El PP i Cs acusen Sánchez de carregar-se la «separació de poders»

Fins i tot quan més negres eren els auguris sobre un acord per alsostre de despesa, pas previ a l’aprovació delsPressupostos  de l’any que ve, el Govern es mantenia optimista. Mentre Podem es queixava de l’actitud de l’Executiu, acusant-lo de falta de cintura negociadora, a la Moncloa deien que el pacte era possible, que les peces anirien encaixant. La primera d’elles va ser col·locada dimecres, durant la trobada que van mantenir membres de la formació morada amb la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i altres dirigents del seu departament. La cita va acabar amb acords importants. Tot i que queden matèries pendents, Pedro Sánchez es col·loca així en una millor posició per tirar endavant els comptes públics del 2019, la qual cosa li permetria complir el seu propòsit de portar aquesta legislatura fins al 2020. El PP i Cs, mentrestant, acusen el Govern de “carregar-se la separació de poders” i “atemptar” contra “la democràcia”.     

La sintonia amb Podem, que l’Executiu haurà d’ampliar a partir d’ara a la resta dels seus aliats en la moció de censura que va desallotjarMariano Rajoy del poder, especialment ERC i el PDECat, es va estendre a quatre grans matèries. Pujar les pensions conforme a l’Índex de Preus de Consum (IPC) real. Eliminar el copagament farmacèutic. Ampliar gradualment la baixa de paternitat dels funcionaris fins als quatre mesos el 2021. I reformar la llei d’estabilitat pressupostària, aprovada pel PP durant el primer Govern de Rajoy, amb majoria absoluta. De tots els acords, aquest és el més important per encarrilar els Pressupostos. Sense ell, el projecte estaria abocat al fracàs.

El canvi normatiu pretén acabar amb una anomalia: la llei assenyala que el Senat, on el PP ocupa 149 escons d’un total de 266, té l’última paraula sobre els objectius de dèficit i deute. No ocorre el mateix amb altres matèries. Els conservadors podrien vetar la intenció de l’Executiu d’elevar el sostre de despesa als nous Pressupostos en un 4,4% respecte als del 2018. Encara no està clara la fórmula triada per aprovar aquesta reforma, però tant al PSOE com a Podem assenyalen que podria aconseguir un decret llei, instrument que requereix motiusd’“extraordinària i urgent necessitat”. En cas de ser així, Sánchez, que només té el suport assegurat dels seus 84 diputats, haurà utilitzat aquest instrument durant la seva primera etapa més vegades que Mariano Rajoy i José Luis Rodríguez Zapatero.

“Malbaratament” i “filibusterisme”

Per a Pablo Casado, el PSOE i Podem “volen carregar-se el repartiment i separació de poders a Espanya; vulnerar la base democràtica de contrapesos entre el poder executiu i legislatiu”. El líder del PP va acusar Sánchez de ser “ostatge” de Pablo Iglesias, apostar pel “malbaratament” i recórrer al “filibusterisme parlamentari”. El seu portaveu al Senat, Ignacio Cosidó, va anunciar que els conservadors estudien recórrer al Tribunal Constitucional, com faran contra el decret que aprovarà aquest divendres l’exhumació de Francisco Franco del Valle de los Caídos. “El que està en joc és la qualitat de la democràcia –va dir Cosidó–. I per allà no passarem”.

Notícies relacionades

Govern i Podem pacten apujar les pensions segons l'IPC real

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Cs va fer servir arguments similars. El secretari general dels taronges al Congrés, Miguel Gutiérrez, va qualificar l’acord entre Hisenda i Podem per eliminar el vet del Senatd’“atemptat a la democràcia”. “Si es vol canviar la llei, si Sánchez no està còmode amb les majories en el Congrés i en el Senat, el que ha de fer és convocar eleccions”, va dir. “El que no pot fer”, va concloure Gutiérrez, és canviar les lleis mitjançant “decretassos”.

La resta de l’oposició, d’ERC al PNB, passant pel PDECat, va aplaudir, en canvi, la reforma de la llei d’estabilitat pressupostària. El Govern creu que comença a articular-se la majoria parlamentària per als Pressupostos, després de fracassar el passat 27 de juliol en el seu primer intent de tirar endavant el sostre de despesa. Amb l’aprovació aquest divendres per part del Consell de Ministres del mateix camí de dèficit, la votació al Congrés s’hauria de produir abans d’un mes.