Anar al contingut

SUMARI PER REBEL·LIÓ

El Govern va controlar moviments de la Guàrdia Civil contra l'1-O

Alts càrrecs de l'Executiu català van tenir coneixement, a través dels Mossos, del registre a l'empresa Unipost de Terrassa

Des de la Conselleria d'Interior es va informar la d'Economia dels efectius que participaven en l'operació i les incidències

J. G. Albalat / Rafa Julve / Ángeles Vázquez

Aquella va ser una de les jornades en què es va disparar la tensió arterial del procés. Faltaven menys de dues setmanes per a l’1-O   i els nervis ja es trobaven a flor de pell al carrer i a molts despatxos. Dies abans, la Guàrdia Civil havia registrat el setmanari ‘El Vallenc’ a la capital de l’Alt Camp buscant material relacionat amb el referèndum unilateral. Allà no va trobar cap papereta, però sí que va topar amb una protesta veïnal a les portes del local. L’ambient es caldejava, i el 19 de setembre encara es va crespar més, quan els investigadors de l’institut armat van pentinar durant més de 12 hores la seu de l’empresa Unipost a Terrassa. De nou, eren conscients que tenien desenes de persones increpant-los a l’altre costat de la porta; el que no sabien en aquell moment és que el Govern de Carles Puigdemont els vigilava, tenia controlats els seus passos.

D’acord amb un atestat de la Guàrdia Civil inclòs en el sumari del cas que s’instrueix en el Tribunal Suprem sobre un presumpte delicte de rebel·lió (entre d’altres) comès per l’expresident i els seus consellers i al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, membres de l’Executiu català van anar rebent informació detallada sobre com es desenvolupava el registre d’Unipost. En resum, l’esmentat informe assenyala que el llavors secretari general d’Interior, César Puig, va enviar aquell 19 de setembre quatre correus electrònics al llavors secretari general d’Economia i Hisenda, Josep Maria Jové. Aquells ‘e-mails’ explicaven el que estava passant a l’empresa de missatgeria tal com ho veien els Mossos, ja que eren “un reenviament de l’informe d’incidències” confeccionat per la policia autònoma, “concretament pel cap de torn de la sala central de comandament de la prefectura de la policia situada al carrer de Bolívia, 30-32 de Barcelona, estant firmada pel subinspector Josep Lluís Guerrero López”.

Josep Maria Jové i Oriol Junqueras, durant una compareixença en el Parlament, el febrer del 2017. / DANNY CAMINAL

Puig està processat actualment per l’Audiència Nacional en el cas per sedició del major Josep Lluís Trapero. Jové és ara diputat d’ERC en el Parlament i, com a aforat, espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideixi si l’investiga pels preparatius de l’1-O arran de les indagacions iniciades pel Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. En el moment del registre d’Unipost, l’esmentat dirigent d’Esquerra era el número dos d’Oriol Junqueras a la Conselleria d’Economia i, segons els investigadors, també era alguna cosa més, ja que el consideren el cervell de tota la logística per nodrir d’urnes, paperetes i altre material necessari perquè pogués dur-se a terme el referèndum. Per això aquest alt càrrec va rebre una informació que suposadament no l’hauria d’incumbir per les funcions que exercia.

"Sis furgonetes logotipades"

Segons l’atestat de la Guàrdia Civil, el primer correu de Puig a Jové es va enviar a les 11.42 hores. S’hi informava del lloc de la instal·lació (la seu d’Unipost), del nombre de vehicles de l’institut armat que duien a terme l’operació, “sis furgonetes logotipades”, i que s’anaven “concentrant civils a la zona”.  Set hores més tard, a les 19.06 hores, s’enviava el segon ‘e-mail’, que detallava que els investigadors havien sol·licitat la “presència d’antiavalots” i se’ls havia respost que “ja hi ha efectius i comandaments que donaran la resposta i el recolzament necessari”. Al seu torn, el mateix informe d’incidències avisava dels problemes de dos vehicles de la Guàrdia Civil per abandonar la zona (els Mossos van assegurar un carrer perquè poguessin sortir en sentit contrari)  i que el secretari judicial no podia entrar a l’empresa “perquè un grup de persones li impedeixen fer-ho”. També s’apuntava la “presència de mitjans de comunicació”.

Els investigadors consideren que el número dos d’Economia, destinatari dels missatges, va ser el cervell de la logística de la consulta

El tercer missatge, de les 19.54 hores, incorporava a aquesta informació la decisió dels Mossos d’“actuar sobre els manifestants perquè el secretari judicial pugui accedir a l’interior de l’empresa i practicar la diligència que havia de realitzar”,  mentre que el quart correu era de les 21.16 hores i s’hi reflectien “les incidències ocorregudes” i “l’acabament del dispositiu”, a les 21.10 hores. També s’indicava que a les 20.05 hores “una furgoneta de la Guàrdia Civil ha quedat enclosa pels concentrats i ha hagut d’intervenir l’ARRO, una unitat especial de seguretat ciutadana, si bé no és fins a una hora després, les nou del vespre, quan a l’informe s’indica que la furgoneta que havia quedat assetjada ha pogut abandonar la zona”.

Aquell 19 de setembre l’Executiu de Mariano Rajoy el va viure com un triomf, ja que en l’esmentat registre a les instal·lacions d’Unipost la Guardia Civil sí que es va apuntar un punt que els monclovites consideraven definitiu contra l’1-O. Els agents van confiscar en aquella empresa 45.000 certificacions de notificacions preparades per ser enviades als ciutadans que havien sigut designats pel Govern per exercir de presidents, vocals i suplents de les meses electorals. Ja introduïda en sobres amb la capçalera de la Generalitat, els investigadors consideraven que l’esmentada documentació representava el 80% dels oficis necessaris per a la consulta. Certament, aquell tipus de comunicacions ja no van ser remeses als ciutadans. No obstant, això no va dissuadir el Govern de seguir endavant en la seva intenció de celebrar el plebiscit. Tampoc la Guàrdia Civil va parar màquines. L’endemà es duia a terme el registre de la Conselleria d’Economia, a la Rambla, i el tensímetre es va disparar. Jové i altres alts càrrecs de l’Executiu català van ser detinguts.

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.