El jutge de l'1-O atribueix desobediència a Pere Aragonès i demana al TSJC la seva imputació

El titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius per al referèndum unilateral de l’1-O, atribueix al vicepresident del Govern, Pere Aragonès, un delicte de desobediència per no haver impedit la celebració del referèndum unilateral malgrat les resolucions dictades pel Tribunal Constitucional (TC). Aquest delicte està castigat amb una pena de multa i d’inhabilitació.

Així apareix en l’exposició raonada que el magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer va enviar a l’alt tribunal català a finals de juliol. En aquest document, el togat demana al TSJC que investigui Aragonès i també l’exsecretari general d’Economia i actual diputat d’ERC Josep Maria Jové, en el seu cas per desobediència, malversació de fons públics i revelació de secrets, ja que els dos són aforats per ser diputats el Parlament.

Segons el magistrat, Aragonès, que llavors era secretari d’Economia, va rebre una notificació del TC sobre la suspensió del referèndum el 13 de setembre del 2017, advertint-lo del seu "haver d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada". En la notificació, el Constitucional també advertia de les "eventuals responsabilitats, inclosa la penal", en les que podia incórrer en cas no atendre aquest requeriment. Jové va rebre la notificació el 15 de setembre.

El jutge conclou que, malgrat aquestes advertències del TC, ni Aragonès ni Jové "van desplegar cap activitat per impedir la celebració del referèndum ni per revertir els actes que ja havien fet anteriorment a l’esmentada notificació". Per això, considera que hi ha "sòlids indicis" que Aragonès hauria participat "com a autor" o com a "cooperador necessari" d’un delicte de desobediència, sense descartar algun altre delicte que pugui derivar-se de la instrucció de la causa.

El full de ruta i els diners públics

Notícies relacionades

Diada 2018: Manifestació de Barcelona en directe

El jutge de l'1-O demana al TSJC que imputi el vicepresident del Govern, Pere Aragonès

Les sospites del jutge contra Jové són més àmplies. En aquest sentit, l’escrit recull que al seu despatx d’Economia es va trobar el document Enfocat, considerat el "full de ruta" per aconseguir la independència, i les agendes per ell manuscrites on hi ha anotacions per "fer realitat la república catalana en el marc de la UE” i l’esbós de repartiment de càrrecs entre ERC i CDC, entre altres aspectes. Respecte a les converses telefòniques mantingudes per l’ara diputat destaca una amb l’exdirigent d’ERC, Marta Rovira, ara fugida, sobre la instal·lació de col·legis electorals per a l’1-O.

Així mateix, el magistrat detalla que la intervenció de Jové en el delicte de malversació de cabals públics es desprèn, fonamentalment, de les "nombroses converses" mantingudes amb Francesc Sutrias, que era director de Patrimoni de la Generalitat, que és el que suposadament el posa en contacte amb una persona que ofereix una nau a la localitat de Bigues i Riells on es van trobar paperetes del referèndum unilateral. El togat també li atribueix l’"organització logística" de la consulta. Els fons presumptament malversats en campanyes de publicitat, bustiada i observadors internacionals i aplicacions informàtiques ascendeix a 2,2 milions d’euros.