L'HOMENATGE A LES VÍCTIMES

Un any del 17-A Recordant el dolor

Les flors, les espelmes i l'emoció tornen a la Rambla un any després de l'atemptat en un acte compartit per locals i turistes

jgblanco44677536 graf6605  barcelona  16 08 18   ramos de flores y objetos de180816194511

jgblanco44677536 graf6605 barcelona 16 08 18 ramos de flores y objetos de180816194511 / Alejandro Garcia

3
Es llegeix en minuts
Imma Fernández

"El dia abans a aquella mateixa hora, les cinc de la tarda, passejàvem per aquí amb la neta, la Julia, de 4 anys. Ens podria haver passat a nosaltres. Donem gràcies a Déu, però recordem molt la criatura morta de Ripoll", expliquen amb l’emoció continguda les cordoveses Carmen i Gloria mentre fotografien les flors, les espelmes, els ossets i altres objectes que aquest dijous començaven a cobrir el mosaic de Miró en record de les víctimes'Perquè continueu jugant allà on sigueu', es llegeix en una pilota a l’altar commemoratiu. Així ho faran els nens que van veure truncada la seva curta vida per una furgoneta maleïda. 

La tristesa entela les mirades dels qui s’aproximen a dipositar algun símbol d’un dolor compartit. "Cada diumenge passegem per la Rambla. Allò va ser terrible, no es pot oblidar", declara una parella de jubilats després de deixar dues espelmes i una inquietud: "Ja no passegem tranquils; imagini’s, també volien fer-ho a la Sagrada Família i el Camp Nou".

Emocionada, una senyora lleonesa diposita un ram amb dues roses vermelles i una de groga. "Si m’hagués passat a mi, m’agradaria que ho fessin, i els colors són perquè no vull que es polititzi: tots estem en un mateix vaixell i hem de lluitar junts. És un acte de respecte, no polític", exposa la Mercedes, el marit de la qual va viure, des d’un balcó del carrer de l’Hospital, tot l’horror d’aquella barbàrie. "Va sentir soroll, va sortir i va veure el que passava fins que li van manar ficar-se a dins. Va ser un gran impacte per a ell. Va plorar molt i ha passat un any molt afectat".

Memorials en altres ciutats

Els turistes, que continuen baixant la Rambla a ramats després de l’atemptat, repeteixen el ritual de veïns i locals. S’aturen uns minuts per afegir-se al sentiment de pena col·lectiu i immortalitzar amb els seus mòbils aquest aparador de condolences anònimes. "Commou veure totes aquestes flors, però és necessari recordar", diuen els britànics John i Sarah, que expliquen com els habitants de Manchester van decidir tatuar-se l’abella obrera, símbol de la ciutat, en tribut a les 22 víctimes mortals de l’atac durant un concert d’Ariana Grande. 

Dos joves canadencs verbalitzen la seva "moltíssima pena" al saber de la commemoració: "Només pots resar". El seu Toronto natal també va viure un atac amb furgoneta. Arribades des de Madrid, també colpejat brutalment (193 morts el 2004), la Jenny i la Puri lamenten el terror global: "És horrorós veure que quan vas per les ciutats et trobes aquests altars, cada vegada més. Però són necessaris perquè ha de ser reconfortant per a les famílies saber que se les recorda". A elles els va agafar a la capital britànica l’atemptat al pont de Londres del juny del 2017. 

"Al nostre país encara no han arribat, però ja ho veurem", diuen dues argentines que desconeixien que la furgoneta havia atropellat les persones per la zona central de vianants. "Pensàvem que havia sigut per la calçada. ¡Que brutal!", comenten. "¡En un instant se te’n va la vida!".

Notícies relacionades

La Mónica, colombiana resident a Barcelona, contradiu l’opinió generalitzada. És més partidària dels homenatges recollits, en una església, on el "gran dolor de les famílies" pugui reviure’s de manera "més íntima". "No ens mereixem que la Rambla sigui recordada per aquesta gran tragèdia. Treure les llàgrimes dels ulls una altra vegada és molt dur", afirma.

Hipocresia

La Dolors i l’Alonso, veïns de Santa Coloma, censuren la "hipocresia intolerant dels polítics" i s’esplaien en el seu emprenyament: "Vindrà a l’acte el rei Felip, que comercia amb armes i és amic del xeic de l’Aràbia Saudita, que les està subministrant per a la guerra al Iemen on estan morint molts nens. ¡És una ironia! ¡El poder no té escrúpols!"