Estremera sense "els catalans"

En el Centre Penitenciari Madrid VII, la presó d’Estremera, encara no s’acostumen presos i funcionaris a la rara tranquil·litat que regna en el mòdul 7, el 'mòdul de respecte', malgrat que ja fa 20 dies que se’n van anar "els catalans".

Així anomenaven intramursOriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull. Els qui els vigilaven respiren amb alleujament. Alguns funcionaris estaven desitjant que se n’anessin, confessen, perquè aquells interns donaven molta feina: "Informe diari sobre amb qui caminaven, a qui cridaven... i vigilància extrema i amb molts nervis perquè no els passés res", relaten fonts penitenciàries no oficials.

Després de la seva marxa ha quedat a Estremera una línia de records, alguna amistat carcerària i 15 samarretes de futbol.

Cobejats regals

Junqueras i els seus companys van regalar a presos amics una dotzena de samarretes blaugrana i tres de l’Espanyol, "alguna de firmada per jugadors", relaten les mateixes fonts. "Aquestes samarretes són pasta", descriu un reclús, ja que són molt cobejades entre els interns llatinoamericans i africans.

En el mòdul ha conclòs ja la pintura d’un mural que presta al pati un aspecte de plaça major. La de Madrid va servir de model. A la pintura van treballar Junqueras i Forn. El motiu es va votar a la tardor en una assemblea en la qual es va fer broma amb els llavors novells catalans: "Vinga, va, pintem una Sagrada Família o la platja de la Barceloneta".

Prohibit discutir

Hi havia bromes, però no gaires. Des del novembre passat, quan van arribar els primers polítics presos, una instrucció interna proscrivia les discussions polítiques. A reclusos de confiança com l’avui fugat Alejandro Febles (presumpte autor del vídeo gravat als polítics presos) se’ls va encarregar desviar la conversa si s’encenia la polèmica.

Després de l’arribada dels independentistes, segons les referides fonts, "es va donar ordre verbalque tots els interns traguessin banderes d’Espanya de les cel·les i s’abstinguessin de comentaris contraris". Amb els mesos la instrucció es va relaxar i van tornar a aparèixer ensenyes espanyoles.

Tots els polítics presos feien una "vehement" defensa de la seva causa, qualificaven de "feixista" l’Estat i citavenNelson Mandela. "Millor no parlar amb ells de política –relata un reclús a un funcionari. Es creien en possessió de la veritat".

Compte amb els tiquets

Al pati es recorda la minuciositat amb què els polítics guardaven cada tiquet del’economat: "I això que peculi no els faltava –a la presó es diu "peculi" als diners disponibles de cada intern–. Es guardaven fins i tot els tiquets dels cafès a què convidaven". Un intern els va oferir passar-los els seus propis tiquets per inflar el compte, "però no va colar".

Part de la despesa dels polítics se n’anava en sobres. "Rebien centenars de cartes, la bústia sempre plena", expliquen fonts penitenciàries. El correu era tan voluminós, que "als catalans" se’ls permetia tenir centenars d’adhesius amb el seu remitent imprès i segells sense límit. Als altres presos se’ls racionen perquè no paguin amb ells droga o tabac.

No és l’únic petit privilegi que recorden en el mòdul. Als polítics se’ls va permetre ocupar cel·les contigües, l’1 i la 2. En ocasions sobrava espai i Junqueras convertia la llitera superior de la cel·la, desocupada, en lleixa atapeïda de llibres i cartes. "Semblava una estafeta", relaten aquestes fonts.

De la mateixa relaxada manera se’ls va dotar de televisió en tot just uns dies. L’habitual a Estremera per a presos d’un altre perfil són dos mesos d’espera.

Vis a vis sense rellotge

El relax amb "els catalans" implicava també un tracte disciplinari suau, per exemple, després de la concessió per Junqueras d’una entrevista telefònica. "Això a qualsevol ens hauria costat anar al ‘pou’ dels mòduls 1 o 2, amb interns molt pitjors i esbroncades diàries", comenta un excompany.

Notícies relacionades

Els polítics presos arriben a Catalunya en plena fase de distensió

Presons nega haver sancionat Junqueras amb cinc dies de confinament

De l’altre incident greu amb "els catalans", el famós vídeo, continua a Estremera la prohibició d’entrar als vis a vis amb rellotges, bolígrafs o cinturons, per evitar la introducció de càmeres espia. Però del pas dels independentistes queda també l’amistat epistolar que un pres manté amb Neus Bramona, dona de Junqueras, i, és clar, el mural del pati.

Darrere d’aquest fresc hi ha el camp en el qual un funcionari entrena altruistament el Club de Rugbi Madiba. Amb el sobrenom de Mandela es va batejar l’equip d’Estremera. Els Madiba van voler fitxar Junqueras, però al republicà  no li agrada el rugbi; a Estremera ha preferit el bàsquet. I això que els Madiba ja han jugat contra equips de fora; fins i tot un celebrat partit contra ‘les lleones’ de la selecció espanyola femenina.