Memòria del 2017 en l'obertura de l'Any Judicial

La Fiscalia, contra la descoordinació policial: "Posa en perill la seguretat"

Segarra admet situacions de "descoordinació i desconfiança en l'ús compartit de la informació"

maria-jose-segarra-fiscal-general-del-estado

maria-jose-segarra-fiscal-general-del-estado

4
Es llegeix en minuts
El Periódico / Agencias

La Memòria de la Fiscalia General de l’Estat corresponent al 2017 adverteix que episodis de descoordinació i desconfiança entre cossos policials com els que van succeir en els atemptats de Catalunya posen en perill la seguretat nacional i advoca per la cooperació entre els diferents serveis d’informació per evitar "disfuncions".

Així ho exposa la fiscal general, María José Segarra, en la memòria que ha presentat aquest dilluns enl’obertura de l’Any Judicial, en què considera que el terrorisme d’inspiració gihadista és una de les principals amenaces per a la pau, la convivència i la democràcia en l’actualitat.

La Fiscalia admet que és "àmpliament conegut" que hi va haver situacions al caire de la descoordinació en la gestió de la informació i en la resolució del cas i que hi va haver "desconfiança en l’ús compartit de la informació". Insisteix en el fet que "en una matèria com aquesta, que afecta en bona mesura la seguretat nacional, la coordinació i la cooperació entre els serveis d’informació és una de les claus de la lluita contra el terrorisme; així doncs, és necessari evitar en el futur que es produeixin disfuncions d’aquesta naturalesa".

La Fiscalia General de l’Estat reconeix la importància que avui té la lluita contra el terrorisme en la política criminal. "El terrorisme, i molt singularment el terrorisme internacional gihadista, és una de les principals amenaces per a la pau i la convivència de les nostres societats", assegura.

Després de la desaparició d’ETA, el terrorisme gihadista acapara els esforços de fiscals i Forces de Seguretat. "Mentre les organitzacions terroristes tradicionals", com ETA i Grapo, "es troben immerses en un irreversible procés de desaparició i extinció, el terrorisme internacional gihadista s’ha consolidat com un problema global de dimensions especialment greus i alarmants, i constitueix actualment l’amenaça més gran per a la llibertat i la seguretat de les nostres democràcies".

El Ministeri Públic centra la seva feina en la tasca preventiva des dels atemptats de l’11 de març del 2004 a Madrid, en què van morir 192 persones i hi va haver dos centenars de ferits. L’objectiu és donar una "resposta anticipada" que permetés al sistema de justícia penal intervenir davant les activitats que han propiciat i facilitat l’expansió del gihadisme, i que estan servint per augmentar el risc d’accions terroristes.

Així, els fiscals treballen per detectar i frenar els processos de captació, adoctrinament, radicalització, reclutament, ensinistrament, i a les activitats de suport, recolzament i cobertura a les cèl·lules, grups i persones que militen en l’ideari gihadista. Aquest canvi d’enfocament cap a la prevenció "va ser sens dubte encertat", diu Segarra en la memòria.

Durant els últims anys,l’acció conjunta i coordinada dels serveis d’informació antiterroristes, sota el control de la Fiscalia i dels òrgans judicials, ha sigut "summament eficaç", i "no van ser pocs els intents d’execució d’atemptats terroristes que van poder ser avortats, uns en fase embrionària, altres en fase més avançada de preparació".

Sense risc zero

No obstant, reconeix, "el risc zero no existeix" i en aquest sentit la memòria recorda que els atemptats d’agost del 2017 a Catalunya en un atropellament massiu a la rambla de Barcelona. Els membres de la cèl·lula van ser abatuts a Cambrils, on també van protagonitzar un atropellament.

En aquest sentit, destaca l’avenç que suposa haver nomenatJavier Zaragoza com a assessor per a terrorisme del Tribunal Suprem per coordinar i supervisar els Fiscals de Sala en Cap en els recursos de cassació relatius als delictes de terrorisme i informar al Fiscal General de l’Estat sobre l’evolució de l’amenaça terrorista i sobre les mesures legislatives que siguin necessàries per millorar la resposta legal en vista d’aquest problema.

El Ministeri Públic advoca també per reforçar i intensificar la seva actuació sobre les fonts de finançament del terrorisme i garantir que aquestes dades siguin compartides en els fòrums nacionals o internacionals encarregats de la lluita antiterrorista.

Com a propostes de futur, la Fiscalia considera convenient reforçar la seva funció en l’àmbit de la coordinació i assessorament dels serveis policials especialitzats en la investigació i persecució del terrorisme, potenciant la realització d’activitats formatives amb les unitats específiques amb la finalitat de compartir amb els seus membres els criteris jurídics que han de presidir el desenvolupament de les investigacions.

Nous tipus penals

La Memòria elogia la incorporació de nous tipus penals per lluitar contra el terrorisme, i en especial per combatre d’una banda l’ensinistrament o l’adoctrinament passius, i per una altra, l’autoadoctrinament i l’autoensinistrament, especialment quan es produeixen ‘online’, al tractar-se de conductes "amb una notable potencialitat criminal i generadores d’un risc d’execució d’altres accions constitutives de delictes de terrorisme que ha de ser neutralitzat".

En aquest terreny, la fiscal general entén que el legislador "s’ha avançat a la normativa internacional, perquè els tipus penals de l’autoadoctrinament i adoctrinament passiu que acabem d’esmentar no disposen de suport normatiu europeu o internacional".

Notícies relacionades

La memòria esmenta que el Tribunal Suprem ha dictat 46 sentències en cassació, 34 de les quals han sigut confirmatòries de les sentències recorregudes; i en les 12 sentències restants s’ha estimat el recurs de cassació interposat, en un cas pel Fiscal i en 11 més per les defenses (en cinc casos amb estimació parcial del recurs i en sis casos amb estimació total del recurs).

Pel tipus de terrorisme: dels 46 assumptes sotmesos a examen casacional, 10 estan relacionats amb el terrorisme gihadista, tres amb el terrorisme de Grapo, tres amb el terrorisme radical gallec, 28 amb el terrorismed’ETA i els dos restants es refereixen a assumptesd’enaltiment  de diversos fenòmens terroristes.