deixar enrere aquest estiu aquella estèril relació omplerta de recels i semblen haver aconseguit estrènyer fins i tot vincles personals en uns mesos d’inflexió transcendental (en els terrenys íntim i polític) per a tots dos. Des d’una confiança acabada d’estrenar, i segons els seus col·laboradors sincera, els dos adversaris de l’esquerra fan equilibris al filferro d’una legislatura de compte enrere on necessiten alhora ser diferents i abraçar-se per sumar. Només des d’aquest nou tauler de joc s’entén la contradicció que PSOE i Units Podem afronten. Els morats, quarta força a les enquestes, no volen encarar unes eleccions aviat. Necessiten allargar la legislatura dels socialistes que aspiraven a desbancar per recompondre’s. El Govern, pendent que el termòmetre electoral li indiqui el moment més propici per a la convocatòria de legislatives, creu que els seus socis han assumit una condició de subalternitat. La Moncloa opina que han acabat per acceptar que el somiat ‘sorpasso’ no es produirà. Podem, assenyalen fonts de l’Executiu, s’ha de resignar a ser una espècie d’IU ampliada. I des d’allà, “influir el PSOE”. 

De moment, en els dies més amargs de Sánchez com a president, Iglesias ha decidit recolzar-lo en temes estratègics per no posar-lo més plom a les ales, i distanciar-se només en temes ideològics. ¿Significa això que dona per perdut el ‘sorpasso’? Aquesta decisió no està presa. “Estem cavalcant sobre el tigre: som socis preferents del nostre principal adversari. No podem deixar caure el Govern, però necessitem desmarcar-nos-en i el debat és si renunciem ja a guanyar o no”, resumeix un diputat.

Iglesias ha evitat fer sang amb la tesi de Sánchez. El més lluny que ha arribat és a dir que és “cutre” no citar altres autors quan utilitzes els seus textos, però en una posició allunyada de la de PP o Ciutadans, que demanen compareixences al Congrés i fins i tot, els d’Albert Rivera, una comissió d’investigació. Podem passa d’“ensenyar les dents” a “cogovernar”. 

El rei i els toros

Fonts del partit expliquen que la direcció ha arribat a la conclusió que han de sostenir Sánchez per tenir temps i recuperar ‘punch’ abans de les eleccions generals. Amb aquest objectiu, s’ha imposat la tesi de cooperar des del conflicte. És a dir, recolzar el Govern en les polítiques clau, especialment en  els Pressupostos, provant de projectar-se com a esquerra útil i, en paral·lel, desmarcar-se en qüestions ideològiques que no posen en risc Sánchez.

Els dos últims exemples, la monarquia i els toros. Iglesias vol que el Congrés reconsideri la seva decisió de no investigar les converses de Corinna zu Sayn-Wittgenstein, ha advertit que no recolzarà una reforma dels aforaments que no retiri la protecció especial al rei, i ha reconfirmat que, en tot cas, forçarà un referèndum  si hi ha reforma constitucional per retallar aquest privilegi, com proposa el Govern. Informes interns de la formació morada vindrien a concloure que hi ha una àmplia franja social reticent a la monarquia que podria veure bé aquestes reclamacions, indiquen fonts del partit. “Clar que tenim disposició com a socis de Govern per a polítiques socials, però no per blanquejar la corrupció de la monarquia com sembla que estan fent PSOE, PP i Ciutadans”, avisava Iglesias dijous.

Sortir a guanyar o finestra tancada

El Govern diu confiar en els seus socis morats. Fonts de la Moncloa consideren que Iglesias ha assumit que Podem pot ser un soci a l’esquerra, però no una força hegemònica. Estan satisfets amb la col·laboració i reconeixen que per facilitar-la necessiten cedir un protagonisme generós al líder podemista, una cosa a què estan disposats mentre miren el rellotge electoral.

La qüestió és si Iglesias ha renunciat veritablement a guanyar, com creu l’Executiu. Fonts morades expliquen que coexisteixen dues tesis al partit. La dels que assumeixen que la finestra d’oportunitat s’ha tancat i que la col·laboració amb el PSOE ha d’anar en augment (amb Manuela Carmena com a bandera a l’Ajuntament de Madrid). I la dels qui volen encara disputar l’hegemonia de l’esquerra als socialistes. Segons aquestes fonts, Iglesias té una convicció “sincera de col·laboració” amb Sánchez, però també està alerta, convençut que el poder de la Moncloa “desgasta”. Les últimes dues setmanes negres del president reforcen la seva visió. I els seus esperen que decideixi que s’ha de sortir a guanyar.