Tempesta d'estiu en el Govern valencià

Tempesta estival o divorci cuit al caliu de l’estiu. L’arrencada del curs polític, el debat de política general de l’11 de setembre, i sobretot els nous pressupostos que s’han d’acordar a la tardor aclariran quin tipus de crisi ha viscut a l’agost el bipartit que formen el PSPV i Compromís, al capdavant de la Generalitat Valenciana. Retrets públics via Twitter, acusacions gruixudes de falta de lleialtat gairebé al més alt nivell i, finalment, un replegament que ha inclòs un cara a cara entre Ximo Puig i Mónica Oltra “cordial” però sense declaracions conjuntes posteriors. De fons, les pròximes eleccions autonòmiques, siguin quan siguin.

El president i la vicepresidenta van acomiadar el curs en aparent harmonia. En una roda de premsa conjunta van presumir de la bona salut del Pacte del Botànic i tots dos van assegurar que no veien motius per forçar un avenç electoral. La possibilitat fa mesos que és a sobre de la taula, d’una banda per singularitzar els comicis de la Comunitat Valenciana com la resta de nacionalitats històriques i fer-les pivotar al voltant del seu infrafinanciación; i per un altre per aprofitar un possible benefici electoral respecte al PP i Ciutadans, més dependents de les seves marques estatals.

Les hostilitats es van desencadenar el dia 22 d’agost a dos fronts. D’una banda, l’anunci per part de la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, que la primera comissaria de la Policia especialitzada en la violència de gènere s’establiria en la Ciutat de la Justícia de València. Oltra va respondre a Twitter criticant la seva ubicació als jutjats i no en el més amable espai ‘Dona 24h’. Però, sobretot, va enlletgir el que va entendre com una intromissió de la consellera de quota socialista en les seves competències com a consellera d’Igualtat.

También me resulta incomprensible y se me escapan las razones por las cuales la Consellera de Justicia no conoce sus competencias ni las ajenas y se salta a la torera el Pacto Valenciano contra la Violencia de Género y Machista. No tengo palabras, o me sobran y me las callo. pic.twitter.com/dWB5E0Gj5j

— Mónica Oltra Jarque (@monicaoltra) 22 de agosto de 2018

El pacte de la discòrdia

Però la guerra es va centrar en un tema capital per al Botànic: el finançament autonòmic. Al migdia del mateix 22 d’agost, el conseller d’Economia, Vicent Soler, també socialista, va passar de l’abstenció al vot a favor en la proposta del Govern central en el Consell de Política Fiscal i Financera. Ho va fer, segons va anunciar el mateix Puig, a canvi de mesures que suposaven uns 850 milions d’euros per a la comunitat i un tracte diferenciat.

Des d’Hisenda es va dir que Compromís (Oltra, el diputat Joan Baldoví i Clara Ferrando, la número 2 de la vicepresidenta) havien estat informats a tota hora i fins i tot es va filtrar el text d’un suposat correu electrònic donant compte del pas que s’anava a fer. Però els seus socis de govern van saltar i ho van negar. Amb Oltra al capdavant, van criticar el mateix acord, que van qualificar d’insuficient per no ser una solució global, i per haver canviat el signe del vot sense pacte previ.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Amb el pas de les hores i l’augment de la temperatura dels encreuament de declaracions, els socialistes es van centrar a defensar l’acord i Compromís, en criticar la“deslleialtat”que des del PSPV ja s’assumia amb el nom de“problema de comunicació”.Des de l’equip d’Oltra es va fer públic un missatge de Whatsapp de Soler donant compte del canvi del sentit del vot una vegada que ja s’havia produït, el que va obligar la Conselleria d’Economia a canviar la seva versió inicial.

Esperant Cantó

Ningú sap a qui beneficiaria un avenç electoral, però sí que només el PSPV i el PP, amb Isabel Bonig confirmada per Pablo Casado, estarien mitjanament preparats. Compromís, tot i que estigui clar que Oltra va de número u, encara ha de celebrar unes primàries sempre complicades, ja que no deixen de ser una coalició de partits. Quant a Podem i Ciutadans, no tenen ni cap de cartell. En el partit d’Albert Rivera, el dubte és si Toni Cantó farà el pas (o li faran fer) per liderar la candidatura, cosa que l’obligaria a deixar el seu escó a Madrid.