L'AGENDA DE L'EXECUTIU

El Govern planeja presentar els Pressupostos al novembre

Sánchez confia haver aprovat abans la reforma de la llei d'estabilitat i el camí de dèficit

L'Executiu assegura que si no aconsegueix aprovar el seu sostre de despesa, s'ajustarà al de Rajoy

undefined44801492 spain s prime minister pedro sanchez delivers a speech durin180828040943

undefined44801492 spain s prime minister pedro sanchez delivers a speech durin180828040943

2
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra / Rosa María Sánchez

El Govern té un calendari temptatiu al cap per a la presentació delsPressupostos  de l’any que ve. L’empresa "no és fàcil", reconeixen fonts de la Moncloa, perquè abans d’això es pretén tirar endavant la reforma de la llei d’estabilitat, per acabar amb l’anòmal veto del Senat (on el PP gaudeix de majoria absoluta) al camí d’objectius de dèficit. També es pretén aprovar, amb caràcter previ, el nou sostre de despesa pressupostària, que està sent negociat amb Units Podem i la resta de grups que van recolzar la moció de censura de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy. Els plans de l’Executiu passen per presentar el projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2019 al novembre, a sis mesos de les eleccions autonòmiques, municipals i europees. En cas de ser així, els primers comptes públics de Pedro Sánchez podrien estar aprovats al febrer, en plena precampanya.

El que és segur és que serà impossible complir amb el termini legal del 30 de setembre, com a data límit per remetre al Congrés dels Diputats el projecte de Pressupostos de l’any següent. Tampoc es va complir en els últims anys de la presidència de Rajoy, omplerts de sobresalts electorals i polítics  

Al novembre, expliquen en l’entorn del president, esperen tenir aprovada tant la reforma de la llei d’estabilitat, que en principi es tramitaria com a projecte de llei, com el sostre de despesa, que vindria després. El contrari, en tot cas, no impediria la presentació d’uns nous Pressupostos per a l’any vinent. Si el Govern aconsegueix tirar endavant les dues iniciatives, millor. Però si no, assenyalen els col·laboradors de Sánchez, confeccionaran el projecte de Pressupostos sobre la base dels vells objectius de dèficit i deute que va deixar validats el PP.

Aquesta última situació donaria peu a uns comptes més restrictius, ja que el conjunt de les administracions perdrien el marge de despesa més gran d’uns 6.000 milions que la UE ha concedit a Sánchez (2.400 per a les autonomies; la resta, per a Estat i Seguretat Social). Encara en aquest cas, l’Executiu "reorientaria" el Pressupost cap a la despesa social. "Si la voluntat política existeix, els obstacles en la tramitació no haurien d’impedir una despesa més gran en polítiques socials", afegeixen fonts d’Units Podem que participen en la negociació pressupostària amb el Govern.

Majoria del PP i Cs a la Mesa 

Notícies relacionades

La velocitat de la reforma de la llei d’estabilitat depèn de la Mesa del Congrés, l’òrgan que governa la Cambra baixa, on el PP i Ciutadans tenen majoria. Els dos grups podrien torpedinar aquesta iniciativa ampliant de forma desproporcionada el tràmit d’esmenes, però fonts del Govern consideren que "la dreta" tindria "molt complicat" explicar a la ciutadania aquest comportament. "Una cosa és votar en contra i una altra de molt diferent paralitzar la tramitació dels Pressupostos només per desgastar l’Executiu", conclouen.

Sánchez es va referir dimarts a la matinada a aquesta possibilitat. De visita oficial a Xile, on ha iniciat una gira llatinoamericana que el portarà també a Bolívia, Colòmbia i Costa Rica, el president va dir: "Els objectius de dèficit que s’ha marcat el Govern són coherents amb el camí de creixement econòmic, amb la nostra realitat social i amb les xifres de dèficit públic. Espanya creix, però necessita redistribuir aquest creixement. Necessita reconstruir l’Estat social. El debat no és quan s’aprovarà o no la llei d’estabilitat. El debat és si els grups hi estan disposats. No té sentit dins del repartiment de poders que en una llei prevalgui el veto del Senat sobre el del Congrés. És una anomalia que hem de canviar".