Les vacances de Sánchez: 'vigilades' i amb deures

El presidentPedro Sánchezmarxa de vacances sabent que comença un petit temps de relax mentre acaba el brevíssim període de gràcia que li va concedir l’oposició. Període que en bona mesura li va ser atorgat no per elegant cortesia, sinó per la descomposició orgànica en què es va veure immersel PPuna vegada queMariano Rajoyva decidir fer un pas enrere al perdre la moció de censura.

Sánchez, com els últims quatre presidents, es va instal·lar aquest divendres passat amb la seva família alpalau de les Marismillas, al Parc Nacional deDoñana, una vivenda que va reformarFelipe Gonzálezi que des d’aleshores s’ha convertit en la residència de descans dels caps de Govern. El president se’n va amb la (vaga) esperança de poder passar també algun dia a la seva vivenda a Mojácar (Almeria), amb una maleta en què s’endú el millor CIS de la seva història al capdavant del PSOE (les microdades poden ser una font de lectura deliciosa), i marxa, també, després d’haverconversat amb Pablo Casado. El nou líder del PP, més enllà de paraules cordials, no sembla disposat a donar-li ni aigua i adverteix, a més, que ell seguirà en guàrdia, “vigilant” per les possibles “cessions” als independentistes o nacionalistes, perquè no n’hi tolerarà“ni una”. 

El president es pren, doncs, uns dies de descans “vigilat”, que interromprà per despatxar amb Felip VI aquest dilluns a Mallorca i per acudir a la commemoració a Barcelona dels atemptats gihadistes del 17-A, a la qual anirà amb el cap de l’Estat, per més que des de la Generalitat avisen que el Rei no hi serà ben rebut. Casado ja va advertir que no tolerarà insults al Monarca com els de l’any passat, unes declaracions que se situen en una difusa frontera entre la reflexió i la performativitat.

Trobada amb Torra

En aquella trista jornada d’agost Sánchez es tonarà a veure amb el president de la Generalitat, Quim Torra, en un context en què es mantenen vives les relacions institucionals entre l’Estat i el Govern. Les expectatives d’assolir acords són, en públic, encara més discretes que en les trobades, i sembla lluny un pacte que suposi un punt d’inflexió en la deriva sobiranista de Catalunya. I, no obstant, la determinació de Sánchez de proscriure el retorn a la via judicial, com demana el PP, podria actuar com a bàlsam fins que comencin a cristal·litzar acords concrets en què ja s’han submergit els equips de treball de la Generalitat i el Govern per intentar pactes sobre inversions, infraestructures, competències o retirada de recursos en el Tribunal Constitucional (TC).  

L’Executiu dona per fet que els resultats concrets no començaran a cristal·litzar fins a prop deldesembre. Aleshores s’ha de celebrar, a Madrid, la segona reunió de la comissióbilateralEstat-Generalitat. Si es tanquen acords, per estrets que siguin, s’avançarà en un camí que Sánchez sap que és lent i per al qual demana paciència, sobretot amb un PP en contra, fins i tot, de la política socialista d’“apaivagament”. 

Pista ràpida, pista lenta

El Govern situa els passos per resoldre la crisi catalana en la "pista lenta" de la seva acció executiva, conscient que el conflicte travessarà diverses legislatures. En l’anomenda “pista ràpida”, Sánchez té com a deures principals aquestes vacances aconseguir que els aliats que el van portar a la Moncloa tornin a recolzar-lo i s’avinguin a aprovar el camí de dèficit i elsPressupostos.

El president va destil·lar en la seva última compareixença abans de marxar a Doñana un optimisme obert a interpretacions. No va donar cap pista de com amarrarà aquests suports, complicats d’obtenir perquè tornarà a presentar al setembre els mateixos objectius de dèficit davant del Congrés, però va donar per fet que aconseguirà aprovar els comptes del 2019. “Difícil no és impossible”, al·lega. Tot i que té la possibilitat de prorrogar els Pressupostos del PP, políticament es consideraria un fracàs que deslegitimaria la seva continuïtat. ¿Convocarà eleccions si no els aprova? Aleshores ja hi haurà unnou CISamb intenció de vot. Tot està en l’aire.

Horitzó electoral

El fet queCarles Puigdemonthagi aconseguit a la pràctica les regnes del PDECatcomplica més la vida política a Sánchez, tot i que les valoracions són diferents i el mateix president admet que hi ha “dos plans”: les declaracions en públic i les realitats sobre les taules de treball. La línia dura dels postconvergents vincula la continuïtat del seu recolzament parlamentari a fer passos, entre altres coses, en el reconeixement del dret d’autodeterminació.

La posició d’Units Podem, que continua debatent-se entre estirar cap a l’esquerra el Govern des del suport i “desemmascarar” les falses promeses de Sánchez, serà determinant. Una dada. En la votació del camí del dèficit, l’abstenció dels morats va esperonar la de la resta dels seus socis, perquè convertia els seus recolzaments en vots tan compromesos com estèrils. Els de Pablo Iglesias han pres nota de la seva sobtada influència, però a costa d’una nova bronca interna de conseqüències difícils de preveure en un moment d’absència de lideratge per la situació personal del líder després de la seva recent paternitat.

El PP tépressaper intentar recuperar l’hegemonia en el vot conservador de la mà de Casado. Ciutadansno vol quedar-se enrere en la batalla oberta amb els populars, sobretot després que el CIS confirmi el seucreixement més gran a l’ala més a la dreta de l’electorat: no donarà treva estival i sona el rum-rum d’un rearmament al setembre. ¿Fitxatges estrella?

Guàrdia en el Congrés

Notícies relacionades

Pedro Sánchez proscriu la línia dura del PP a Catalunya

El logo de Puigdemont i la Crida Nacional per la República que s'ha fet viral

Aquest estiu, el PP i Ciutadans han decidit quedar-se de guàrdia al Congrés demanant compareixences dels ministres. Tantes, que és previsible que se celebri una diputació permanent la tercera setmana d’agost per fixar cites dels titulars d’Administració Territorial i Funció Pública, Interior, Treball, Foment i Hisenda. 

Les vacances, al president, li duraran un sospir.