Sánchez no presentarà els Pressupostos fins a segellar un pacte amb Iglesias

L’Airbus  que sol transportar el president en els viatges llargs té dues zones ben diferenciades. Una petita i noble, per al cap de l’Executiu i els membres més importants del seu equip. I una altra de més àmplia, que acull guardaespatlles, metges, servei de protocol i, en ocasions, també periodistes. Pedro Sánchez es va acostar fins aquí divendres passat a la nit. Semblava relaxat. El líder socialista havia visitat en cinc dies quatre països llatinoamericans (Xile, Bolívia, Colòmbia i Costa Rica) i tenia davant de si un escenari polític ple d’interrogants: de la tardor calenta que prepara l’independentisme a Catalunya alscomplexos equilibris parlamentaris que es veu obligat a fer amb només 84 diputats del seu propi partit. Però semblava relaxat.  

Tot i que continua sent sobretot un desig, l’aposta de Sánchez és que aconseguirà acabar la legislatura. Portar-la fins a mitjans del 2020. La peça sobre la qual basa el pronòstic, la seva sintonia amb Pablo Iglesias, s’ha mostrat sòlida, va explicar, començant per les converses per alsPressupostos Generals de l’Estat de l’any que ve. Va dir que els tiraria endavant. “Als grups [que el van recolzar en la moció de censura, s’entén] els interessa aprovar-los”, va afirmar. Però ara tot està abocat en la formació morada, fins al punt que l’Executiu no presentarà el projecte de comptes públics, va anunciar Sánchez, sense haver segellat abans un pacte amb Podem. Només després tractarà el projecte a fons amb la resta de sigles, d’ERC al PNB passant pel PDECat. La idea és partir amb una suma “poderosa”, portar els comptes al Congrés al novembre i a partir d’allà assolir la majoria necessària.   

De moment, el Govern ha acordat amb els morats reformar amb rapidesa la llei d’estabilitat pressupostària per anul·lar la capacitat de veto del Senat, on el PP disfruta de majoria absoluta, i ha iniciat converses amb ells per aprovar després el sostre de despesa, el pas previ als comptes públics. La negociació se situa ara en la reforma fiscal. Podem demana augmentar l’IRPF per als qui cobren més de 60.000 euros bruts a l’any. Sánchez va dir que no, que en tot cas el llindar s’hauria de situar en 150.000 euros, com portava el PSOE en el seu programa electoral. “Però trobarem la solució”, va anticipar.

“¿Situar la reforma en 120.000 euros, potser?”

El president del Govern es va mullar lleument el dit índex de la mà dreta i el va elevar, com si estigués mesurant el vent. “A veure... –va dir, rient. No, 150.000 a l’any”.

La batalla a la dreta

Cap tramitació de cap llei serà senzilla. No només perquè Sánchez estigui obligat a negociar cada projecte a diverses bandes davant de la seva escassa representació parlamentària, la menor en tota l’etapa democràtica, sinó també per la composició de la Taula del Congrés. En l’organisme, encarregat de governar la Cambra Baixa, el PP i Ciutadans tenen majoria. Conservadors i taronges poden tapar cada iniciativa, evitant que arribi a aprovar-se, ampliant sense límit el tràmit d’esmenes. Ho han fet al llarg d’aquesta legislatura, quan governava Mariano Rajoy.

Però Sánchez, optimista, creu que això canviarà. Primer, perquè ara, amb ell instal·lat en la Moncloa, l’esquema “és un altre”. I després, i més important, perquè Pablo Casado i Albert Rivera es troben, va explicar el president, en plena batalla pel control de la dreta, “igual que fa uns anys eren a l’esquerra el PSOE i Podem”. La pugna entre el PP i Ciutadans, amb els dos partits competint en bel·ligerància contra el Govern, no només ajudarà el PSOE en unes eleccions al ressaltar el seu caràcter de “partit d’Estat”, creu el president, sinó que impedirà que Casado i Rivera arribin a acords per torpedinar, junts, les iniciatives socialistes.    

Començant per l’exhumació de Francisco Franco i la reforma de la llei de memòria històrica. Sánchez ha canviat aquí el seu enfocament. “He anat madurant la meva reflexió”, va dir. Ha passat de proposar convertir el Valle de los Caídos en un museu a voler deixar el recinte més o menys com està, respectant la basílica i l’enorme creu que presideix el recinte. La idea és crear primer una comissió de la veritat i després un centre sobre la guerra civil i la dictadura fora del Valle. També ha passat de creure que el trasllat de les restes del dictador era un assumpte senzill, qüestió de setmanes, a prendre diversos mesos per fer el pas, a través d’un decret que pretén evitar les demandes dels nets de Franco. Quan el Govern va aprovar la norma per a l’exhumació, el 24 d’agost passat, la vicepresidenta, Carmen Calvo, va dir que esperaven treure el cadàver embalsamat “a final d’any”. Fonts de la Moncloa assenyalen que pot retardar-se fins i tot més, fins al 2019, a causa de l’expedient que regula tot el procediment.  

Els llaços grocs

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

I mentrestant, la contínua crisi territorial. Sánchez vol que l’Estat tingui més presència a Catalunya en vista d’un independentisme que “prova d’homogeneïtzar la societat catalana”. A la tardor, celebrarà un Consell de Ministres a Barcelona i en principi també es veurà amb el president, Quim Torra. Però la cita es produirà després que hi hagi hagut avenços concrets, com la la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat que Rajoy va plantejar contra lleis del Parlament, la major part d’índole social i avalades pel PSC. Ni tan sols la tensió dels llaços grocs semblava inquietar-lo. “A l’independentisme, en el fons, tampoc li convé el debat, perquè trenca l’anomenada revolució dels somriures”, va concloure.

Ell, un dirigent no especialment expressiu, somriu molt ara. El primer que va dir a l’iniciar la xerrada a l’avió va ser: “Estic content”.