Urkullu demana un model confederal i plurinacional per a Espanya

Proposa actualitzar i ampliar les competències i garantir «un sistema de bilateralitat efectiu»

zentauroepp45115210 graf7063  vitoria  20 09 2018   el lehendakari  i igo urkull180920132016

zentauroepp45115210 graf7063 vitoria 20 09 2018 el lehendakari i igo urkull180920132016 / David Aguilar

4
Es llegeix en minuts
Europa Press

El ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, ha demanat aquest dijous que s’apliqui “una democràcia plurinacional” a Espanya i s’avanci cap a un model confederal, i ha reclamat al Govern de Pedro Sánchez “un doble sí” al compliment íntegre de l’Estatut de Gernika i al reconeixement de la plurinacionalitat. A més, ha assegurat que “l’actualització dels Drets Històrics pot propiciar el ple reconeixement de la personalitat política del poble basc”.

També ha cridat als grups del Parlament Basc a aconseguir un consens més “ampli i sòlid” del nou estatus, fins ara pactat entre el PNB EH Bildu, que suposi més integració, i veu possible que la reforma estatutària reconegui “el caràcter nacional” d’Euskadi. Al seu parer, “la grandesa de la democràcia no es conforma a reflectir el dret de la majoria”, sinó que “considera la minoria, per tal de facilitar la integració”.

Durant el ple de política general que se celebra al Parlament Basc, Urkullu creu que existeix una necessitat que el Govern central “afronti aquesta etapa amb altura de mires” perquè, “després de gairebé 40 anys, no es compleix l’Estatut de Gernika i no s’assumeix la realitat plurinacional de l’Estat”.

Pacte i convivència

“Si es manté aquest entossudiment, aquest ‘doble no’, ¿quina és l’alternativa? La meva proposta és substituir actituds que poden conduir a decepcions i frustracions que mai sabem on acaben per una nova actitud que generi il·lusió i desemboqui en una realitat de pacte i convivència”, ha assenyalat.

Per això, ha citat l’Executiu socialista a comprometre’s amb un “doble sí”, com són el compliments “en la seva integritat l’Estatut”, i assumir “la realitat plurinacional de l’Estat”.

En aquest sentit, ha recordat que, durant mesos, PNB, EH Bildu, Elkarrekin Podemos, PSE-EE i PP han treballat en un nou estatus. “Avui em permetran convidar-los a acariciar aquest acord”, ha assenyalat a la Cambra basca.

El ‘lehendakari’ ha destacat que els bascos han “heretat” un autogovern que permet, si es “cuida, mantenir-nos drets com a poble”. Segons el seu parer, és necessari “créixer des de l’acord i l’acord se substancia aquí”. Per això, ha citat als grups a “imaginar avui l’escenari d’un ampli acord”, que és “possible” i “és positiu” perquè suposa “reconciliar, aclarir, avançar, garantir i créixer”.

Per això, ha assenyalat que hi ha possibilitats de consens si s’aprofundeix “en els nexes que revela el mateix treball de la ponència”, com són “adequar l’autogovern a la nova realitat de la convivència, reconèixer el caràcter nacional d’Euskadi i la singularitat del nostre model; aprofundir en la pluralitat i el reconeixement dels diferents sentiments de pertinença”; i garantir els drets i polítiques socials, premiar la cohesió i la justícia social.

Actualització de les competències

També ha instat a “actualitzar el catàleg de competències i ampliar el fons competencial; aclarir la capacitat de decisió i garantir un sistema de bilateralitat efectiu; i assentar la vocació europea i la projecció internacional del nostre país”. “Aquests nexes poden i han de facilitar la convergència, eixamplar l’acord”, ha asseverat.

El ‘lehendakari’ considera que l’actualització dels Drets Històrics “pot establir un mecanisme que obligui a les institucions basques i de l’Estat a actuar sota un principi de bilateralitat i concertació”. “El nostre referent, Europa, és un exemple en el seu funcionament de democràcia plurinacional, el marc per a la convivència harmònica de realitats nacionals diverses”, ha dit.

En aquesta línia, ha manifestat que “el model confederal funciona per donar solució a realitats en les quals conviuen diferents sentiments de pertinença nacional”. A més, ha remarcat que “la foralitat té un sentit essencialment confederal” i planteja aplicar-lo a l’Estat espanyol. “Parlem d’una ‘democràcia plurinacional’”, ha afegit.

Lectura ambiciosa de la Constitució

Iñigo Urkullu ha indicat que “és possible una relectura més ambiciosa de la Disposició Addicional Primera de la Constitució i de la Disposició Derogatòria que considera definitivament derogada la Llei d’abolició foral de 25 d’octubre de 1839”.

“Aquella abolició dels Furs, completada el 1876, va suposar el qüestionament dels nostres Drets Històrics i la consagració de la ‘unitat imposada’, davant el model d’‘unió voluntària en qualitat d’igualtat’ que, durant segles, havia garantit la convivència. La Disposició Addicional i la Derogatoria de la Constitució de 1978 contenen, de manera implícita, un potencial que no ha sigut desenvolupat en plenitud”, ha afegit.

Per això, s’ha mostrat convençut que “l’actualització dels Drets Històrics pot propiciar el ple reconeixement de la personalitat política del poble i un conjunt de poders, singular i únic, que permeti el desenvolupament de les aspiracions col·lectives”.

Integrar la minoria

El president del Govern Basc ha convidat a “avançar en un escenari per a l’acord, que és més sòlid com més ampli és”. “La grandesa de la democràcia no es conforma a reflectir el dret de la majoria; suma, també, la consideració a la minoria per tal de facilitar la integració”, ha remarcat.

Per això, ha reclamat “un acord majoritari en una norma bàsica de convivència” perquè “garanteix el seu futur, el reforça”. “La clau és eixamplar l’acord, més acord significa més bon pacte”, ha explicat.

Notícies relacionades

Íñigo Urkullu ha asseverat que “l’objectiu d’aquesta nova etapa seria l’assumpció d’Euskadi com a realitat nacional amb voluntat històrica d’autogovern i de decisió; i la consideració de l’Estatut com a norma de rang quasi-constitucional”.

D’això, segons ha aclarit, es deriven conseqüències jurídiques, polítiques i relacionals: “una capacitat competencial i d’autoorganització institucional singular; una relació amb l’Estat basada en la bilateralitat i el pacte; i un sistema de garanties eficaç que impedeixi la vulneració de l’autogovern”.