Comín i Serret demanen recusar Llarena pel seu sopar amb Alberto Fernández Díaz

Els exconsellers de la Generalitat escapats a Bèlgica Toni Comín i Meritxell Serret han demanat novament la recusació del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per sopar amb el president del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, el que evidencia “una falta d’imparcialitat”.

Es tracta de la segona vegada que els exconsellers presenten un incident de recusació contra l’instructor de la causa del procés, que va rebutjar de ple la primera el juny passat al considerar-la un “frau processal”, per produir-se alssis mesos d’iniciar la instrucció.

L’advocat Gonzalo Boye recorda en el seu escrit, avançat per ‘ElNacional.cat’ i al qual ha tingut accés Efe, que el jutge Llarena encara continua sent l’instructor de la peça separada que afecta Meritxell Serret i Antoni Comín, així com a la resta d’escapats, entre ells l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont. I explica que el motiu de demanar la recusació per segona vegada és és la notícia sobre “el coneixement estret i personal” de Llarena i el president del grup del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, que van ser vistos sopant junts en un restaurant de Palafrugell (Girona) el 28 de juliol passat.

Imparcialitat qüestionada 

El que planteja l’advocat dels polítics escapats és “si la relaciód’amistat  entre l’Excm. Magistrat Sr. Instructor i Alberto Fernández Díaz donaria lloc a entendre que el jutge que coneix la peça separada en què es troben investigats els meus clients guarda aparençad’imparcialitat  o, com sostenim, certament no és possible considerar-lo imparcial”.

Esmenta que “l’ordre de processament dictada pel Magistrat la recusació del qual s’interessa aquí, inclou, com ja ho fessin destacats polítics del PP, una equiparació ambl’intent colpista de 1981”. Sobre això, destaca que el mateix Fernández Díaz s’ha alineat amb aquesta tesi i posa com a exemple que a l’ajuntament de la Ciutat Comtal va proposar “una iniciativa que va aconseguir que la Junta electoral de Barcelona prohibís la il·luminació groga en fonts i edificis públics de Barcelona”.

Fernández Díaz no només s’ha destacat en manifestacions sota la bandera espanyolista que esgrimien rebuig contra “els colpistes a Barcelona sinó que, a més, es perfila com un dur combatent, fins i tot, contra els símbols dels seus rivals polítics, alguns dels quals es troben a presó provisional i altres, exiliats”.

Per al lletrat, “és evident que la imatge de l’instructor de la present causa especial sopant amb un destacat representant polític el dia 28 de juliol passat no dona garanties d’imparcialitat a cap observador objectiu ni desplega una imatge conforme al sistema democràtic basat en la independència judicial ni en la separació de poders”. 

Desigualtat denunciada 

D’altra banda, els exconsellers Jordi Turull i Josep RullJordi Turull i Josep Rull, i l’exlíder d’ANC Jordi Sànchez han denunciat la “pitjor condició” que pateixen al ser a presó a diferència dels processats que es troben fugits, entre ells Carles Puigdemont, i han sol·licitat al Tribunal Suprem que plantegi una qüestió prejudicial a Europa.

Ho han fet en el recurs de súplica que la seva defensa ha presentat davant del Tribunal Suprem per sol·licitar una vegada més la seva llibertat una vegada que el passat 27 de juliol la Sala encarregada d’enjudiciar els fets els la denegués. 

En aquest nou recurs, la defensa, exercida per Jordi Pina, es pregunta si és compatible amb els drets fonamentals que el jutge d’instrucció, Pablo Llarena, retirés “sense cap motivació” totes les ordres de detenció emeses contra els processats escapats quan “simultàniament” manté a presó a Espanya nou líders independentistes quan tots estan sent investigats “exactament pels mateixos fets i delictes”. 

Lliure circulació

També denúncia que els seus defensats estiguin “en pitjor condició” per “el mer fet de residir a Espanya” quan Llarena permet “la lliure circulació per la resta del globus als investigats residents al Regne Unit i a Suïssa” (els únics països que no van arribar a resoldre sobre les euroordres).

Notícies relacionades

El jutge Llarena, increpat per independentistes a Mont-ras

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Per això, considera que la Sala encarregada d’enjudiciar els fets, presidida pel magistrat Manuel Marchena, ha de plantejar “obligatòriament” aquesta qüestió davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.