La ministra de Justícia assegura que "des del primer moment" la seva intenció va ser defensar l'Estat i el jutge Llarena

La ministra de Justícia, Dolores Delgado, no havia tornat a parlar des de la polèmica del mes d’agost sobre la seva negativa a defensar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena davant dels tribunals belgues “pels actes privats” que se li atribuïen en la demanda dels fugits del procés. Aquest dimarts, al Congrés dels Diputats, no va esmentar aquesta excepció que va portar a convertir-se en la diana de les associacions de jutges i fiscals i al seu lloc va sostenir que “des del primer moment” la seva “intenció i la del Govern ha sigut defensar els interessos del nostre Estat, la immunitat jurisdiccional espanyola i al jutge demandat”.

Però no incloure-la en la seva intervenció d’una hora no la va salvar que després l’hi recordessin els portaveus del PP i de Ciutadans en la seva intervenció. Delgado prèviament havia demanat un "exercici de responsabilitat" i va qualificar d’"instrumental" la demanda presentada per l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, perquè tot fa "referència a decisions jurisdiccionals realitzades en la causa especial" contra els líders del procés per haver declarat unilateralemente la independència. "Aquí tenim els recursos, aquí se segueix el procediment i aquí se segueix l’estratègia processal d’acusacions i defenses, el que no es pot permetre és que s’utilitzi Bèlgica" per posar-ho en qüestió, va asseverar la ministra.

Quant als "actes privats" que la nota de premsa de Justícia va atribuir a Llarena, per negar la seva defensa en aquest sentit, Delgado en aquesta ocasió els va definir com "manifestacions en un esdeveniment, però absolutament imbricades en l’assumpte i el procediment, de manera que es qüestionava la sobirania de jurisdicció". Més endavant va negar que hi hagués hagut contradicció en l’actuació ministerial, tot i que en la nota que va informar sobre la seva decisió pogués ser que faltés o sobrés alguna cosa. En les seves paraules, pronunciades per Llarena a les portes d’una conferència que impartia, havia negat l’existència de presos polítics a Espanya iincloïa com a condicional els delictes que s’atribueixen als processats, malgrat que la demanda la mostrava com una asseveració.

Sense un però en tribunals internacionals 

Apel·lant a la transparència, la ministra va detallar tots els passos fets a l’agost per intentar "la defensa dels interessos d’Espanya", que "és preservar la nostra sobirania de jurisdicció", tot i que calia "preveure els possibles escenaris internacionals" per "determinar l’estratègia d’Espanya per defensar els seus interessos internacionals i no tenir ni un però en cap tribunal internacional". Justícia va contractar un advocat belga per defensar tant la jurisdicció dels tribunals espanyols com el magistrat.

Notícies relacionades

García Ortiz es responsabilitza de la filtració del cas del nòvio d’Ayuso

El PSOE manté a l’abril el límit per renovar el CGPJ i el PP no fixa terminis

Les seves paraules no van semblar convèncer els diputats que havien demanat la seva compareixença, tot i que Delgado ho va fer voluntàriament. Tant el PP com Ciutadans van destacar que en un primer moment el Ministeri de Justícia va distingir entre la defensa de la jurisdicció espanyola i els actes privats del jutge Llarena. El portaveu d’aquest últim partit, Marcial Gómez, va assegurar que aquesta havia sigut la desena rectificació del Govern de Pedro Sánchez i va destacar la gravetat de no defensar un magistrat que per ser instructor de la causa per rebel·lió seguida al Tribunal Suprem havia sigut assetjat per fer la seva feina.

Tampoc va semblar que la ministra convencés el PDECat. El seu portaveu, Lourdes Ciuró, que va atribuir el canvi d’actitud de Justícia a les "pressions de l’extrema dreta", no es va quedar a escoltar la resposta de la ministra per acudir a la Diada, "una manifestació que serà pacífica per defensar els drets civils", va afirmar la diputada, com, segons la seva opinió, han reconegut els tribunals d’Alemanya, Bèlgica i Escòcia. A més, va dir que les manifestacions de l’extrema dreta espanyola acaben en destrosses i agressions, mentre que les celebrades a Catalunya ho fan "sense un paper a terra".